ANÒNIM - Campanes de Benilloba

Campanes de Benilloba

Les campanes són molt més que un instrument musical o una màquina sonora per cridar a missa: marquen el temps de la comunitat, indiquen les alegries i els dolors, acompanyen al llarg del dia, de la setmana, de l'any i de la vida. Els tocs interpretats indicaran les possibilitats sonores i comunicatives de l'instrument posat al servei de la comunitat:

Batallades o Toc d'oració

Per marcar les parts de la jornada

Dominica morada

Per als diumenges d'Advent i de Quaresma

Repic de benedicció

Per a les festes i processons menors

Toc de festa major

Per a les misses de les festes grans

Toc de mort simple

Per als difunts individuals, en els que els drings finals marcaran el sexe del difunts: un toc per als homes i dos per a les dones.

Toc de mort general

Per als tocs de mort col·lectius

Vols de campanes

Diverses maneres de voltejar-les, segons l'efemèride.

Toc de tancar les muralles i d'ànimes

Per marcar l'inici de la nit.

No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga música viva, la més alta i sonora vida comunitària.

En la mecanització de les campanes s'han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal·lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal·lacions i tocs) com un únic instrument musical, que cal conservar i mantindre en ús, com un singular element patrimonial.

Es de suposar que des d'un principi, l'església de Benilloba comptava amb alguna campana per anunciar les festivitats i convocar els fidels als actes litúrgics.

Amb la construcció del temple en el segle XVIII, la seua torre seria dotada de campanes con és costum al mon cristià.

1819 - 10 de Juliol : Es va trencar la campana que mira a l'est i va caure a la plaça, no desportellant-se ni causant danys personals. Al dia següent va ser portada al mestre de Benisoda per a reparar-la.
1819 - 1 d'Agost: Torna a instal·lar-se la campana, que havia quedat com a nova, beneint-la amb el nom de Bàrbara (nom que ja tenia)
1954: Unes noves campanes, que reemplaçaran tres de les anteriors, són beneïdes per l'Arquebisbe Titular de Methynna, Emilio Lissón Chaves, sent alcalde de Benilloba Joaquin Guillem Herrero i cura rector D. Alberto Caselles.

En 2005 les campanes de Benilloba van ser desconnectades del rellotge del campanar i els seus tocs horaris van ser substituïts per una gravació que sona a través d'altaveus col·locats a dalt de l'Ajuntament. A partir de eixe moment, la seua veu no més servix que per a convocar als fidels als actes litúrgics o per anunciar les defuncions.

Rellotge monumental

Els rellotges monumentals són, potser, l'element patrimonial en més greu perill dels campanars. Poc a poc va tornant l’interès per les campanes antigues, les instal·lacions tradicionals i els tocs manuals. Els rellotges, però, són sovint substituïts per ordinadors, uns mecanismes aparentment més fiables, però de molt curta vida.

El rellotge conservat en el campanar de l’església de Benilloba forma part del inventari d'un patrimoni industrial i històric en greu perill de conservació i desaparició. Els seus tocs han marcat el ritme de la vida del poble durant moltes generacions. En l'actualitat, com ja hem dit, el toc de les seus hores no són anunciats per les campanes, sinó per una gravació.