La visita d'un frare il·lustrat del segle XVIII a Alfafar


No sabem amb precisió quan tingué lloc la visita del il·lustre mercedari Fra Anselm Dempere i Puig a la Parròquia d'Alfafar, però degué esser entre 1766 i 1769, que es la data en la que fa la ressenya literaria del viatge. Aleshores Dempere era arxiver major del Monestir del Puig i portava una vida dedicada enterament a la recerca històrica i a l'escritura de nombrosos textos sobre l'Ordre de la Mercé, a més de vides de sants, històries locals, així com sobre tota mena de temes erudits i curiosos que se l'hi presentaven (1). Nogensmenys la seua popularitat provenía del seu dot de predicador, la fama del qual s'extenía arreu de la Diòcesi Valentina fins a les terres catalanes de ponent, on sovint acudía a fer prèdiques. Degué esser amb ocasió d'algÚn sermó que l'invitaren a visitar Alfafar per a que intentara transcriure la inscripció que posseía la campana antiga de la Mare de Deu del Do, la qual ningÚ havía pogut llegir fins aleshores.

Dempere que era una persona de una gran erudició i que a més a més com a arxiver, coneixía les llargues polèmiques que anys enrere havíen existit al voltant de la desapareguda campana de la Mare de Deu del Puig, ens conta al manuscrit titulat: "INSCRIPCIONES, ARMARIO DE LAS RELIQUIAS, LAMPARAS, ETC., DE LA IGLESIA DEL PUIG" (2) la visita que feu al poble d'Alfafar.

La campana de la Mare de Deu feia pocs anys que havía segut traslladada del campanar vell, enderrocat per a contruir l'església nova, al campanar que avuí coneguem, on va ésser col·locada, a la cara Sud de la planta principal de campanes, a l'arc que en l'actualitat resta buit. Estimava Dempere que per la grossària de la campana pesaría unes setze arroves, (320 kg. dalt o baix), es a dir, un pés semblant al de l'actual campana de la Mare de Deu o de les hores, la qual penja baix del casalici superior. (3)

La primera impressió era que estava "bien signada y gravada con caracteres longobardos y de tal antigüedad, segÚn tradición de padres a hijos de aquel lugar, que es la misma en que fue hallada Nuestra Sra. del Dó (o Don) cuya imagen misma veneran sus vecinos como titular y patrona; a la cual hallaron dentro de la Pila que hoy sirve en dicha Parroquia de fuente bautismal, sirviendo de toldo la campana dicha. Indicándolo todo al ejercito del Rey Don Jaime, allí campado 7 estrellas como habían descubierto N.S. del Puig" (4).

D'aquest escarit relat hom dedueix que la miraculosa troballa era una tradició oral, que no constava en documents d'época anterior, segons la qual la campana y la imatge seríen d'abans de la conquesta musulmana, "si dicha tradición es verdadera", com pareix dubtar Dempere. En qualsevol dels casos la campana era tan antiga que tiene mandado el Sr. Del Lugar, "no la volteen y de hecho está sin manilla, ni disposición de levantarala, porque no se rompa bronce tan antiguo". No obstant això el mercedari no pogué precisar l'antiguitat de la campana, perque no portava la data, ni el "me fecit", com era habitual en les campanes des del principi de l'Edat Mitjana, si be pogué comprobar que "por la porción del labio en que da la lengua indica antigüedad, pues está gastada de suerte, que sin golpearse por muchas manos es difícil consumirse tanto".

Posseía tres línies escrites en lletí que literalment deien: "CHRISTUS REX VENIT IN PACE, ET DEUS HOMO FACTUS ESR – ET RESUREHIT, QUI PER NOBIS PASUS EST AD FULGOROS X+ CHRISTUS NOS A TEMPESTATE", les quals traduía al castellà de la seguent manera: "Christo Rey vino en Paz y Dios se hizo hombre, y resucitó, quien padeció por nosotros, para (auyentar) las centellas. Christo nos (libre) de tempestad". Pels barbarismes i faltes d'ortografía llatina suposa Dempere que hom degué escriure en "siglos corruptos", es a dir, anteriors a la fixació renaixentista del lletí. La campana "estaba bien formada, de voz sonora y doble". Formava conjunt amb una altra campana, de cosa de 2 arroves, la qual es trobava al cos superior del campanar, amb la inscripció: "AVE MARIA. GRASSIA", que a Dempere no li pareixía tan antiga pel tipus d'escritura, que suposava no anterior al Segle XIV, però no volía polemitzar sobre l'antiguitat d'aquestes dos campanes "por acreditarlo la fe, en que allí viven, libràndose de tempestades con su dulce sonido". Així doncs, no consegueix aclarir l'antiguitat de la campana de la Mare de Deu del Do, però es manifesta en certa mara escèptic que pogués esser anterior a la conquista musulmana.

Curiósament passa a continuació a parlar de la Pica Baptismal "en que fue hallada dicha Sagrada Imagen", però no diu res de la escultura de la Mare de Deu del do potser perque no trobava lògic que un recipient antic pogues albergar una imatge gòtica més posterior. Respecte a la pica diu que es de pedra de Barxeta, vuitavada, amb un escut tallat en la mateixa pedra en cares alternes, que representa un ala, la qual dibuixa entre les línies del manuscrit. "No se - diu - si es de la casa de valdaura, de la de Peralada o de la de alegre, o otra", el que suposaría gran antiguitat.

Finalment, per a testimoniar la seua visita nomena la companyía del ecónom, així com la familia de un tal Mariano Olmos Baixaule, un veí d'Alfafar que l'atengué en tots els detalls més mínims a la seua plena satistacció, al qual va donar un paper amb la transcripció de la Campana.

Antoni CORELL i VICENT
"Història comarcal" - Alfafar (25/07/1990)


NOTES



(1)
Veure la seua abundant bibliografía a l'Enciclopèdia Espasa.
(2)
2º volum, Pags. 4, 4v, 5, 5v. D'aquest manuscrit solament hom conserva el segón volum.
(3)
La actual campana de la Mare de Deu del do porta data de 1819 i la seguent inscripció: CRISTUS REX VENIT IN PACE ET HOMO FACTUS EST = AÑO 1819 = A FULGURE ET TEMPESTATE CRISTUS NOS DEFENDAT =. La traducció literal es la seguent: Crist Rei vingué en Pau i es feu l'Home. Any 1819. Del llamp i la tempesta ens defense Crist. Aquesta campana es probablement la refundició de la antiga.
(4)
La similitut amb la invenció de la Mare de Deu del Puig es palesa. Els mercedaris del Puig havien sostingut llargues i agres polèmiques sobre la verosimilitut d'aquest miracle.

  • ALFAFAR: Campanes, campaners i tocs
  • Campanes (epigrafia, descripció): Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © CORELL i VICENT, Antoni (1990)
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 16-11-2018
    Convertir a PDF