CONSUETA NOVA

DE LA

SANTA ESGLÉSIA CATEDRAL DE VALÈNCIA

PER ALS TOCS MANUALS I AUTOMàTICS

DE LES CAMPANES








Relació justificada dels tocs, manuals i automàtics, interpretats al Campanar Nou de la Catedral de València, dit "Campanar del Micalet", després de la seua restauració


La Consueta està basada en la del Dr. Theodosio de Herrera y Bonilla, Mestre de cerimònies de la Santa Metropolitana Església de València, en 1705, millorada per les aportacions de la Consueta de Rafael Aguado Romaguera de 1917 i adaptada als canvis litÚrgics i a les necessitats actuals en 1993 pel Gremi de Campaners Valencians, responsable del toc de les campanes d'aquesta Santa Església Catedral.

La Consueta marca els tocs d'acord amb la tradició, i tenint en compte les onze campanes històriques de la Seu, amb un notable canvi, marcat per la motorització de 1968: la campana Bàrbera es gastava sols per als repics i per als cors dobles de primera i de segona classe, que en aquesta Santa Església Catedral tenen el nom de Bisbal de dos parades i Bisbal d'una parada, respectivament, mentre que l'Arcís voltejava per als dobles, simples i fèries. L'electrificació va invertir radicalment l'Ús de les campanes, i és ara la Bàrbera, de so tan peculiar, la qual s'encarrega d'anunciar els cors diaris.
Com a conseqüència els tocs manuals dels cors seguiran estrictament la Consueta de Herrera, amb el sol canvi, que suposa una millora sonora evident, de tocar l'Arcís repicant el Pau tant per als cors bisbals com per als repics, en compte de la Bàrbera amb el repic de la Caterina, toc que queda reservat per al senyal a les parròquies.

Així mateix, i seguint a Herrera, els vols de les campanes seran sols de les cinc campanes grans: no se tocan mas, porque ninguna de las otras dizen bien con estas. No obstant, considerant l'aportació més recent (ja que a partir dels darrers anys del segle XIX voltejaven les onze campanes per les tres festes principals i les extraordinàries) cal tenir en compte els villancicos, és a dir la combinació de les campanes menors amb una de les grans, la Maria, el Jaume o el Manuel per a marcar certes festes de l'any litÚrgic com ara el Corpus, la Mare de Déu o l'Assumpció, reservant un Únic vol general per al mig dia del Corpus Christi, o amb motiu de festes realment extraordinàries.

Els tocs són interpretats pel Gremi de Campaners Valencians, una associació cultural, amb el fi d'investigar, divulgar i tocar les campanes de València i de manera principal les d'aquesta Santa Església Catedral. Els tocs de la vespra a mig dia queden dificultats per la mÚltiple ocupació laboral dels agremiats, quedant substituïts pels vols o els repics a les 12 del dia de la festa, ajudant així a construir l'ambient sonor festiu de la Ciutat Vella. Aquesta solució ja era apuntada per Herrera en el cas dels canvis de festes por lluuias ô lodos.

Per tant, i en tot el que no estiga marcat per aquesta Consueta Nova, es seguirà, com a referència i com a base, el que diu Herrera en la seua, tenint en compte els matisos d'Aguado, que ja suposen una adaptació a una realitat social, cultural i litÚrgica més pròximes a les nostres.

Bibliografia





Aquesta Consueta Nova fou acabada de redactar

en les primeres vespres de la Solemnitat

del Corpus Christi de 1993

i verificada al llarg de

l'any litÚrgic 1993-1994

acabant les modificacions

en la memòria de Sant Tomàs de Villanueva, Arquebisbe

de la present ciutat de València, 10 d'octubre de 1994, un

any i un dia després de la visita de l'actual Arquebisbe

Agustín García Gasco

a la sala de les campanes

sent Degà de la Santa Església Catedral

el Molt Il·lustre Senyor Mossén Ramon Arnau

i Clavari Major del Gremi de Campaners Valencians

el Licenciat Francesc Xavier Martín Noguera.

Participaren en la redacció i adequació als temps actuals

tots els membres del Gremi de Campaners Valencians

destacant les aportacions més especialitzades d'Eric Brottier,

de Vicent España i Laveda, de Juan Ignacio Gonzalo álvaro,

de Claude Graber, de Salvador-Artemi Mollà i Alcañiz, d'Eva San Evaristo.

Per la transcripció, Dr. Francesc Llop i Bayo, Escrivà del Gremi.



AVE MARIA

LAVS DEO



Índex generalÍndex generalEl campanar i les campanes
  • Catedral de Santa Maria - VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • Llista de tocs: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (1994)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 44 Visitants: 44 Usuaris: 0