L'aspecte musical i tècnic dels tocs de les campanes

La campana arriba a les terres valencianes de les mans dels conqueridors, com a instrument sonor al servei d'una nova societat.. Ibn-al-Abbar es queixa del canvi sonor de la ciutat: “En les mesquites, ara esglésies, la crida a l'oració es fa amb el repic de les campanes… Quina pèrdua!”
Les campanes foren - i en part encara ho són - instruments sonors per a la comunicació. Convé destacar les seues característiques musicals. La campana, amb forma de vas invertit, sona per percussió, creant una massa sonora que immediatament s'ordena per a produir cinc notes destaades, més o menys harmonitzades entre elles: la fonamental, que és la nota principal, una tercera menor, una quinta i la nominal, una octava més alta. Hi ha també un subharmònic, l'hum, que està una octava per baix de la fonamental, i que produeix la ressonància característica de les campanes, que pot durar tres o quatre minuts en les campanes majors.
La campana és un instrument musical peculiar, format a manera d'uns anells superposats, que donen els diversos harmònics, depenent del gruix i de la posició. El conjunt d'anells dóna la forma característica, de manera que el perfil determina el resultat musical. Uns pocs fonedors europeus “afinen” la campana, en un doble sentit: musical i físic: llevant uns pocs mil·límetres de metall en certes parts conegudes de l'interior es possible modificar, dins d'uns límits molt concrets, els diversos harmònics per millorar o corregir el so. L'operació és irreversible (es pot llevar metall, però no afegir), però ja era coneguda des de fa segles i fou determinada, de manera empírica, pels fonedors Hemony, en el segle XVI en Holanda.
El so de la campana depèn també de la fosa i dels metalls utilitzats. El bronze sols composar-se d'un 18 al 22 % d'estany i la resta de coure. El metall pren una pàtina verdosa, al llarg dels segles, que la defén de la corrosió atmosfèrica. Les campanes foses més recentment mostren també metalls extranys com el plom, que afecten la sonoritat. La llegenda de l'argent com a component de les campanes més sonores és simplement una bella tradició sense fonament: els fonedors sabien traure amb les escòries les peces de metall preciós que acabaven de tirar al forn els assistents a la fosa. Naturalment, si el benefici era major, posaven molt de mirament en la campana, que solia tindre un millor so. De vegades feien campanes amb un perfil més gruix. Amb l'augment de la massa es produeixen dos efectes aparentment contradictoris, però justificats físicament: la campana sona més aguda, i el seu volum sonor és major, amb una riquesa d'harmònics més gran.
El bronze és un metall d'una gran duresa superficial, però molt fràgil a la vegada: el fort impacte físic del batall interior o del mall exterior es converteix en vibració sonora. Però el punt de percussió és molt concret: les campanes poden badar-se si el batall pica fora de lloc. També poden trencar-se si no pengen lliures, i poden convertir l'esforç físic en energia sonora.
El to de les campanes no es pot modificar si no es raspen, ja que és impossible de moment afegir-li metall. El timbre, però, pot canviar radicalment segons la instal·lació de la campana i dels seus accessoris. Encara que els fonedors tradicionals tenien suficients coneixements tècnics per fondre amb pocs mitjans grans masses de bronze, penjaven les campanes de contrapesos de fusta, per tal d'aïllar-les acústicament i per reforçar la sonoritat. Mantenien l'eix de rotació per damunt de les anses de les campanes, i així oscil·laven o voltejaven amb una amplària major, produint un so noble i potent, reforçat per les condicions acústiques pròpies de la torre.
També els batalls rebien un tractament per millorar la sonoritat. Eren de ferro forjat, tot d'una peça, però s'aïllaven de la campana amb una peça de fusta anomenada “soquet”. L'aïllament no era sols acústic; també permetia lligar millor el batall a “l'anella batallera”, de l'interior de la campana, de manera que percutira en la possició exacta de manera ferma i segura. El soquet, per la seua forma, impedia els moviments laterals i determinava una percussió absolutament perpendicular al sentit de gir de la campana.
La campana no reposava directament sobre “la fàbrica”, es a dir sobre l'edifici, si no per mitjà d'un tros de fusta amb els corresponents coixinets de bronze, per absorbir les vibracions i impedir la transmissió del so de la campana al campanar.
El campanar és un altre element important per a la sonoritat característica de les campanes. La seua alçada combina una millor difusió del so conjuntament amb una representació simbòlica de la comunitat. Considerem l'aspecte sonor: una de les primeres coses que destaca en els campanars valencians és el fet que totesles campanes, al menys les majors, estan penjades de les finestres. Això suposa un empobriment inicial del so, encara que millora l'aspecte estètic, però la disposició exterior de les campanes queda compensada per diverses estratègies per conservar i difondre el so de la millor manera. Per una banda les campanes s'ordenen de manera a combinar el so: les campanes grans estan sovint encarades i no juntes.
Un altre aspecte que millora el so de les campanes és la volta de la sala, generalment una falsa cúpula que no es sol veure des de l'exterior, de manera que el so rebota cap a l'exterior. Aquesta expansió sonora es compensa i augmenta amb uns murs posats baix de les campanes que no sols defenen als campaners per què no caiguen, si no que augmenten la sonoritat, creant una espècie d'espai acústic que prolonga la ressonància de les campanes majors.

Francesc LLOP i BAYO
"Folklore Valencià" (05-03-1997)
  • VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • Acústica, afinació de les campanes: Bibliografia
  • Francesc LLOP i BAYO: bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © "Folklore Valencià" (1997)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 20-08-2017
    Convertir a PDF