Proposta d'un carilló per a la Universitat Vella

La Universitat de València disposa d'un lloc privilegiat per a les seues activitats acadèmiques, institucionals i culturals: es tracta de la Universitat Vella. Ordenada en torn a un claustre, és un reducte de silenci, tot i que es troba en el bell centre de la ciutat de València.
Aquesta concurrència, de lloc simbòlic, cèntric, cultural i silenciós, ens fan proposar la ubicació, en aquest recinte, d'un carilló, o instrument musical de campanes, per a la realització de concerts i altres activitats sonores, i per augmentar la qualitat cultural i acústica del centre històric de València.

Motius culturals que justifiquen la necessitat d'un carilló

En aquest moment no hi ha cap carilló en la Comunitat Valenciana, fins i tot si tenim en compte el conjunt de 20 campanes, prou desafinades, de la Seu de Xàtiva, i que sols toquen de manera automàtica, quan funciona el seu mecanisme.
La proximitat del centenar de la fundació de la Universitat, l'espai tan adequat per ubicar, tocar i sentir l'instrument, justifiquen una inversió important, però que pot marcar un punt important en la història de la música valenciana.

El carilló

Es considera, segons les normes internacionals, el carilló com un instrument musical format per al menys 23 campanes afinades (dues octaves completes sense els primers sostinguts) i que disposa d'un teclat manual, segons les normes, per interpretar melodies en concert. El matís de “melodia” és important, ja que no és suficient de comptar amb moltes o poques campanes: els nostres campanars tradicionals en disposen de moltes, però mai toquen melodies, sinó que basen els seus tocs en ritmes, més o menys harmònics.
Per tant, han de ser campanes afinades. És sabut que una campana té cinc harmònics o notes principals: en primer lloc l'Hum, després la prima, la tèrcia, sempre menor, la quinta i l'octava. Per a les campanes de toc no importa massa l'afinació, i sobra que les notes estiguen ben harmonitzades, però una campana de carilló ha de tenir els tres harmònics l'Hum, prima i octava a la mateixa nota, tot i que a octaves diferents, i la quinta ha de ser-ho respecte a la prima.
L'existència d'un teclat manual és indispensable per considerar l'instrument apte per al concert: per exemple el carilló de El Escorial, de 48 campanes, que també compta amb un ordinador per als tocs automàtics, està dins de les normes, perquè disposa d'un ample teclat manual, mentre que el petit conjunt del Ayuntamiento de Madrid està fora dels circuits dels intèrprets internacionals, no sols perquè té 20 campanes, sinó perquè aquestes es toquen únicament mitjançant un teclat elèctric, del tipus de piano: el teclat manual és més costós de tocar, però permet uns matisos que els contactes elèctrics encara no saben reproduir.

Les campanes i el rellotge actual

La Universitat compta amb tres timbres, que hom sol anomenar tècnicament “campanós”, de nota dubtosa i de timbre complex, però que son útils per marcar l'inexorable pas del temps. La seua afinació imprecisa impedeix, de manera absoluta, la seua utilització com a peces d'un futur carilló.
D'altra banda, el nou rellotge electrònic que governa els campanós i l'esfera o mostra de les hores, podria encarregar-se del futur control automàtic de l'instrument musical proposat.
No obstant, la torre del rellotge podria ser la ubicació ideal per a l'instrument, ja que cal una sala, de manera preferent tancada, on posar el teclat i els mecanismes de transmissió, i aquesta sala ha de trobar-se pròxima al conjunt de campanes.

Pressupost aproximat d'un carilló

Un instrument musical d'aquestes característiques, amb unes 45 campanes afinades, de grandària mitjana (ja que es tracta d'arribar a una zona reduïda, com els claustres de la Universitat i del Patriarca i els carrers veïns), pot costar fàcilment entre 15 i 20.000.000 pta. Amb les mateixes notes, però si l'instrument haguera de posar-se en un edifici més alt o en un ambient de més soroll, caldria comptar amb campanes majors, i per tant més pesades i cares: caldria pensar, per un altre campus, entre 30 i 50.000.000 pta.
No obstant cal tenir en compte que es tracta d'un instrument musical molt especial: la seua duració serà, sense dubte, de dos o tres segles, i el nom dels donants, gravat en cadascuna de les campanes, pot arribar fàcilment al segle XXII, i la campana seguir sonant.

Empreses a les que es pot sol·licitar pressupost

En España existeix una dotzena de fonedors de campanes i no menys de vint instal·ladors (que es dediquen tant a la mecanització com al manteniment de les torres). No així i tot, vista la importància de allò que es proposa per a la Universitat, sols una empresa espanyola podria acostar-se als requisits, sense arribar-hi: es tracta de Campanes Quintana, de Saldaña. Creiem que caldria sol·licitar, al menys, quatre pressupostos, tant a esta empresa, com als tres fabricants europeus que poden fer-se càrrec del projecte: Campanes Paccard, de França; Petit & Fritsen, de Holanda; Eijsbouts, de Holanda. Segons el nostre coneixement cap altra empresa mundial (que no siga agent de aquestes tres darreres) té la capacitat tècnica ni musical para fer uns instruments de les característiques que es sol·liciten para la Universitat.
En conseqüència, pensem haver definit les línies mestres del projecte, i la seua singular complexitat. Esperem que la idea tinga un bon ressò i proposem de col·laborar tècnicament al llarg del pla, per arribar a fer-lo realitat.

Dr. Francesc LLOP i BAYO
Antropòleg i campaner (06-08-1996)
  • Universitat - espadanya rellotge - VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • Carillons: Bibliografia
  • Francesc LLOP i BAYO: bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Generalitat Valenciana (1996)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 44 Visitants: 44 Usuaris: 0