Restauració de campanes

Senyores i senyors.

Quan vaig començar a fondre campanes fa quaranta anys tan sols hi havia un tipus de campana. En aquella época jo no havia sentit parlar de les campanes de Espanya, d'Itàlia o de Rússia: tots pensàvem que totes les campanes eren semblants. Ara, que viatgem per tota Europa, podem sentir tota classe de campanes. I també podem veure ben distintes maneres de tocar-les. Així, per exemple, en Holanda les fem oscil·lar, sense arribar més enllà de l'horitzontal; al vostre país les campanes voltegen, de manera que arriben a estar boca per a dalt. A Russia la gent només fa repics amb les campanes, mentre que en el meu país hi toquem melodies, amb un carilló.

Són, per tant, diverses maneres de tocar-les. Però, fins i tot, les mateixes campanes estan afinades de maneres diferents: tenen diverses freqüències, distintes notes, les campanes poden produïr sons distints també. I totes aquestes diferències estan relacionades amb el model de la campana, així com hi ha tanta diversitat en les ornamentacions. Totes aquestes coses estan relacionades amb la història de les campanes en tots els països, des del pricipi, sis o set segles abans de Crist, fins ara. La història de les campanes de cada país és una història diferent.

La destrucció de campanes

De vegades les campanes perden el so, i pot ser per dos motius. El primer és que les campanes poden badar-se, i també les campanes poden patir per la pol·lució atmosfèrica.

La pol·lució atmosfèrica és molt important en el meu país, perquè en el passat les calefaccions anaven amb carbó, i ja sabeu que si cremeu carbó produiu diòxid de sofre, el qual amb aigua (i al meu país plou sovint!) es converteix en àcid sulfúric, el qual aprima les campanes. L'àcid sulfúric augmenta la pàtina verda de les campanes, amb la qual cosa el bronze és cada volta menys gruix.

Podeu pensar que açò no té cap importància per al so de les campanes, però tenint en compte que un carilló és per a tocar melodies, i que la diferència d'un semitò pot ser greu, la pol·lució pot arribar a desafinar el conjunt.

Açò planteja un gran problema, perque hi ha dues parts diferents a tenir en compte quan es restaura una campana. Per a la major part de la gent, i per als músics, la campana és un objecte que sona, mentre que per als arqueòlegs i altres historiadors, la campana és un objecte que se mira, la qual cosa fa que siga distint el sentir o el mirar la campana. I, clar, amb les campanes històriques és important de prednre una bona decisió, plena de seny, perquè, per una banda, si la campana està desafinada, podeu tractar de reafinar-la. O podeu remplaçar-la per una rèplica. O podeu deixar-la, perquè molta gent diu que només els qui tenen formació musical s'en adonen de la desafinació.

Açò ha plantejat moltes discussions en el meu país. I planteja diversos problemes, segons es restaure un carilló de l'una o de l'altra manera.

Clar que molts d'eixos problemes han desaparegut en el meu país perquè ja no se gasta el carbó per a la calefacció. Gastem ara el gas natural i aquest no produeix òxid de sofre. Però en tots aquells països que si que en gasten, de carbó a l'hivern, pot ser un problema, perquè quan fa fred el percentatge d'òxid de sofre és molt alt en les ciutats i açò va fent malbé les campanes, al llarg del temps. Imagine que no és un problema per a Espanya, perquè he notat una gran diferència entre les temperatures del meu país i del vostre, així que supose que no en gasteu tant de carbó com nosaltres en gastàvem, al meu país.

Forma de la campana i sonoritat

En tot açò que estem parlant hi ha una relació principal, és a dir una relació entre el timbre, la nota, la qualitat del so i el model de la campana, perquè aquest òxid de sofre crea la pàtina de la campana, aquesta perd el seu gruix, desafinant-se poc a poc, és a dir que hi ha una diferència, una relació entre el model de la campana i el so produït.

Naturalment hi ha altres coses importants per a la qualitat de la campana, per exemple l'aliatge que se gasta per les campanes. és curiós, que en tots els països, en tots els països de l'Europa, totes les campanes gasten el mateix bronze de campana, el qual està format aproximadament per un huitanta per cent de coure i per un vint per cent d'estany. Per tant, si hi ha una diferència de so no ha d'estar relacionada amb el bronze de campana, ja que tots els fonedors gasten, més o menys, el mateix bronze. També podria haver una diferencia en la fosa, perquè la qualitat del so té que veure no sols amb el model de la campana sinó amb la qualitat de fosa.

La refosa d'una campana badada

Ara vull donar-vos un problema. Imagineu en un joc, en un conjunt de campanes que es bada una. Fins ara, en qualsevol país, era normal que la campana badada fora remplaçada per una altra de nova, feta naturalment per un altre fonedor, ja que de vegades la campana era molt vella i la campana nova era d'un fonedor actual, el qual sempre, i no sols a Espanya, també a Itàlia, a Alemània, a Holanda, gastava els seus models propis, la seua ornamentació i la seua afinació característica. Ja se podeu imaginar que si una campana és canviada en un joc i que la nova campana és d'un altre fonedor, amb un altre perfil, quan les sentiu tocar, sentireu moltes diferències entre els distints sons de les campanes.

Quan açò passava unes quantes voltes, per exemple en un joc de digam cinc campanes, foses en el segle disset, i que havien canviat una en el divuit, un altra en el dinou i un altra en el nostre segle, tenieu campanes de diferents èpoques, de distints fonedors, i totes les campanes, cada campana tenia el seu propi so. Així és que no era un conjunt harmònic de sons. Era típic que, fins ara, tots els fonedors de campanes del mon no reconegueren aquest problema. Però ara, en Holanda, nosaltres hem desenvolupat el mètode de remplaçar una campana badada per una rèplica. Fins i tot no sols en el cas d'una campana badada, sinó quan s'han perdut campanes velles, i sols en queden dues o tres campanes d'un joc que en tenia deu campanes o més.

La restauració de les campanes de la Catedral d'Utrecht

Un d'aquests era el joc de la Domtoren, a Utrecht. El joc havia estat fos en 1505 pel famós fonedor holandés van Vouw. Era molt conegut per què cap a 1500 va fer grans jocs de campanes a Holanda i Alemània. Fins i tot va fer la famossíssima campana d'Erfurt, la "Gloriosa" [que diuen és la millor del mon].

Aquest fonedor havia fet tretze campanes per a la Domtoren d'Utrecht, i no era un carilló, sinó un joc de campanes per a tocar. Però quan feren un carilló en 1664 per a la torre de la catedral, els fonedors de carillons Hemony varen utilitzar el metall de les set campanes menors. Així és que el joc de 1665 tenia tan sols sis campanes: les altres s'havien perdut, fins a 1984. En aquell moment va haver gent d'Utrecht que volgué fer la reconstrucció del joc original de 13 campanes. Aleshores era normal d'afegir set campanes actuals, i posar-les junt a les sis antigues, amb la qual cosa haurieu tingut tretze campanes però cap reconstrucció.

Mesuràrem les campanes antigues, dibuixàrem els perfils, analitzàrem l'Hum, la nota més baixa de la campana i tots els altres harmònics superiors, perquè l'Hum i els altres harmònics donen el típic so de la campana, de cada campana. Amb aquestes dades vàrem dissenyar les set campanes perdudes, perquè no sabiem res d'aquells campanes perdudes en 1664, així és que haguèrem de fer la reconstrucció amb l'ajuda de les campanes velles. El resultat del treball fou que quan les treteze campanes tocàren juntes per primera vegada, ningú no podia trobar grans diferències entre les campanes velles i les noves.

La restauració del carilló de El Escorial

Potser siga interessant de dir que hem utilitzat el mateix mètode per al carilló de El Escorial de Madrid, de prop de Madrid. Aquell Monestir va tindre en 1685 un carilló del fonedor flamenc Melchior de Haze, d'Anvers. Aquest carilló, de trenta dues campanes, estava instal·lat en un dels campanars d'aquest Monestir de El Escorial, i es tocaven melodies amb ael carilló, com fem a Holanda, i també hi havia un tambor per tocar automàticament.

Però aquest carilló de Melchior de Haze, de 1685, es va perdre en un foc en 1831; unes poques campanes grans subsitiren. Quan fa cinc anys ens varen demanar des del Monestir de fer un carilló nou, els proposàrem de gastar les campanes velles i de fer la reconstrucció de les campanes de Melchior de Haze, cosa la qual no era gens fàcil, ja que teniem tan sols cinc campanes originals, i haviem de fer-ne trenta-dues. Però ho poguerem fer, perquè en la ciutat d'Aalkmar, a Holanda, hi ha, encara complet, un carilló de Melchior de Haze, amb la qual cosa poguèrem profitar els seus perfils i conéixer els seus harmònics per a fer la reconstrucció de les campanes de El Escorial. Aquestes campanes no estan afinades a la manera de hui, sinó amb l'afinació d'aquell temps, que diuen de tons mitjos. Així és que ens va eixir la cosa bé, per què teniem les campanes de Melchior de Haze, que haviem pogut trobar a Aalkmar.

Procés d'una reconstrucció

Però, com fer una reconstrucció així? Haviem de buscar el model, haviem d'analitzar els harmònics, tot açò per al so de les campanes, i teniem que mirar les ornamentacions i les inscripcions.

Així, en el cas de Cheste, en la primavera vingué gent de la foneria, al campanar, per fer models de goma plàstica de l'epigrafia de les campanes existents, fent motles de goma de les inscripcions existents, amb els quals poguèrem fer les lletres, les lletres de cera per a les noves campanes que vàrem fondre. Així és que les campanes noves tenen la mateixa epigrafia que les velles. I tantmateix, les ornamentacions i les ances.

Respecte al que fem amb els harmònics sempre hi ha una discussió, dient que els fonedors històrics no feen més que sentir les campanes per fer-ne de bones. Però açò no és exacte del tot, per què cada fonedor del passat gastava un perfil típic, amb un so típic, i deia: "Aquest és el meu so típic, aquesta és la meua campana característica!". Però si li demanaven de fer una campana amb un altre so, amb un so concret, la cosa era molt més complicada, per què ell no sabia com estan fets els sons de la campana, amb un Hum i uns quants harmònics per damunt d'aquesta nota base, i que per a fer una campana amb un altre so, haveu de saber quals són els seus harmònics.

Però en el nostre cas, a Holanda hem après a fer-ho, perquè si voleu fer un carilló, un carilló amb el qual tocar melodies, és absolutament necessari de saber-ho tot sobre aquests harmònics. Primer saber quals són els harmònics de les campanes i després saber de qual forma es poden canviar, en relació amb el perfil de la campana, perquè cada perfil de campana té el seu propi conjunt d'harmònics. Com fer-ho ara mateix? En el passat ho podiem fer fonent una campana i mirar els seus harmònics, i si no eren massa correctes, canviavem algo de la campana i foniem un altra i comparàvem els resultats. Així que per a cada aspecte de la reconstrucció haviem de refondre, cada volta, una nova campana.

L'ús de l'ordenador per a la reconstrucció de campanes

Hui en dia podem usar l'ordenador, i jo m'imagine que molta gent no creu que els ordenadors i les campanes puguen anar junts. Però si poden, a la fí i al cap un ordenador no és més que un metre per a un fuster, un ordenador és una ferramenta que ajuda a la gent i no és una cosa què ens mana què havem de fer.

Així és que el que nosaltres fem és que anem al campanar i fem mesures del perfil, traem les coordinades de la campana, i posem tot açò dintre l'ordenador per a calcular els harmònics, i en el cas que aquests harmònics no siguen correctes en relació amb les campanes, que ja hi són al campanar, podem canviar un poc el perfil, amb l'ajuda de l'ordenador, fins al moment que els harmònics siguen correctes, perquè, ho repeteixc, el so de la campana depén totalment, està en una relació molt molt molt directa amb els harmònics de la campana.

No se pot fer un so característic sense conéixer els harmònics d'una campana. I aquests harmònics han de ser coneguts amb gran precissió. En el passat ho feen per l'orella, però això no funcionava gens bé. Ja en el segle disset gastàren barres metàliques amb un cert to, i més tard fòren els diapassons ajustables, però ara mesurem tots els harmònics d'una campana ajudats amb equipaments electrònics.

I no hi han pocs que dieun que tots aquests equipaments electrònics no valen per a fer bones campanes "perquè en la Edat Mitja també feen bones campanes sense cap mecanisme!". Clar que és cert, però també ho és que cada fonedor medieval tan sols podia fer un tipus de campana, típicament seua. I si li demanaven de fer-ne un altre tipus, no podia, perquè no sabia gens sobre harmònics.

Per tant cal estudiar les campanes existents i mesurar-les i gastar l'ordenador per a calcular els harmònics, i si no són correctes, canviar el que siga necessari del perfil de la campana, aquesta és la bona manera per a treure un bon resultat.

Comparació de perfils de campanes diferents

Per que vegen qual és la diferència, perquè hi ha moltes diferències entre els perfils de les campanes, us vaig a mostrar alguns perfils del meu país i del vostre, amb aquest projector. Jo espere que ho pugueu veure.

Primer vegem un perfil de campana normal del segle XVI del meu país: no era una campana de carilló sinó una campana normal, de tocar, feta per un fonedor que deien Thomas BOTH, en 1593. Naturalment en una campana de tocar la diferència entre els harmònics pot ser més ampla que en una campana de carilló. En un carilló es tracta de fer música, es tracta de tocar melodies, i és una cosa ben distinta si les campanes són tan sols per tocar, on és important el so però no la nota exacta.
Ara vegem una campana dels coneguts François i Peter Hemony. Us puc dir que Melchior de Haze, que va fer el carilló de El Escorial, era deixeble del fonedor que va fer aquest perfil. Aquest és un típic perfil de campana de carilló. Hi ha algunes diferències entre un perfil i l'altre: la campana de tocar no està afinada del tot, i no pot per tant sonar en un carilló. Com veu, les diferències són ben petites a la vista, però són molt més importants a l'oïda.
Aquesta altra és una campana molt diferent: es tracta de la campana badada de Santiago de Compostela, que fou remplaçada per una rèplica. En primer lloc podeu observar que és una campana molt fina, molt més fina que les altres campanes que hem vist abans. Però aquesta no és ni una campana de carilló ni una campana de tocar: és tracta d'una campana de rellotge, per a tocar les hores del rellotge. També podeu veure que hem dibuixat múltiples anells en el perfil de la campana, i aquesta anells són gastats per l'ordenador per a calcular els harmònics. Per a la gent que ho comprenga, està basat en el mètode dels el·lements finits; dit d'un altra manera, gastem anells, dividim la campana en anells i amb ells calculem els seus harmònics. Si us mostrara juntes la campana dels Hemony i la de Santiago, les diferències són molt majors. Com veu la campana de Santiago és com una campana romànica, mentre que la dels Hemony és nomenada, de vegades, una campana gòtica. Cap d'elles és millor que l'altra, però són models ben diferents de campanes, venen de distintes cultures, procedeixen de fonedors molt diferents, per la qual cosa hi ha tantes diferències. és molt important de conéixer-les, les diferències, i de mantenir-les; no és gens bo que les campanes noves sonen totes igual, que siguen totes reemplaçades amb el mateix tipus de campana, perquè cada estil de campana té el seu dret de seguir sonant.
Aquesta és la campana de Cheste. Si la mireu sembla que no hi ha apenes diferències amb les campanes del meu país.
Quan la junte a la campana dels Hemony podeu veure unes diferències majors, que potser no semblen importants a la vista, però que ho són a l'hora de que les campanes sonen.
Finalment veurem una campana que no té res a veure amb la Història, es tracta de les possibilitats que ofereix l'ordenador per a fer campanes amb un so completament nou. La diferència visual és molt gran, però si sou músics o si sou afeccionats a la música potser haveu sentit dir que cada campana té una tercera menor, que un harmònic característic de pràcticament totes les campanes del mon és una tercera menor, però alguns músics ens demanaren de fer una campana amb la tercera major. és molt difícil, i en el segle XIX ja hi havia gent que tractava de fer campanes amb la tercera major, però sols un ordinador ha donat la solució; naturalment aquestes campanes no són campanes històriques.

L'afinació de les campanes de Cheste

Finalment veurem l'afinació de les campanes de Cheste. Podeu veure les campanes 1, 2, 3, 4, 5, i 6, sis campanes. Hi ha el diàmetre de cadascuna, la major mesura 1238 mm, és a dir prop de 124 cm i la menor té un diàmetre de 69 cm. De manera general podem dir que el diàmetre d'una campana és el mateix que l'altura de la campana. Després tenim la nota, l'afinació de cada campana. I després la desviació de l'Hum i dels quatre harmònics, que són importants per al so de la campana. Finalment podeu veure, per a la gent que sàpiga música, en la primera columna hi ha cinc notes, el primer harmònic és un Do, el segon harmònic és un Mi bemol, el tercer és Fa sostingut, el quart és un Sol i el cinqué harmònic important és un Do. Tots junts donen el típic so d'una campana, però d'una campana de carilló.

CampanaØ en mmNota de colpHumPrimaTerceraQuintaOctava
Ideal  Do0Do1Mib1 (Fa#1)Sol1Do2
11.238Re#1 (Mib1)-112-60-38-146
21.134Fa1-117-157-62-9210
31.037Sol1-126-156-47-6111
4947Sol#1 (Lab1)-120-109-55-1511
5792La#1 (Sib1)-101-14-78-97-13
6690Re#2 (Mib2)-112-477-116-184-36

I ara vegeu les desviacions, respecte a una campana de carilló, com per exemple l'Hum de la campana grossa de Cheste està 112 cents per baix d'un Hum normal; un cent és una centèsima part d'un semitò, per tant està un semitò llarg per baix del normal. Heus ací el problema de la reconstrucció d'una sèrie de campanes, haviem de fer dues rèpliques, és a dir les campanes número 2 i 4, i aquestes rèpliques havien de tindre les mateixes desviacions que les altres campanes existents. Així és que no podiem fondre campanes de les de carilló o de les de tocar a l'estil del meu país, haviem de fer campanes amb unes desviacions semblants a les velles. Realment cadascuna de les campanes té, a més, desviacions diferents, com ara el primer harmònic de la campana petita és molt molt baix, de -477, mentre que la desviació del primer harmònic de la campana grossa és tan sols de 60 per baix. Així és que haviem d'adonar-nos que les campanes existents tampoc eren semblants, que hi ha petites diferències, i que haviem de fer una selecció de desviacions per a les noves. Com es veu, aquestes desviacions són semblants. Profitarem el perfil de la campana grossa i de la segona existent, així és que amb aquestes ajudes poguèrem fer la reconstrucció de les campanes i dels seus harmònics.

És tot açò el que volia dir-vos sobre la reconstrucció de campanes. Moltes gràcies!

Dr. André LEHR
Conferència dictada el 22/09/1990 en el Teatro Liceo de Cheste, amb motiu del VIII Congrés de Conservació de Béns Culturals
"Campaners" nº 6 - València - 1993 - f. 72/79
  • CHESTE: Campanes, campaners i tocs
  • SAN LORENZO DE EL ESCORIAL: Campanes, campaners i tocs
  • SANTIAGO DE COMPOSTELA: Campanes, campaners i tocs
  • UTRECHT: Campanes, campaners i tocs
  • BOTH, THOMAS: Inventari de campanes
  • EIJSBOUTS (ASTEN): Inventari de campanes
  • EIJSBOUTS (ASTEN): Intervencions
  • EIJSBOUTS (ASTEN): Inventari de rellotges
  • HEMONY, FRANÇOIS; HEMONY, PIETER (ZUTPHEN): Inventari de campanes
  • LEHR, ANDRÉ (ASTEN): Altres activitats
  • LLEONART, JOSEP (VALÈNCIA): Inventari de campanes
  • Acústica, afinació de les campanes: Bibliografia
  • Carillons: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © LEHR, Dr. André (1993)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 24-05-2017
    Convertir a PDF