Campanes al vol

Totes les campanes m’atrauen. Tots els campanars me recorden que tinc ya prop un temple, una esglèsia, una ermita per a poder resar allí en tranquilitat. Per a reconfortar l’esperit, sí, que també éste com el cos, se sol cansar i pansir. Per les presses, per les preocupacions. Pel treball. Pero, en cada poble tenim la nostra parròquia i el seu campanar. Com el Micalet –en Valéncia- guipant a molts atres; com el templat Fadrí de Castelló fent lo mateix per alertar-te d’un dol com també de l’alegria i el content per vespres i festes ilusionades. D’ahí el revol que les campanes pegaran i el poble vibrarà d’emoció.

Des de dalt del campanar, les campanes t’inviten a l’oració; t’alerten, alegrement, el començament o la fi de la processó; te notifiquen un dol, tocant pausadament, o apressa apressa, te criden l’atenció tocant a foc. Tocar les campanes és un art que no tots coneixen. Menys mal que ací en Valéncia encara tenim prou gent que sap cóm fer sonar una campana i ensenyen a tocar-la, per a que mai se perga esta tradició. Més de 220 campaners componen este gremi fundat en 1989 per a treballar en la noble tasca de recuperar el gust de tocar les campanes manualment. Aixina que cada construcció d’un campanar és un goig. Cada creació d’un temple o restauració de campana, manoll de precs en vol d’ales que testimònia la fe d’un poble que sap cóm treballar la terra i, de pas, pregar a tots els sants. Com escrivia el poeta Badenes:

“Trilleja dolça campana,
sone en l’espai ta clamor,
vibre ta veu subirana
mantenint la fe cristiana
en la santa llar del cor.”
I foren els centenars de campanars del nostre regne els que li feren escriure a E. Duran i Tortajada:
“El palmerar de pedra de Valéncia
són els seus campanars altívols, bells,
d’art cristià monumentals joiells
proclamant de l’urbs magna l’opulència.

Graten el cel de pura transparència
i són niu de colomes i d’ocells;
al sol ponent, que reflectix en ells,
tenen d’or vell, color i fulgència.

Sant Martí, Sant Joan o Sant Andreu
Sant Bertomeu o el Carme, forts pilars,
de la Fe són, i de la Pàtria arrel.

I és en vespra de festa, l’ampla veu
de les campanes dels bells campanars,
clam dels valencians que puja al cel.”
Eixes que en l’arribada del pontífex Benet XVI tocaran, durant una hora, a lluminàries.

CASAÑA TARONCHER, Manuel
Las Provincias (2006)
© Campaners de la Catedral de València (2017)
campaners@hotmail.com
: 19-09-2017
Convertir a PDF