Consueta Nova de la Catedral de València (2)
Els rellotges i altres tocs automàtics

Els rellotges històrics

En 1378 el Capítol de la Catedral contractà un rellotge de gran tamany amb una esfera que marcava les vint-i-quatre hores i els quarts i una campana per tocar les hores, que estarien probablement instal·lats al Campanar Vell. Aquest rellotge pogué ser el primer pÚblic i monumental de la península.

Cap a 1413 la Ciutat tenia també un altre rellotge, damunt de l'Ajuntament, enfrontant al carrer encara anomenat del Rellotge Vell. Com el Campanar Nou ja tenia una altura considerable, s'arribà a una Concòrdia per posar en la summitat una campana que tocara les hores del dia i de la nit.

Així s'acordà entre el Bisbe, el Capítol de la Catedral, la Ciutat (l'Ajuntament de València) i l'Obra de Murs e Valls (l'actual Conselleria d'Obres PÚbliques, Urbanisme i Transports) en 1418. Aquesta campana només debia servir sino a sonar les dites hores i fou dedicada a Sant Miquel, que és un arcàngel protector de tronades, llamps i altres mals que venen per les altures. Mentre construien el rellotge, dos homes, pagats per la Ciutat, tocaven de dia i de nit, tornant-se cada dotze hores, la campana que fou nomenada popularment el Micalet. El primer mecanisme retardava unes quantes hores al dia, i el Consell decidí de fer, en 1446, un altre rellotge de nova invenció, que funcionà fins a 1684 en que, desgastat, fou substituït per un altre nou que durà fins al segle XX. Aquest Últim rellotge mecànic fou desmuntat en 1970, però ja fea uns quans anys que no funcionava. S'ignora si els mecanismes encara existeixen en els magatzems municipals.

L'ordinador per al toc de les hores i d'altres senyals quotidians

El 8 de novembre de 1989 pujava al Campanar, amb motiu d'una entrevista de ràdio, l'Alcaldessa de València, Clementina Ródenas, qui decidia, després de vore el toc manual del Manuel, de donar una subvenció al Gremi de Campaners Valencians per a la reposició d'un rellotge electrònic que fera tocar el Micalet i les altres campanes necessàries per als tocs diaris. El mecanisme, instal·lat a la sacristia de la capella de Sant Vicent màrtir, fou inaugurat per l'Alcaldessa de València, l'11 de maig de 1990, com senyala una inscripció gravada en el mateix rellotge:

L'EXCEL·LENTíSSIM AJUNTAMENT DE VALèNCIA, PRESIDIT PER NA CLEMENTINA RòDENAS, PATROCINà EL RELLOTGE PER AL TOC DE LES HORES DEL MICALET EN LES PRIMERES VESPRES DE LA FESTA DE LA MARE DE DéU DELS DESEMPARATS DE 1990 AMB LA COL·LABORACIó I ASSESSORAMENT DEL GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS.

La inscripció vol senyalar la doble lectura del temps que es condensa a través de les campanes de la Santa Església Catedral: les hores (el temps civil, solar, cultural) i les vespres (el temps litÚrgic, lunar, natural).

Dels tocs automàtics i mecànics

El mecanisme electrònic que substituïa el rellotge mecànic desguassat havia de cumplir les següents condicions:

Després de moltes investigacions, l'Únic mecanisme capaç de cumplir les necessitats de conservació i protecció del Patrimoni fou un autòmat, produit per una empresa francesa, France Carillons de Toulouse.

Els motors, control·lats per l'ordinador, no sols reprodueixen la manera de tocar els campaners, sinó que no frenen, per a res, el toc manual de les campanes, de manera que no cal llevar les corretges, ara cadenes, cada volta que es toquen manualment. El mateix autòmata control·la el toc de la campana dels Quarts i del Micalet, per a les hores, així com del Manuel i de la Maria per als senyals diaris. El sistema informàtic interpreta automàticament i diària una sèrie de tocs. L'automatització, que buscava la interpretació d'una sèrie de tocs referencials al llarg del dia, volgué, per altra banda, interferir de manera mínima en les instal·lacions de les campanes. Així només la Bàrbera té instal·lat el motor per a voltejar i anar a mig vol, mecanisme que no dificulta per a res el vol manual. Aquest motor reprodueix el toc normal d'un campaner, alçant paulatinament la campana fins que arriba a voltejar, i modificant la velocitat de vol, d'acord amb el programa gravat i comandat per l'ordinador. Els tocs foren introduïts mitjançant un teclat, d'acord amb les normes de la Consueta d'Herrera.

Altres tres campanes, el Vicent, l'Andreu i el Jaume, tenen la instal·lació preparada per una eventual motorització, d'acord amb el compromís entre el Degà del Molt Il·lustre Capítol i el Gremi de Campaners Valencians, per possibilitar el toc mecànic en cas de dissolució de l'Associació. Les tres campanes arribaren a tocar elèctricament tres o quatre vegades amb la truja de ferro. La instal·lació elèctrica es manté i els motors i altres accessoris estan conservats en la tarima baix les campanes, esperant que no siguen necessaris.

El toc del Manuel i de la Maria es fa mitjançant un sistema d'aire comprimit. El sistema reprodueix la manera amb la qual el campaner toca, però està basat en cadenes, sobre les quals la humitat i altres agents meteorològics tenen una menor influència.

El Micalet, la gran campana de les hores, sona amb el mateix martell de ferro de tota la vida, mogut també per aire comprimit. El mecanisme fou instal·lat per que actuara de la mateixa manera que sempre ho havia fet. La resposta és semblant als antics mecanismes mecànics, però el tamany de l'equip és molt menor. La campana dels Quarts, però, funciona mitjançant un motor trifàsic de repicar, que la colpeja interiorment. La seua instal·lació podia modificar llaugerament el so de la campana, però el mecanisme és més segur i requereix una menor conservació (cal recordar que ara, amb la desaparició de l'antiga escaleta de ferro fos que hi havia per accedir a les dues campanes del rellotge, només es pot pujar mitjançant tècniques d'escalada, per la qual cosa ha quedat disposada una via, inaccessible sense un equip de muntanya).

Tocs automàtics (cicle diari)

Els tocs automàtics del cicle diari són els següents:

HivernEstiu
Oració (Alba)07:3007:30
Cor09:00 a 09:30
Oració (Batallades)12:00
Oració (Ave Maria)19:3020:30
Tancar les muralles20:00 a 20:3021:00 a 21:30
Oració (ànimes)20:3021:30
Cor
El cor automàtic diari es fa amb el vol de la Bàrbera, alçant-la, voltejant-la amb una disminució de velocitat i una nova acceleració i deixant-la caure, per tres voltes, a les 09:01, a les 09:16 i a les 09:26, de manera que acabe pocs segons abans de les 09:30, hora d'entrada al cor diari. El programa inclou l'avís previ del Cimboriet i la resposta immediata de la Bàrbera, però la campana senyalera no ha pogut ser mecanitzada, de moment, per enormes dificultats tècniques.
Tots els altres cors es realitzen de manera manual.
Oració (àngelus, Batallades o Ave Maria)
El toc d'oració, amb diferent nom al llarg del dia, té una forma semblant: tres batallades de la Maria, espaciades del temps de reçar una Ave Maria. El toc tenia el significat, a banda de marcar les parts del dia tant de manera litÚrgica com civil, d'anunciar, de matí, l'obertura de totes les portes i portals de la muralla i de nit el tancament dels portals xics o vuit portes menors.
Tancar les muralles
El toc de tancar les muralles es realitza amb batallades del Manuel durant mitja hora. En els primers 26 minuts sols es fa una batallada cada dos, en els pars en el primer quart, i en els senars en el segon quart, per causes tècniques de l'ordinador. En els Últims minuts les batallades van accelerant, fins a no poder més, rematant amb una i després dues més de la mateixa campana. Immediatament toquen els dos quarts i a continuació el toc d'ànimes. Aquest toc, pagat per la Ciutat, durava històricament 30 minuts, i havia quedat reduït a 15 per Marià Folch, l'Últim campaner que va conéixer les muralles, i que no volia que es perdera la tradició. Els successors seguiren tocant-lo, reduït, i l'automatització, subvencionada per l'Ajuntament, ha permés de recuperar-lo complet. El toc de tancar les muralles no sona durant els següents dies: Dijous, Divendres i Dissabte Sants, pel silenci anual de les campanes, i la vespra de les festes de la Mare de Déu dels Desemparats, del Corpus i de la Mare de Déu Assumpta, per quedar-se dretes les campanes, ja que l'endemà hi ha vol d'alba.
Oració (ànimes)
El toc, que tanca el cicle diari, s'interpreta amb tres batallades de la Maria, espaciades el temps de reçar un Pare Nostre, rematat per dues batallades més. L'oració per tots els avantpassats significava també el tancament dels quatre portals grans de la muralla (Portes del Real, de Quart, dels Serrans i de Sant Vicent), tancament avisat per l'immediatament precedent toc de muralles. No obstant la Ciutat no quedava aïllada del mon: al menys un portal de la Porta del Real quedava accesible mitjançant el pagament del peatge al portaler. Quedaven, per tant, a la lluna de València aquells qui no podien pagar-se l'entrada a la Ciutat (expressió molt poc documentada en els textes antics. Henry Cock, en 1585 ja l'esmenta, però no apareix citada en els autors del segle XIX).
Tocs dels quarts i de les hores

Hi ha uns altres tocs mecànics al llarg del dia i de la nit: els quarts i les hores. La possible molèstia de la campana dels Quarts ha justificat una reducció dels seus tocs nocturns:

Micalet
Toca totes les hores del dia i de la nit, sense repetició, com s'acostuma en aquesta Santa Església Catedral.
Quarts
Des de les huit del mati fins a les dotze de la nit, incloses, toca un colp al quart, dos a la mitja, tres als tres quarts i quatre just abans de l'hora. De nit, des de les dotze i mitja fins a les set i mitja, sols toca una Única batallada a la mitja.

Tocs automàtics (cicle setmanal)

Hi ha uns quants tocs automàtics programats al llarg de la setmana:

Sabatina
Dissabte a les 19:45. La Bàrbera toca a mig vol durant un parell de minuts, coincidint aproximadament amb la Sabatina, acte paralitÚrgic cel·lebrat a l'Altar Major. Aquest toc és nou, i s'hauria de tocar amb el Cimboriet.
Batallades i Ave Maria
En les Consuetes Antigues l'oració del matí i de la vesprada era precedida d'un toc relacionat, a l'alba, amb la classe del dia, i a l'Ave Maria, amb la classe del dia següent. A mig dia no es tocava cap senyal, ja que el toc era sempre interpretat després que el Micalet sonara les dotze. El senyal previ estava relacionat amb les disposicions sinodals dels segles XVI i XVII, que volien que les esglésies tocaren a l'uníson els tocs d'oració, per a la qual cosa la Catedral fea una senyal de preavís, per tindre tots els escolans coordinats. Aquests tocs s'intepretaren fins al darrer campaner tradicional. El mig vol de la Bàrbera formava part del senyal en els dies clàssics (primera i segona classes). Actualment l'oscil·lació de la Bàrbera té lloc abans dels tocs d'oracions de mig dia i de vesprada de dissabte i de diumenge, per marcar la vespra i la festa dominical. El toc de l'alba ha quedat suprimit, per ser segurament una provocació innecessària en els temps actuals, quedant substituït pel de mig dia, que dona un aire més festiu als dies del cap de setmana. El toc d'oració sona immediatament després de parada la Bàrbera.

Altres tocs automàtics

Hi ha una sèrie de tocs gravats (és a dir introduïts en la memòria de l'ordinador) però no programats (per tocar-los cal polsar manualment la clau corresponent de l'ordinador)

Toc de tronada
El toc, segons la Consueta d'Herrera, ha de sonar durant les tronades oscil·lant la Bàrbera i pegant batallades alternades del Manuel i de la Maria, durant una bona estona. La primera vegada que el tocàrem, en octubre de 1990, caigué un llamp que destrossà l'ordinador i altres parts del sistema, així com bona part de la instal·lació elèctrica d'aquesta Santa Església Catedral, degut segurament a la nostra poca fe i a l'Ús de l'electricitat per a moure les campanes. Cal dir que el parallamp del Campanar no estava ben derivat a terra després de les obres de restauració de la torre. El toc s'havia d'interpretar segons les Consuetes antigues en formar-se males tronades o vents terribles, encenent al mateix temps el ciri de la fe o la Maria, del qual el canelobre de pedra es troba a l'altar major.
Vol general
El vol general automàtic està gravat amb les tres noves, les tres campanes grans que estaven motoritzades: el Vicent, el Jaume i l'Andreu. Consistia en la entrada paulatina de les campanes, per aquest ordre musical, i el vol de les tres, amb certes modificacions de la velocitat, segons està gravat el programa. Actualment, com les campanes tenen el motor desmuntat, no té cap efecte.

Calendari anual

Canvi de rellotge (horari civil)
Les normes actuals de la Comunitat Europea marquen que l'horari oficial ha de canviar, respecte a l'horari solar, en estiu, per un estalvi d'energia. L'ordinador s'encarrega, automàticament, de retardar una hora, a les 3 de la matinada del darrer diumenge de març, per l'horari d'estiu (amb la qual cosa s'està a 2 hores per davant de l'horari solar) i d'avançar una hora, a les 2 de la matinada del darrer diumenge de setembre, per l'horari d'hivern (amb la qual cosa s'està a 1 hora per davant de l'horari solar).
Canvi de rellotge (horari litÚrgic)
Aquesta Santa Església no tenia sols un canvi d'horari a l'any, d'estiu i d'hivern, com la majoria de les Catedrals, sinó al menys cinc. Aquest canvi d'horari estava relacionat amb el temps del cor, matinal i vespertí, i s'expressava sobre tot en el toc de l'Ave Maria o de la vesprada, que coincidia amb el moment exacte en el qual el sol es ponia, canviant de minut a minut cada dia. Aquesta tradició, molt ben documentada en Aguado, i que potser fora perfeccionada per ell, queda expressada en l'actualitat en un horari d'estiu, que cal canviar manualment, des de la Creu de Maig (dia 3) fins a la de Setembre (dia 14) de manera que, d'acord amb l'actual manera de mesurar el temps, cadascuna d'aquestes dates és la primera del nou horari (i no la vespra, com abans). L'horari no té efectes sobre el cor matinal, que no canvia (Únicament es modifica la ubicació: en estiu i tots els diumenges i festes de l'any, en l'Altar Major; en hivern en la Sala Capitular Vella o actual Capella del Sant Calce), sinó en els tocs d'oració, de tancament de la muralla i d'ànimes de la vesprada. De la mateixa manera, els vols i els repics de l'Ave Maria es toquen a partir de les 19:30 en hivern i de les 20:00 en estiu.
El campanar i les campanesÍndex generalEl repic i els tocs de cor
  • Catedral de Santa Maria - VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • Llista de tocs: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (1994)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 78 Visitants: 78 Usuaris: 0