Quan parla el bronze

Una de les experiències immersives en l’univers de les arts més intenses potser siga la que es produeix en un lloc concret en molts dels nostres pobles. A l’interior dels campanars. Imaginem que la nostra experiència es materialitza a la ciutat de València a dins de la torre octogonal gòtica començada per Andreu Julià “lo tortosí” i continuada entre d’altres per Pere Balaguer, el creador també de les portes de Serrans. Posem que el dia és el 15 d’agost. I les protagonistes, les campanes. Un grup d’homes comencen a acariciar-les. I elles inicien el seu càntic. Silenci, perquè comença l’espectacle.


El campaner Francesc Llop, fent cantar les campanes. - Autor: ARTUR MORENO, Vicent

A tot arreu hi ha campanes. A tots els nostres pobles. I ens conten coses. I a València, també. Les campanes són un dels objectes més bells i pràctics que ha dissenyat el gènere humà.

La música és una de les belles arts més sublims i màgiques que fa que el temps i l’espai desapareguen. I les campanes fan música. I valen per a comunicar coses. Aquests objectes de fang cuit, d’or, de bronze, de llautó… ens els trobem des de fa 5000 anys a la Xina, als temples egipcis, decorant túniques de summes sacerdots a l’Antic Testament, als campaments grecs… Fins i tot els romans n’usaven: per a l’hora del bany sonava una campana a la Roma dels cèsars. La utilitat més pràctica era penjar una campana al coll dels animals: així la gent sabia on parava la vaca. Materials diferents, grandàries diverses, moltes formes i funcions.

Les campanes ens han acompanyat durant més de 5000 anys i ens han proporcionat “seny”. Perquè aquest “seny” era una campana que tocava les hores. Que ens “col·locava” en el temps a totes i tots els ciutadans que escoltàvem de lluny aquella informació. “Cap, espatlla, cintura, llavi, boca, mig peu…”. No és la descripció d’un cos humà: són algunes parts de la campana. Amb el seu batall. De fet, els cognoms “senyer” i “bataller” estan relacionats amb l’ofici de constructor de campanes.

La campana és un mitjà de comunicació, un objecte que ens conta coses, un instrument musical: tocs repetits, lents i malenconiosos, revolteigs festius, tocs sincopats per a avisar els veïns d’un perill o convocar-los per a la defensa. Normalment, les campanes estan associades als campanars, que a molts llocs són exempts de l’església: aquesta construcció vertical tenia una funció cívica, no religiosa exclusivament. Era la “torre de comunicacions” de les repúbliques medievals. Alguns eren al costat de les cases de la ciutat o ajuntaments. I es deien “torre de les hores”, “torre cívica” belfort, beffroi…De fet, ara mateix el fadrí de Castelló encara es troba a uns metres de la Seu. I fins fa uns tres-cents anys, el campanar de Santa Maria de València estava apartat del temple. La façana barroca de Konrad Rudolf va unir les dues estructures. I ara és quan comença la nostra història. Perquè una de les campanes que conté aquesta torre de la Seu de València es diu “Miquelet”. És la més grossa, però no la més antiga del campanar. I és la que popularment dona nom a la torre. El famós “Miquelet” que és una torre octogonal, el campanar típic dels territoris que conformaven la confederació d’estats de la Corona d’Aragó.


Des del cos superior de la torre octogonal de la seu, les campanes ens contemplen. - Autor: ARTUR MORENO, Vicent

Al cos superior de la torre i en diferents dies de l’any, les campanes de la Seu comuniquen amb els seus sons bellíssims un conjunt de sons que inunden l’atmosfera d’una ciutat que necessita escoltar-los per tornar a conscienciar-se que les campanes són un element viu, que expressa un llenguatge que no ha mort encara.

València és un dels pocs llocs del món on es “toquen” les campanes. En molts llocs hi ha “concerts” de campanes, però a València encara se’n toquen. Gràcies al Gremi de Campaners valencians que va ser fundat el 1989 i refundat el 2004 amb el nom de Campaners de la Catedral de València. Aquesta associació cultural s’encarrega de conservar el toc de les campanes de la Seu i d’altres llocs que vulguen preservar una de les músiques més antigues del món: les campanes. A més, s’ocupen de l’estudi, la investigació, la conservació i el manteniment de les campanes de molts campanars. L’ànima del projecte és un home cívic, un dinamitzador de patrimoni: Francesc Llop, un antropòleg que amb la seua sensibilitat ha tornat a la vida la veu més antiga de la nostra civilització: les campanes. El so de les campanes era l’Internet de l’època, una emissora medieval.

Perquè les campanes parlen. I canten. I ens informen de moltes coses. A dalt del campanar de la Seu hi ha la colla de campanes més solemne i potent del País Valencià: des de Caterina-la més antiga, de 1305-, fins a Miquel, la Maria, l’Úrsula, el Vicent, el Jaume, l’Arcís o Narcís… Els mestres campaners fan parlar les campanes i les fan anunciar celebracions, festes, fets religiosos i civils… Les mans dels mestres –perfectament coordinats entre ells- fan dringar bronzes, batalls i truges. Envesteixen directament aquelles boques de bronze, les hi acompanyen quan voltegen, les sostenen, les retenen, les abracen. Les campanes mostren els seus batalls quan giren, llancen la seua veu a la ciutat i als camps.


Les campanes i l’èxtasi. - Autor: ARTUR MORENO, Vicent

La colla de campaners es prepara. Una teranyina de cordes cobreix l’espai una mica per damunt del cap de tots els artistes. Unes cordes que estan unides i actuen –si cal- alhora. Cadascuna va al batall d’una campana… En un altre capítol d’aquesta sèrie hem descobert com la Corona d’Aragó estava unida d’una manera flexible amb cordes. Ací veiem la utilitat de les fibres. Una altra.

I comença el diàleg: quan Francesc o qualsevol agafa les cordes, les tensa i envia l’estímul vibràtil a una campana de 3000 quilos. I és quan es produeix la catarsi. És l’intèrpret, l’artista d’una música que s’escampa per la geografia urbana i humana. El so de la campana ensordeix els habitants d’aquell espai, però és enviat a quilòmetres de distància. Els ciutadans de la ciutat escolten la veu de l’ànima de la Seu. I mai no sonen igual, perquè la seua nota depèn de la humitat de l’atmosfera, de la força de la pressió, de la delicadesa del contacte amb la corda, del moviment de la mà que tremola més o menys ràpida… El mestre campaner agafa amb les dues mans i una cama les cordes, que fan sonar les campanes. Cordes, cos humà, batall i campana esdevenen una unitat, una criatura…


Un solo de campana. - Autor: ARTUR MORENO, Vicent

I és quan ve la catarsi: l’intèrpret-els intèrprets- entren en èxtasi, i es transformen en una perllongació de la campana, en un element més del bronze, en un apèndix de l’intrument…El campaner és una estrella del rock, com un intèrpret de música clàssica que sent profundament allò que està ajudant a parir: la veu de les campanes. Es transfigura i es queda mirant a terra, conscient del que està creant.

El moment és difícil de descriure. Cal ser-hi, cal formar part de l’experiència. Un bon dia pot ser un 15 d’agost, quan cap a les 9’30 totes les campanes de la seu ens conten amb alegria que la Mare de Déu està a punt d’ascendir al Cel… I un raig de llum entra per una espiera per recordar que aquell jorn és el de la Puríssima, aquella verge que va pujar un dia de llum al cel mentre dormia, eternament bella.

Atenció: en Youtube hi ha una gravació sonora i visual de les campanes de la Seu del 2007. El document es diu “Campanes Catedral València” i dura 2’22 minuts.

ARTUR MORENO, Vicent

El Temps de les Arts (30-06-2022)

  • Catedral de Santa Maria - VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (VALÈNCIA) : Tocs i altres activitats
  • LLOP I BAYO, FRANCESC (VALÈNCIA) : Investigador, escriptor, compositor
  • LLOP I BAYO, FRANCESC (VALÈNCIA) : Tocs i altres activitats
  • Campaners: Bibliografia
  • Campanes (història general i tòpics): Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © El Temps de les Arts (2022)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 36 Visitants: 36 Usuaris: 0