 |
||
La Consueta està basada en la del Dr. Theodosio de Herrera y Bonilla, Mestre de cerimònies de la Santa Metropolitana Església de València, en 1705, millorada per les aportacions de la Consueta de Rafael Aguado Romaguera de 1917 i adaptada als canvis litúrgics i a les necessitats actuals en 1993 pel Gremi de Campaners Valencians, responsable del toc de les campanes d'aquesta Santa Església Catedral.
La Consueta marca els tocs d'acord amb la tradició, i tenint en compte les onze campanes històriques de la Seu, amb un notable canvi, marcat per la motorització de 1968: la campana Bàrbera es gastava sols per als repics i per als cors dobles de primera i de segona classe, que en aquesta Santa Església Catedral tenen el nom de Bisbal de dos parades i Bisbal d'una parada, respectivament, mentre que l'Arcís voltejava per als dobles, simples i fèries. L'electrificació va invertir radicalment l'ús de les campanes, i és ara la Bàrbera, de so tan peculiar, la qual s'encarrega d'anunciar els cors diaris. Com a conseqüència els tocs manuals dels cors seguiran estrictament la Consueta de Herrera, amb el sol canvi, que suposa una millora sonora evident, de tocar l'Arcís repicant el Pau tant per als cors bisbals com per als repics, en compte de la Bàrbera amb el repic de la Caterina, toc que queda reservat per al senyal a les parròquies.
Així mateix, i seguint a Herrera, els vols de les campanes seran sols de les cinc campanes grans: no se tocan mas, porque ninguna de las otras dizen bien con estas. No obstant, considerant l'aportació més recent (ja que a partir dels darrers anys del segle XIX voltejaven les onze campanes per les tres festes principals i les extraordinàries) cal tenir en compte els villancicos, és a dir la combinació de les campanes menors amb una de les grans, la Maria, el Jaume o el Manuel per a marcar certes festes de l'any litúrgic com ara el Corpus, la Mare de Déu o l'Assumpció, reservant un únic vol general per al mig dia del Corpus Christi, o amb motiu de festes realment extraordinàries.
Els tocs són interpretats pel Gremi de Campaners Valencians, una associació cultural, amb el fi d'investigar, divulgar i tocar les campanes de València i de manera principal les d'aquesta Santa Església Catedral. Els tocs de la vespra a mig dia queden dificultats per la múltiple ocupació laboral dels agremiats, quedant substituïts pels vols o els repics a les 12 del dia de la festa, ajudant així a construir l'ambient sonor festiu de la Ciutat Vella. Aquesta solució ja era apuntada per Herrera en el cas dels canvis de festes por lluuias ô lodos.
Per tant, i en tot el que no estiga marcat per aquesta Consueta Nova, es seguirà, com a referència i com a base, el que diu Herrera en la seua, tenint en compte els matisos d'Aguado, que ja suposen una adaptació a una realitat social, cultural i litúrgica més pròximes a les nostres.
...
La Consueta Nova va ser revisada i actualitzada entre 2012 i 2013, realitzant-ne diverses modificacions en tocs i festes el gener de 2013 pels membres dels Campaners de la Catedral de València, i sent aprovada a la Junta General Ordinària de l’esmentat any.
|
||