Església Parroquial de Sant Marcel·lí

Foto SOLER i ALBA, Vicent (2004)

Tot el conjunt, temple i torre, obra de l'arquitecte Enrique Soler Lluch, és una construcció de caràcter modern, tant pel tipus de materials emprats i les tècniques utilitzades (cintres metàl·liques), com pels elements estilístics adoptats. Recentment s'ha proveït d'un penell* amb la silueta de dos cérvols de ferro forjat i l'eucaristia amb tres espigues de blat formant una creu.

L'església
L'església del barri Sant Marcel·lí està formada per una nau d'11 x 35,5 m, amb capelles imbricades entre els murs exteriors i els pilars, formant crugies de 4 m de llum. La coberta és a dos aigües i se sustenta sobre vigues metàl·liques. La capella de la comunió se situa en una nau paral·lela a l'església. Les dependències annexes es disposen al voltant d'un pati amb jardí en forma de claustre.
El campanar
La torre, exempta i de planta quadrada, s'eleva sobre un basament que sobreïx lleugerament de la resta de l'estructura. El cos central és de parets llises amb mínimes obertures i la coronació s'efectua amb arcs i balconets per a allotjar les campanes i rematat amb cupulí de planta octogonal de rajola roja vista i teules vidrades, que recorda a les torres de la Finca Roja i la desapareguda torre de la fàbrica de taulers Vilarrasa en el carrer Jesús, ambdós obres de l'arquitecte Enrique Viedma.
Les campanes
1. Nom campana: Maria, Fonedor: ROSES, HNOS. (SILLA); Any de fosa:1955. Epigrafia: T: AVE MARIA GRATIA PLENA AÑO 1955; M: Mare de Déu pregant, creu, marca de fàbrica, FUNDICION/DE/CAMPANAS/DE/ROSES HNOS/ SILLA VALÈNCIA.
2. Nom campana: Sant Marcel·lí, Fonedor: ROSES (ATZENETA D'ALBAIDA); Any de fosa: 1959. Epigrafia: T: *PARROQUIA DE SAN MARCELINO* / BAJO EL CAYADO DEL EXMO Y RVDMO SR/DR MARCELINO OLAECHEA Y LOIZAGA / CREADOR DE ESTA PARROQUIA Y BARRIADA /* VALENCIA AÑO 1959*; M: creu patriarcal, marca de fàbrica, ROSES/ADZANETA/VALÈNCIA, relleu bisbe amb bacul, custodia amb àngels. La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
A finals dels 90 s'equipà amb una tercera campana.(*)
L'origen i procedència de la portada
Enfront de la contemporània concepció arquitectònica del complex parroquial, es contraposa un element que distorsiona esta tendència. Es tracta de la portada de l'església. Este pòrtic formava part de l'església col·legiata de Sant Bartomeu Apòstol, que estava situada en el cantó format per la confluència del carrer de Serrans amb la plaça de Manises.
En el llibre del Repartiment es concedix (asiento 1230 de 1239) a
Dominicua Gorricii de Turolio: domos de Mahomat Abenxarifa de Perancisa , ixuta balneum et ecclesiam Sancti Bartolomei. Idus ianuarii
la qual cosa indica que existia una església, amb esta dedicació, que arrancava de la data de la conquista de la ciutat pel Rei En Jaume. Fou erigida en parròquia en 1242. L'any 1667, per a engrandir-la i fer-la més capaç es va derrocar, es va posar la primera pedra en 1666, acabant-se de construir el 24 d'agost de 1682.
El temple tenia forma de creu llatina, amb tres capelles i una porta a cada costat de la nau a més de la situada als peus, que era la principal. No està del tot clar, almenys fins ara, perquè cada una de les seues tres portes va córrer distinta sort.
L'altar major tènia pintures de Juan de Juanes o d'algun dels seus deixebles, en el trasagrari pintures de Juan Ribalta. Les escultures del retaule eren de Leonardo Julio Capuz. En època moderna es va dotar amb llenços d'Isidoro Garnelo, Eduardo Soler, Honorio Romero i Antonio Cortina. Incendiat el temple en 1936 va ser derrocat cap a 1940 conservant-se la torre.
Alguns cronistes com Agustín Sales (1707-1774), situen la fundació d'eixa església en l'època costantiniana (segle IV) convertint-se, al costat de Sant Vicent de la Roqueta, en els primers centres cristians que va haver-hi en la ciutat, encara que altres historiadors i arqueòlegs ho descarten.
El derrocament de la col·legiata de Sant Bartomeu Apòstol
Al paréixer, segons altres fonts “l'origen d'este temple i la seua destrucció en la passada dècada dels quaranta van alçar controvèrsies al si de la propi església i entre esta i els que defenien la seua conservació... i després de les destrosses que va sofrir en la passada guerra civil, l'arquebisbat va decidir el seu derrocament. Es va començar a tirar l'edifici i en l'últim moment, quan el picola ja havia començat a actuar en el campanar, un informe del l'Acadèmia de Belles Arts i la pressió exercida per diversos experts va aconseguir preservar la torre”. “Conservant-se la seua torre, excepte l'edícle i el cupulí”. Actualment, de l'antiga església, només queda en peu la torre campanar desproveït de campanes.
En la dècada dels seixanta es va construir en el carrer Antic Regne de la nostra ciutat un nou temple per al culte religiós sota l'advocació de Sant Bartomeu Apòstol i Sant Miquel Arcàngel, recuperant així el nom de l'antiga col·legiata situada en el cantó format per la confluència del carrer de Serrans amb la plaça de Manises.
El pòrtic arriba a Sant Marcel·lí
La recol·locació i arribada d'esta portada barroca al temple parroquial de Sant Marcel·lí és una llarga història, puix segons testimonis, (1) “les pedres numerades d'esta porta van estar diversos anys en l'era de l'alqueria dels Tres Balcons, des dels inicis de la dècada dels 50 fins a la seua demolició en 1954, que foren traslladades unes desenes de metres ubicant-les en una parcel·la pròxima sense cultivar, fins que finalment entre els anys 1957-1958 van ser definitivament reinstal·lades en el seu actual emplaçament, passant a realitzar de nou la funció per a la qual van ser tallades en el segle XVII”.
Diversos testimonis, alguns ja desapareguts, han afirmat en repetides ocasions, que esta fatxada barroca va arribar a la barriada per decisió del fundador del barri i aleshores arquebisbe de València D. Marcelino Olaechea i Loizaga. De fet, segons Juan Ortolá Segarra, (2) “va caldre modificar el projecte inicial de construcció del temple,(3) per a “integrar” l'esmentat pòrtic barroc al projecte del nou temple.”
Elements destacats de la portada
La porta del temple parroquial de Sant Marcel·lí és de pedres de carreu, d'estil barroc del segle XVII, com ho era l'església col·legiata de Sant Bartomeu, d'on procedix. Té pilastres d'orde dòric. En la seua part superior destaca una creu patriarcal o de doble braç.
En 1960 se li va afegir un element nou, la col·locació en la fornícula amb forma de petxina d'una imatge en pedra del patró de la barriada, Sant Marcel·lí Bisbe d'Ancona (Itàlia). Més avall de la fornícula, en la part superior de la porta, té una cartel·la en què apareix la data de la seua construcció, l'any1667. La recol·locació d'este pòrtic va tindre lloc, entre 1957 i 1958.
La reubicació i les seues repercussions
La inauguració del nou temple parroquial de Sant Marcel·lí Bisbe, va tindre lloc el 10 de gener 1960, pel propi arquebisbe D. Marcelino Olaechea. Des d'eixa data de 1960, la porta barroca ha passat a formar part, junt amb el campanar, del paisatge urbà de la barriada. De fet, estos dos elements arquitectònics, han adquirit un caràcter simbòlic i en l'actualitat són considerats com emblemàtics, i sense els quals no s'entén el barri Sant Marcel·lí, més enllà de creences religioses o un altre tipus de consideracions.

Bibliografia

La Rambleta de l'Horta de Favara
Víctor Algarra Pardo i diversos autors, Ajuntament de València - 2003.
Escrituras en campanas Tomo II,
Salvador-Artemi Mollà i Alcañíz, València - 1997 de pàg. web: gremi@campaners.com (Gremi de Campaners Valencians 2004).
Monumentos desaparecidos de la Comunitad Valenciana
Salvador Aldana Fernández, Consell Valencià de Cultura 1999.
Paco Simón, Levante-EMV 12-02-2000
Susana Golf, Levante-EMV 11-01-2004

Testimonis

  1. Filomena Micó Paris, és actualment veïna del barri i va ser habitant de l'alqueria dels Tres Balcons fins a la seua demolició l'any 1954. Esta alqueria, que estava situada en el xamfrà de l'esquerra de la plaça de l'església, segons es mira des de la porta del temple, exactament en el lloc que ara ocupa el forn, va ser derrocada per a la construcció del segon bloc de vivendes del barri.
  2. Juan Ortolá Segarra, primer rector de la parròquia de Sant Marcel·lí.
  3. >La documentació del projecte se conserva en l'arxiu parroquial de San Marcel·lí.
  4. Esta última campana se fabricà en la foneria Hnos. Manclús del Cabanyal (València).

Vocabulari

Cartel·la
Peça que, fixada en una paret, serveix de suport a un balcó, una cornisa, una estàtua, etc., mènsula.
Cintra
Curvatura còncava d'una volta.
Col·legiata
Església no episcopal que té un capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.
Creu patriarcal
Composada d'un peu i dos travessers paral·lels i desiguals que formen quatre braços, com la de Caravaca o la dels canonges del Sant Sepulcre, i que és utilitzada per patriarques, primats i arquebisbes.
Crugia
(revoltó) Espai comprés entre dos murs de càrrega.
Cupulí
Llanternó en forma de cúpula.
Edicle
Complement arquitectònic que té l'aparença d'una casa en miniatura.
Fornícula
Buit deixat en el gruix d'una paret per a col·locar-hi una estàtua, un altar, etc.
Pedres de carreu
Pedra tallada o pedra picada en forma de paral·lelepípede rectangular i amb caires vius emprada en la construcció de murs, de pilars, etc.
Penell
Peça lleugera de metall, en forma de sageta, de gall, etc., que pot girar a l'entorn d'un eix vertical empesa pel vent i serveix per a assenyalar la direcció d'aquest.
Picola
Ferramenta semblant a un martell, però que té el ferro acabat en tall horizontal per un extrem i en tall vertical per l'altre.
Trasagrari
Darrere del lloc on es posa i es guarda el Santíssim.

Vicent SOLER i ALBA
50 ANIVERSARI BARRI SANT MARCEL·LÍ 1954-2004. Itineraris culturals.
Documentació per al professorat - València (2004)
  • VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • Campanars: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © SOLER i ALBA, Vicent (2004)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 23-10-2017
    Convertir a PDF