La renovació de la vida litúrgica, després del Concili Vaticà II, així com la nova organització ritual d'aquesta Santa Església Catedral, han simplificat moltíssim els tocs de mort. Ara apenes queden els anuncis de mort de Papa, d'Arquebisbe i de Rei, així com els funerals dels esmentats i dels Canonges, Dignitats i Beneficiats de la Seu. Desaparegueren els tocs civils, en perdre Sant Pere la parròquia. També s'han simplificat els aniversaris, i altres cel·lebracions eucarístiques en sufragi dels difunts. Descriurem els tocs principals de difunts, seguint les consuetes velles, que fem nostres, i que gastem sense predilecció per la una o per l'altra. Així estan els tocs d'entrada, de clamoreig, de funeral, tant de Papa, Arquebisbe i Rei com de Canonge, Diginitat i Beneficiat, així com el toc per a personatges il·lustres, que replega Aguado. La gran simplificació ritual, la falta de cimboriet, motiven una nova escriptura, actualitzada, d'aquelles velles consuetes a les quals remetem.
En el cas de diumenges o de festes caldrà consultar amb el Mestre de Ceremònies, per saber quals tocs es poden realitzar, ja que sovint sols es podrà tocar la Quarta Funeral, és a dir el vol de la Maria anunciant el funeral del Papa, d'Arquebisbes, de Dignitats, de Canonges i de Confrares de Santa Maria, o del vol de l'Andreu per a Beneficiats i altres prèveres. En tot cas, la realització d'un funeral oficial per part del Molt Il·lustre Capítol, sembla justificar el toc de difunts.
En el moment d'avisar la mort del Papa, del Rei o de l'Arquebisbe, sempre que siga de dia (entre el toc d'oració del matí i l'Ave Maria del vespre), i que no siga festa de primera classe ni diumenge, es comença fent un tranc de totes les campanes, llevat de la Caterina i la Bàrbera que no entren en els tocs de mort.
En l'espai d'un quart d'hora es toquen tres trancs (dos si es tracta de la mort de la Reina), i després, deixant passar dos minuts entre batallada i batallada toquen primer tres batallades de l'úrsula, després una de la Violant, una altra de l'úrsula, una de la Violant i una de l'Arcís. Després, començant de menor a major entra el Pau, després el Vicent, el Jaume, l'Andreu, el Manuel i la Maria. En el moment que entre aquesta hauran passat un hora i mitja des del principi. La següent passada és d'1 minut, la tercera de 30 segons i després de 20, 19, 18, fins a arribar a un sol segon. En aquest moment es mantindrà la velocitat el més alta possible tot el temps que es puga, i a la senyal del que porte la Maria començarà un clamoreig desordenat i allargat, mentre la Maria i l'Andreu van tocant lentes, acabant en el moment d'una batallada de la Maria, i fent tres trancs més com al principi. Herrera recomana un home per cada una de les campanes majors, i que, en el moment final, toquen el Vicent, el Manuel i el Jaume posant-se baix de la campana i portant la corda del batall a dues mans i tocant a les dues bandes.
Per al toc cal un campaner per als dos tiples, un altre per a l'Arcís i el Pau, un altre per al Vicent i el Jaume, un altre per a l'Andreu i el Manuel i un sol campaner per a la Maria (tot i que Herrera recomana un per cadascuna de les cinc campanes grans). Inclús és possible el toc amb l'Andreu en la ma dreta, el Manuel en l'esquerra i la Maria en el peu.
El toc per al Papa, el Rei o l'Arquebisbe dura aproximadament tres hores, incluint tres parades més de clamoreig, explicades a continuació. En aquest cas els tocs d'oració i els de cor són substituïts per els clamors corresponents, mentre el difunt no estiga soterrat.
En el cas de mort de Canonge o de Dignitat el toc és el mateix, però la primera passada, fins a que entren totes les campanes, es fa d'un minut d'interval, durant el toc dues hores. Els tres trancs inicials es fan amb un interval de tres minuts. Es sol tocar l'entrada i tres parades de clamoreig per la vesprada, de 18:00 a 20:00 hores, i posteriorment no més per al funeral, que serà amb la Maria per als tres tocs i els corresponents clamors a l'inici, l'alçar a Déu i els responsos, si és de cos present i tres tocs de clamoreig, per al funeral i dos més per a l'alçar a Déu i els responsos, si no es porta el difunt a la Catedral.
El clamoreig, que és el toc de mort solemne d'aquesta Santa Església Catedral, es realitza amb el repic ràpid de les campanes menors i amb les batallades lentes de la Maria i l'Andreu, començant i acabant per tres trancs. No obstant és un dels tocs del qual hi ha més versions, les quals transcriurem totes, no marcant cap preferència per la una o l'altra, deixant-ho a la solemnitat del moment i a la major o menor presència de campaners. Sempre recomanen que els batalls no estiguen massa separats de les campanes, per sonar de manera trista i apagada.
Es toca l'entrada en el moment de la seua mort i després el clamoreig al cor de matí, al mig dia i a l'Ave Maria mentre l'Arquebisbe estiga de cos present. També es toca el clamoreig la vespra a l'Ave Maria i a la Missa d'Aniversari, mentre no muiga un altre Arquebisbe.
Es toca la Maria al vol per tres parades. La tercera coincideix amb el trasllat de les despulles del Palau fins a la Catedral, i durarà tot el que dure la processó, deixant caure la campana en el moment de l'entrada a la Seu, començant immediatament la primera parada del clamoreig. Les parròquies hauran de seguir amb el vol de la campana major i els tocs de clamoreig que es fan a l'Alçar a Déu i als Responsos, fins al soterrar.
El toc de mort de Beneficiat es realitza amb algunes de les campanes, i té també variants importants segons les Consuetes. La quarta funeral és amb l'Andreu, encara que si el beneficiat és confrare de Santa Maria, es volteja la campana gran.
 |
||
Connectats: 65 Visitants: 64 Usuaris: 1 - francesc