Campana de Rauxa o Foc, "del Relonge"

15 de maig de 1563. Ontinyent. Concòrdia signada entre els jurats de la vila d’Ontinyent i mestre Joan de la Sierra, campaner, de Xàtiva, per a la fossa d’una nova campana per al rellotge de la vila. Font: Arxiu Municipal d’Ontinyent, Llibre judiciari dels jurats d’Ontinyent (1559-1595)

Primo, que lo dit mestre Joan de la Sierra ha de fer una campana per a relonje que tinga fins en quatre quintars més del pes que huy te la campana del relonje, de bona hechura e perfeta a coneguda dels mestres del offici, així en lo so com en tots los altres compliments necessaris... Amb la signatura d’aquest document és realitzava una verdadera joia del patrimoni campaner que actualment es conserva a la sala superior del campanar de la Vila. Relonge, Rauxa, Foc, Arrebato, les hores... infinitats de noms passen per la seua història però un de ben cert, porta vora cinc segles marcant el pas del temps. En resumides comptes, és mes antiga que el campanar (1745). La campana de “Rauxa o Foc” forma part d’una peça fabricada pels diferents metalls que aportà la corporació municipal en aquella època i va nàixer al segon campanar enderrocat a finals del segle XVI. Si parlarem d’ella en profunditat, faria falta un llibre sencer, ja que porta a les seues esquenes la història de la nostra ciutat als últims cinc segles.

A més de marcar cada dia el pas del temps, ha anunciat i, es anunciadora, dels greus perills que envolten la nostra ciutat amb el toc de Rauxa o Foc. Sona amb el màxim resplendor que es mereix durant els dos Glòries més solemnes de l’any, Nadal i Pasqua Florida i participa als quatre concerts realitzats a les festivitats de Pentecosta, Corpus, l’Assumpció i la Puríssima. Va ser restaurada a través de la Direcció General de Patrimoni Cultural València a l’octubre de 2004 on a hores d’ara estudia el seu procés per ser declarada peça de Be d’Interès Cultural BIC.

Les epigrafies que l’envolten i el seu so son excel·lents. A la part superior podem trobar les següents inscripcions: 2 cordons / "+ laudate # dominum # in cinbalis # benesonantibus # laudate eum # in cinbalis # iubilationis # omnis spiritus # laud" / 2 cordons / (a 00 segons rellotge) (a 06) (imatge de la Mare de Déu erecta amb Nen) (03) (09) (imatge de Sant Miquel), mentre que a la part inferior s’il·lustra: (00) (imatge de la creu) / (sol) 2 cordons / "+ iohannes + de la cierra + fontinenti + me fecit + consulibus + gaspar # febrer + bartholomeo # fonfrida + petro # barber + anno # a christo # nato # m # d # lx iii # secundo idus # septembris + iesu # propicio + et eius virgine matre +" / 2 cordons. No volteja, es toca de forma simulada. Com a curiositat cal destacar que una vibració del bronze al colp pot arribar a durar fins a sis minuts i que gràcies a ella hui tenim un dels campanars més alts de la Península ja que va ser el motiu per prolongar la construcció de l’actual torre. El seu pes gira entorn als 1300kg i te un diàmetre de 1290 mm front a 1100mm d’alçada essent la segona campana més gran de la ciutat després de la Petra.

COLLA DE CAMPANERS D'ONTINYENT (05-05-2006)
  • ONTINYENT: Campanes, campaners i tocs
  • SIERRA, JUAN DE LA (BAREYO): Inventari de campanes
  • Campanes (epigrafia, descripció): Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © COLLA DE CAMPANERS D´ONTINYENT (2006)
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 16-08-2018
    Convertir a PDF