El més alt instrument sonor

La Catedral de Santa Maria la Major d'Eivissa acaba de recuperar la veu del més antic instrument musical de la ciutat, el més sonor i elevat

Estan acabant els treballs de restauració de les campanes de la Catedral, un dels conjunts campanils més antics i singulars de les catedrals d'Espanya. Els treballs, finançats pel Consell Insular, permeten recuperar una veu del passat, que estava muda en els Últims decennis.

Un instrument musical

El campanar, les campanes, les instal·lacions i els tocs conformen un instrument musical de característiques molt especials. Per una banda, la forma i l'alçada del campanar determinen la ressonància i la difusió dels tocs. Per altra banda, la forma de les campanes, i els seus elements auxiliars (batalls, jous) també marquen una sonoritat determinada. Finalment, els tocs, és a dir la forma d'utilitzar les campanes, determina el resultat final, uns tocs, sovint molt antics, que, utilitzant una base musical comuniquen missatges a una població determinada.

Les campanes, per altra banda, són probablement l'Únic instrument musical que sona sempre igual al llarg dels segles, amb la condició de conservar tots els elements que envolten els bronzes.

Les campanes de la Catedral de Santa Maria d'Eivissa

Les campanes de la Catedral de Santa Maria la Major són un dels conjunts més antics i coherents, formats per cinc bronzes datats entre 1565 i 1680. La bellesa de les seves decoracions, l'harmonia de la seva epigrafia, va acompanyada per uns textos complicats i de caràcter protector. Així una campana demana a Sant Miquel que ens defengui en la batalla, l'altra que Déu ens ajudi en la guerra i un altra que Crist ens protegeixi de tot mal. Però no es tracta de protecció militar sinó d'ajuda per a vèncer en la batalla quotidiana contra el patiment, el dolor i la mort.

Totes utilitzen epigrafia humanista, és a dir belles lletres majÚscules romanes, però la més antiga i la més moderna de les campanes estan ornades amb imatges de tradició gòtica. Sols dues de les cinc campanes porten el nom del seu autor, la major i la petita, foses en 1680 per Pere RIBOT. Aquestes dues campanes no sols eren utilitzades en els tocs litÚrgics; també sonaven per als quarts i les hores del rellotge.

Unes campanes mudes

Totes les campanes havien perdut, d'una manera o d'un altra, la seua veu original., Sobre tot la campana mitjana, anomenada Crist, estava muda per una gran esquerda que li travessava el cos.

Les campanes estaven immobilitzades des de feia 50 o 60 anys. S'hi havia afegit uns mecanismes electromècanics, ubicats en l'interior dels bronzes, que no reproduïen els tocs tradicionals i impedien tot moviment i en conseqüència tot toc tradicional. Aquests mecanismes, d'escassa resposta musical, foren probablement els responsables del trencament de la campana mitjana, però eren, en aquells moments, l'Única manera de substituir als campaners desapareguts, amb la limitada tecnologia dels anys seixanta.

Una restauració integral

El projecte de restauració, encarregat pel Consell Insular d'Eivissa i Menorca, ha sigut realitzat per INSTRUMENTAL 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA, una empresa valenciana, que ha actuat amb una voluntat de recuperar la integritat original de l'instrument musical.

Així, la campana esquerdada fou transportada a Nördlingen, en Alemanya, on l'empresa LACHENMEYER, especialitzada des de fa més de vuitanta anys en la soldadura de campanes, va recuperar el so original de 1583.

Mentre els jous de fusta de les campanes foren transportats a Catarroja, a la Comunitat Valenciana, per restaurar-los, i recuperar així la ressonància original. El criteri de salvament ha quedat limitat per la seguretat; així s'han recuperat tots els capçals i els braços, i sols s'han fet nous jous complets, per a les dues campanes petites.

Les campanes han sigut dotades de palanques per a un possible toc manual. També tenen moderns motors d'impulsos i electromalls, que reprodueixen els tocs tradicionals i no impedeixen els manuals. Tot el conjunt està controlat per un ordinador, que serà el millor conservador de la tradició.

La més alta mÚsica comunitària

La restauració es completa amb la programació dels tocs tradicionals de la Catedral. Les campanes de Santa Maria la Major no estaven fixes, com en la immensa majoria de les esglésies de l'illa, ni eren brandades com les de la Catedral de Mallorca. Aquí les campanes eren repicades, movent els batalls i deixant-les fixes; brandades, oscil·lant-les, i també voltejades, pegant tombs complets en una mateixa direcció i duplicant així el nombre de batallades, a la manera dels valencians.

Al llarg dels segles, els campaners de la Catedral, havien construït una sèrie de melodies, les quals representaven junt a una manera de fer mÚsica, una forma concreta de construir missatges per a la comunitat. S'hi construïa el temps diari, no sols a través dels tocs del rellotge, una màquina sense pietat que no diferencia la jornada de la nit, sinó a través de distints tocs d'oració i de crida als càntics dels canonges, que anaven construint les parts de la jornada. Els tocs també marcaven els passos vitals de les persones, especialment en els Últims moments de la vida i de la mort, indicant l'edat, el sexe o la categoria social dels difunts. I les campanes també protegien: un toc, anomenat Sant Sagrat, defensava contra les tempestes. Finalment altres tocs regulaven la vida ciutadana, marcant el temps de la queda, cada nit, o el de les reunions municipals, o Toc de Consell.

La programació d'aquests tocs històrics, adaptats a les necessitats actuals, omplirà la ciutat de la més antiga, sonora i singular mÚsica comunitària, que ha marcat la vida d'Eivissa des de fa quatre-cents cinquanta anys.

Francesc LLOP i BAYO (2004)
  • Catedral de Santa Maria la Major - EIVISSA: Campanes, campaners i tocs
  • EIVISSA: Campanes, campaners i tocs
  • 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA, S. L. (MASSANASSA) : Intervencions
  • Campanes (història general i tòpics): Bibliografia
  • Restauració de campanes: Bibliografia
  • Francesc LLOP i BAYO: bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © LLOP i BAYO, Francesc (2004)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 46 Visitants: 45 Usuaris: 1 - servidor