Consueta Nova de la Catedral de València (4)
Els vols de campanes

Els vols de campanes

La major part dels vols de les campanes d'aquesta Santa Església Catedral es toca amb les cinc grans: el Vicent, el Jaume, el Andreu, el Manuel i la Maria. Herrera diu que els vols ha de començar després de tocades les hores o els quarts i, si cal, després del senyal d'oració o d'alçar a Déu corresponent. L'hora i els quarts han de sonar complets abans de començar el vol corresponent. La realització de l'alce abans de l'hora vé justificada per la possible coordinació amb els tocs mecànics de les parròquies.

Ordre dels tocs

Aquest és l'ordre corresponent als vols, de tres o de cinc parades:

------------------------------Cinc paradesTres parades
------------------------------(Vol 1 hora)(Vol 1/2 hora)
------------------------------Senyal a les parròquies, si cal.
------------------------------Alce, si cal.
HoraBatallades, sempre.
------------------------------Primera parada
------------------------------Villancico, si cal.
------------------------------Desfetes, si cal.
Un QuartSegona parada
Dos QuartsTercera parada
------------------------------------------------------------Voltes, si cal.
------------------------------------------------------------Deixada caure, si cal.
Tres QuartsQuarta parada------------------------------
Un horaQuinta parada------------------------------
------------------------------Voltes, si cal.------------------------------
------------------------------Deixada caure, si cal.------------------------------

En els vols, tant d'una hora com de mitja hora, dues desfetes de la Maria a cada parada, excepte en la primera que en són tres (per enrotllar la corda). La tercera parada dels vols d'una hora, i la segona dels vols de mitja hora, pot ser substituïda per una passada de fita, és a dir pel vol alternat de les campanes, de menor a major, tocant una sola desfeta de cadascuna, i rematant per un vol de totes al mateix temps, començant i rematant a l'uníson. Quan hi ha tocs seguits en el mateix quart d'hora, cadascun serà darrere de l'altre, amb els pocs minuts per organitzar-se i descansar.

Normes estètiques

L'ordre d'entrada i de parada de les campanes serà molt més ràpid que en les parròquies, separant uns pocs segons entre campana i campana. Com a norma quan una campana toque els de la següent començaran a moure la seua. Aquesta regla s'aplicarà fins i tot a l'enrotllament de les cordes en la primera parada.

L'ordre d'entrada serà el corresponent a la nota i no al tamany de la campana, és a dir el Vicent, el Jaume, l'Andreu, el Manuel i la Maria. Aquest és l'ordre musical, de més aguda a més greu, tot i que que per tamany cal ordenar-les com el Vicent, l'Andreu, el Manuel, el Jaume i la Maria. En el cas de les desfetes soltes o de les passades de fita és costum d'aquesta Santa Església Catedral de considerar el Jaume com a la campana mitjana (que ho és per el pes), tocant, de major a menor, la Maria, el Jaume, el Manuel, l'Andreu i el Vicent.

Entre desfeta i desfeta, cada campana gran haurà de quedar-se uns pocs segons parada. Si s'han de fer voltes, el temps de parada serà major.

Per a la parada es procurarà de guardar l'ordre invers, intentant al mateix temps d'acabar el toc de totes de la manera més veloç. L'ordre de parada no és tan rígid com en les parròquies, però ha de ser realitzat ràpidament en tots els casos.

Per a la deixada caure han de començar totes les campanes a l'hora, amb un tranc, deixant-les parar per elles mateixa, tot i procurant que les quatre grans queden en silenci al mateix temps mentre que la Maria segueix sola uns minuts més, per la seua inèrcia natural. L'actual disposició de les campanes, en la qual les noves van a rodaments de boles, i per tant tarden més a parar, obliga a mantindre un temps les campanes velles, perquè totes, llevat de la Maria, paren al mateix temps. També s'ha de procurar que els batalls no coincidesquen, de manera a fer tocs alternats de les cinc campanes.

En cap cas es frenarà una campana, d'acord a les més antigues tradicions d'aquesta Santa Església Catedral, i en prevenció d'accidents als campaners o a les campanes.

Senyal a les parròquies

Si cal fer el senyal a les parròquies, ha de començar als 3/4 de l'hora amb dues parades, la segona amb voltes i deixada caure, acabant abans de l'hora. El senyal s'interpreta amb el vol de la Bàrbera, mentre repica la Caterina, amb la qual cosa toquen aquestes campanes, ara poc utilitzades en els tocs manuals.

Senyal de processó general

Les processons generals s'anuncien una volta acabat el toc de cor corresponent amb l'Andreu, alçant-lo, tirant una desfeta i voltes i deixant-lo caure fins a que pare tot sol. Per a la processó de la Mare de Deú dels Desemparats, que no hi ha vespres, es toca sols aquest senyal mitja hora abans. Per la processó del Corpus es toca el Manuel, en compte de l'Andreu.

El Vol de Lluminàries

El Vol de Lluminàries, que no apareix en la Consueta de Herrera, és una afortunada troballa dels campaners del segle XIX. Es tracta d'un toc, que anava acompanyat de l'illumenament del Campanar de la Catedral i de molts altres edificis públics i privats de la Ciutat, per marcar, durant tres dies al menys, algunes festivitats extraordinàries. El vol es fa amb totes les campanes, incloent la Bàrbera. Hi ha Villancico, amb la Maria, la Caterina, l'úrsula i la Violant i desfetes de la Maria, després de la primera parada. La segona parada és normal. La tercera és el Villancico amb l'Andreu i els sis tiples. La quarta parada és també normal, i en ella es fan voltes de totes les campanes, llevat dels quatre tiples i del Jaume. La quinta parada és el Racó, antic senyal d'acabament per a les parròquies, que es fa amb els quatre tiples del racó i el Jaume, deixant caure totes les campanes a continuació. El vol de Llumenàries solia durar tres nits.

Vols al nomenament d'Arquebisbe

Els vols al nomenament d'Arquebisbe es realitzen fent un toc de cinc o de tres parades, segons siga de matí o de vesprada, amb villancico i desfetes de la Maria. Les campanes s'alcen amb el batall lligat i en la primera parada, sense batallades ni altres senyals, comença el vol de totes les campanes a l'hora, coincidint amb el moment en que s'anuncia el nomenament al Palau Arquebisbal. Els tocs es realitzaran de manera semblant en el cas de nomenament de Papa.

Toc medieval de festa: Quan torna la processó

La consueta anònima que transcriu Ruiz de Lihory recull, entre altres, un preciós toc de festa, que combina el mig vol d'unes campanes amb el repic d'unes altres, i que pot executar-se amb motiu de cel·lebracions extraordinàries. Comença alçant la Bàrbera, mentre repica la Caterina i pega tres batallades amb el Manuel. Una volta dreta la Bàrbera, es repica un poc amb el Manuel. Comencen a deixar caure les altres campanes que ja havien deixat dretes abans. Repiquen els dos tiples, mentre van tocant totes les altres campanes (excepte la Maria i les dues morlanes, és a dir la Caterina i la Bàrbera). Per acabar de tocar paren primer el repic dels tiples, després l'Arcís, l'Andreu, el Vicent, el Jaume i el Manuel, i quan ja han parat deixen caure la Bàrbera que estava dreta repicant amb la Caterina fins a que pare la primera.

Toc de les morlanes

El toc de les morlanes és una constant en els escrits medievals i renaixentistes. Devia consistir, segurament, en el toc de les sis campanes menors, probablement a mig vol. Una variant, amb el toc del Vicent, de sonoritat pròxima a les morlanes, fou interpretada en l'acte d'inauguració de la restauració de la Porta dels Apòstols, el 5 de novembre de 1992. El toc consistí, primer, en el vol de les campanes, i després en una llarga deixada caure, que era més propiament el toc de les morlanes.

Els repics i els tocs de corÍndex generalEls tocs de mort
  • VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • Llista de tocs: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (1994)
    campaners@hotmail.com
    : 28-03-2017
    Convertir a PDF