L'inventari de les campanes de les catedrals d'España: precedents

El Ministeri de Cultura ens va encarregar, entre 1989 i 1991 la direcció de l'inventari de les campanes de les catedrals d'España, Que va ser realitzat per diversos membres del Gremi de Campaners Valencians. En la seua primera fase, el treball va recollir les característiques de les campanes, de les torres i dels tocs de les campanes de la Corona d'Aragó. En una segona fase es van recollir les dades de les campanes d'altres vint-i-cinc catedrals d'una franja vertical de la península, que comprèn l’Andalucía Oriental, la Comunidad de Murcia, Castilla - La Mancha, la Comunidad de Madrid, part de Castilla y León, Euskadi i Navarra. En total es van estudiar 50 conjunts de campanes.

Difusió de l'inventari

L'inventari de les campanes de 50 catedrals d'España es va difondre en tres àmbits complementaris.

En primer lloc es va remetre la totalitat de la informació al Ministeri de Cultura, on figura als seus arxius. També es van remetre les corresponents còpies als capítols de cada una de les catedrals, als ajuntaments corresponents i a cada una de les comunitats autònomes, competents en la conservació del patrimoni en el seu propi territori.

Finalment, i no menys important, la informació es va introduir en Internet des de 1996, on ha sigut permanentment actualitzada. Aquesta és probablement una de les millors capacitats de la xarxa i al mateix temps quelcom inquietant: la informació, en ser constantment posada al dia, és vàlida fins a la següent renovació, que pot ser immediata. D'esta manera les dades corresponen a l'últim coneixement sobre el patrimoni, cosa que no ocorre amb les publicacions, que d'alguna manera són vàlides fins al moment de la seua edició i no més endavant.

Necessitat una actualització de l'inventari

El treball realitzat va tenir diverses carències: en primer lloc estudiava aproximadament la meitat dels conjunts catedralicis de campanes. D'altra banda, el difícil accés a algunes campanes així com altres limitacions, recomanaven completar l'estudi. Cal afegir a açò les nombroses actuacions realitzades en la major part de les catedrals en aquests últims quinze anys. Fins i tot cal tenir en compte l'aparició de noves catedrals, a causa de la reorganització de les seus episcopals.

L'aparició de noves tecnologies, com a Internet, la fotografia digital o l'anàlisi informàtic dels sons, així com l'ampliació de l'estudi a la totalitat de les catedrals, permetrà l'elaboració d'un estudi definitiu sobre un aspecte cultural poc conegut, i a pesar de tot, de gran valor emotiu i patrimonial.

El concepte de restauració aplicat a les campanes

Si entenem bé el concepte de restauració, aquesta actuació pretén recuperar, posar en valor i difondre els valors originals d'un bé patrimonial. De la mateixa manera suposem que l'efecte patrimonial és un valor afegit, que converteix al bé, en el seu conjunt, com a element que té i que dóna sentit a una comunitat. El concepte de restauració requereix un projecte previ, unes actuacions documentades i en la mesura del possible reversibles, i un informe final de les accions realitzades. Generalment el projecte no és realitzat per l'empresa que efectua la restauració, excepte en processos molt especialitzats i que requereixen actuacions específiques i amb ampli suport científic. Fins i tot, el projecte és independent del titular de l'edifici, encara que és convenient, i sovint necessari, la intervenció dels usuaris en el projecte, de manera a obtenir l'adequació del bé restaurat amb les necessitats actuals i amb el propòsit per al que va ser concebut.

Naturalment, aquests conceptes són usuals en les intervencions tant arquitectòniques com artístiques. No cal recordar que les empreses de restauració arquitectònica apliquen un projecte, redactat per un tècnic superior i aprovat per les autoritats competents, i que sovint actua el mateix redactor del projecte de director de les obres. En les actuacions sobre béns mobles (des d'obres pictòriques fins a orfebreria passant pels documents o per la indumentària) no és inusual l'execució d'un projecte aprovat pel mateix equip tècnic que ho va proposar, però aquest està format per especialistes, de titulació superior, i amb una formació i una preparació teòrica i tecnològica adequades.

De la mateixa manera els titulars dels béns restaurats són conscients que la restauració d'aquests objectes ha de seguir el procés indicat: projecte realitzat per tècnics idonis, autorització no sols dels titulars sinó i sobretot d'aquelles autoritats competents, oferta pública atenent criteris de qualitat, de reversibilitat i d'aptitud tècnica abans que d'economia, documentació prèvia dels béns així com un estudi final per justificar i explicar les restauracions.

Doncs bé: cap d'aquests conceptes és aplicat en el cas dels campanars, les campanes i els tocs. S'actua generalment sense projecte, sense autorització administrativa i es tria l'empresa no tant per la competència tècnica sinó pel seu pressupost més baix.

Aquest "model" d'actuació, oposat directament al concepte de restauració i per descomptat en clara contradicció amb la legalitat vigent ha suposat la destrucció de nombrosos conjunts de campanes, la refosa de campanes històriques així com la impossible execució d'aquells tocs de campanes tradicionals que definien la personalitat sovint multisecular del conjunt.

Intentarem, amb aquest estudi preliminar, aportar elements per a recuperar els valors originals d'un element patrimonial singular: el campanar, les campanes i els tocs de la catedral.

El campanar com a instrument musical

Fins ara s'entenia que únicament les campanes eren un objecte sonor, o millor dita, un objecte que produïa sons per a anunciar esdeveniments religiosos. Ni tan sols se suposava que les campanes produïen música, sinó exclusivament un soroll, més o menys harmoniós, per a cridar a l'església. Aquesta simplificació hi ha privat a les campanes, els campanars i els tocs de molts dels seus valors tradicionals.

Nosaltres proposem una visió molt més àmplia i cultural de les campanes, els campanars, les instal·lacions i els tocs, que enriqueix a cada conjunt i que complica les actuacions i els usos d'aquest peculiar artefacte sonor.

Pensem, en primer lloc, que es tracta d'un instrument musical en el qual tant la torre, amb les seues característiques acústiques, les campanes, les instal·lacions i els tocs, conformen una unitat cultural, en la qual qualsevol modificació en un només dels seus elements pot privar-nos d'un ric llegat cultural.

Diem que el campanar és part important de l'instrument: més enllà dels seus innegables valors arquitectònics, la torre es construeix per a servir de referència a la comunitat (valor icònic) i per a transmetre missatges col·lectius (valor comunicatiu). Per tant la presència d'elements aparentment "afegits", de mala arquitectura, es justifica per a millorar l'acústica del conjunt. I encara hi ha més, com direm en parlar dels grafits, el campanar és un element documental, que transmet nombrosa informació escrita sobre la història menor de l'edifici.

Les campanes són aquell objecte sonor tan singular que sona, produint almenys cinc notes musicals, que alguns anomenen harmònics i altres concomitants. La campana és un objecte musical que sona sempre igual, si es conserven els accessoris originals, ja que aquests no modifiquen les notes produïdes però sí que canvien la potència, destacant-hi unes o altres, i afectant en conseqüència al timbre. Diem que sona sempre igual: la campana produeix, al llarg dels segles, el mateix conjunt de tons, i és per tant l'únic so cultural viu que podem escoltar del passat.

Les instal·lacions determinen el mode de tocar la campana, i per tant repercuteixen directament en la sonoritat del conjunt. Els jous de fusta, més antics, produeixen una sonoritat més melodiosa i potent, modificada per la distinta relació entre bronze i contrapès, o fins i tot per la distinta ubicació de la campana: generalment les més agudes instal·lades en el part alta del campanar o almenys a la part superior de la sala, mentre que les greus es posen, generalment, al part baixa, no tant pel seu pes sinó per una millor difusió de les freqüències més baixes. Les instal·lacions determinen els tocs possibles: campanes sense jou no poden voltejar, i tampoc aquelles que estan fixes. De la mateixa manera certs batalls impedeixen el repic, mentre que altres, de diversos materials, eviten la ruptura freqüent. La distinta altura de les campanes no impedeix el seu toc: a vegades hi ha tècniques per a voltejar grans campanes a cinc i més metres de distància, mentre que diversos mecanismes mitjançant cordes, corrioles o altres enginyosos sistemes, permeten el toc de dues o més campanes per una sola persona.

Els tocs justifiquen l'existència del campanar i de les campanes. Tradicionalment ordenaven no sols la vida de la catedral, sinó de la ciutat o fins i tot de la zona fins on arribava el són de les seues campanes. Els tocs de les campanes marcaven els ritmes quotidians, molt més que els rellotges, Obrien o tancaven muralles, alhora que cridaven a oració; construïen el calendari comunitari, mitjançant diversos tocs que indicaven els resos corals a laudes, a nona o a vespres, i organitzaven la vida ciutadana. També tocaven a mort, assenyalant el sexe, l'edat, la categoria social i fins i tot la pertinença a certes associacions del difunt, i acompanyaven les processons i altres esdeveniments espacials, marcats i assenyalats amb els corresponents tocs.

Els tocs de campanes tradicionals

Els tocs tradicionals són una de les aportacions culturals més singulars de les catedrals. Construïts al llarg dels segles, adaptaven l'acústica dels edificis, el nombre de campanes, la instal·lació, les tècniques aplicades per a tocar-les a les necessitats comunicació d'un grup social tan significatiu com una catedral i la rica vida litúrgica generada pel capítol.

Cal recordar dos punts importantíssims respecte als tocs de les campanes de les catedrals a España: cada catedral tenia una forma peculiar, un llenguatge propi en els seus tocs de campanes. Hi havia, i encara queden en part, formes regionals de tocar les campanes, però cada catedral marcava, amb les maneres pròpies, l'estil, els modes de tocar al seu territori. No hi ha, en absolut, modes comuns de tocar, ni tan sols els tocs de difunts. En alguns llocs totes les campanes voltegen, en altres no ho fa més que una menor; en molts campanars catedralicis les campanes oscil·len, mentre que en altres el repic, açò és el moviment dels batalls estant les campanes fixes, és quelcom prohibit.

En conseqüència cada catedral marcava l'estil propi del bisbat, la manera diocesana de tocar. Per tant una actuació en el campanar catedralici, encara avui, serveix de model per a les esglésies de la diòcesi, en el positiu… i en el negatiu. De la mateixa manera, cada catedral marcava, construïa i organitzava el paisatge sonor de la ciutat, assenyalant l'inici i el final dels tocs compartits, des de l'oració matutina fins al toc més festiu.

Davant aquesta immensa varietat d'actuacions amb les campanes no podem considerar uns o altres modes de tocar com "superiors" o "més excel·lents". Al contrari, cada mode de tocar és fruit d'un procés de creació, més o menys culte, per descomptat oficial, i que ha durat diversos segles. La substitució dels tocs no es pot deure més que a causes extremadament justificades, i mai estètiques ni d'aplicació de normes actuals, com l'afinació, a objectes més antics, com les multiseculars campanes medievals.

Campanes religioses i cíviques

No és propòsit nostre entrar en una discussió interminable sobre la titularitat de les campanes, tema delicat que genera a vegades apassionades reaccions. Creiem que la titularitat, és a dir la propietat d'unes campanes ubicades en una catedral, és un tema irrellevant, ja que es tracta de béns associats a un monument, i per tant inamovibles. Sembla molt més important parlar dels usos associats a les campanes. De manera general les campanes associades als rellotges són denominades campanes "cíviques", i des d'antic s'utilitzen exclusivament per al toc d'hores i a vegades de quarts. També, de manera general, aquestes campanes associades als rellotges, poden portar l'escut municipal, però en tot cas, i excepte molt comptades excepcions, ja tradicionals, no se "mesclen" amb les altres. Les campanes del rellotge estan ubicades, generalment, en el mateix campanar, però en un lloc diferent, ja que no s'utilitzen per als tocs ordinaris. Sovint la campana de les hores, fixa i antiga, té un batall interior (els senyals horaris es fan amb un maça externa) per a tocs realment extraordinaris, mentre que la dels quarts fins i tot no té aquest accessori per a altre toc diferent dels quarts d'hora.

La ubicació d'aquestes campanes en la mateixa torre no és casual. Fins i tot són fruit de la nostra història: mentre que als Països Baixos, fa sis o set segles, construïen torres diferents per al rellotge, a càrrec del municipi, i per a les campanes de la catedral, a càrrec de l'Església, nosaltres, mitjançant "Concòrdies" o altres convenis, ubicàvem en un mateix edifici campanes amb diferents usos. En conseqüència han de mantenir-se aquests usos separats, mantenint aquesta ubicació altament simbòlica i fruit de la història.

Epigrafia i grafits: la història menor escrita de la torre

Lamentablement manquem a España d'una tradició culta d'estudis epigràfics de les campanes. Certament algunes campanes catedralícies van ser estudiades, encara que, sovint, se citen les inscripcions sense verificar-les o fins i tot sense assegurar-se de l'existència actual d'una campana ja refosa. Menys encara hi ha estudis dels grafits i altres epigrafies més o menys populars que existeixen o han existit en tots els campanars catedralicis. Certament les inscripcions de les campanes constitueixen una expressió solemne, sovint culta i litúrgica, i que transmet dades històriques molt concretes, que es poden completar sovint mitjançant altres fonts cultes, com l'arxiu catedralici.

No obstant això els grafits constitueixen, molt sovint, l'única font directa sobre els campaners i els seus tocs, així com sobre els visitants, informació molt menys rellevant. Aquestes informacions escrites, sovint molt antigues, i que utilitzen els més diversos suports, desapareixen moltes vegades sense documentar-les durant el procés de restauració arquitectònica, perdent-se unes dades irrecuperables.

La protecció legal de les campanes

Probablement tots els temples catedralicis són Béns d'Interès Cultural, i en conseqüència estarien emparats aquells objectes mobles o immobles que formen part inseparable de l'edifici.

No entrarem en la discussió de considerar les campanes com béns mobles o immobles: hi ha opinions tècniques que defensen una o altra opció.

No obstant això creiem que les campanes, especialment les més antigues, han de tenir una incoació i una declaració específica segons la seua rellevància, com Bé d'Interès Cultural (per a aquelles anteriors a 1700 o per a aquelles més simbòliques per al grup); incloses en l'Inventari General de Béns Mobles (per a aquelles foses entre 1701 i 1820 o per a les de menor interès comunitari), protegint de manera genèrica les posteriors.

Així i tot, la incoació i posterior declaració ha d'incloure la campana i les instal·lacions, açò és el jou, el batall, fins i tot el sistema de tocs.

Tampoc pot excloure's la declaració del conjunt, de manera específica, amb la corresponent delimitació d'aquells elements protegits, que de cap mode han de limitar-se als mers bronzes, tot i ser molt antics. No obstant són escassos, i es poden comptar amb els dits d'una mà, els expedients d'incoació de BIC, o aquells que completen expedients anteriors, incloent-hi les campanes de la catedral, almenys les més antigues.

Conservació de l'immoble: els cables, els coloms i altres agressions

És evident que els campanars no van ser concebuts originàriament amb cables elèctrics o altres conductors, d'aigua, d'aire o d'electricitat. No obstant això, aquestes instal·lacions, necessàries en el nostre temps no sols per a la il·luminació dels edificis sinó per a la dotació de certs serveis (des d'alarmes a protecció contra incendis, sense descartar els mecanismes per als tocs automàtics de les campanes), han d'harmonitzar-se amb els valors del monument, sense oblidar els efectes acústics i fins i tot estètics per als visitants.

No obstant això la major agressió que pateixen en aquests moments els campanars rau en els coloms i altres plagues animals o vegetals, que introdueixen brutícia, deteriorament, contaminació i degradació, a banda de ser font segura de malalties i paràsits. És innegable que els coloms gaudeixen d'una fama immerescuda com a adorns urbans, que no correspon amb la degradació que produeixen en els elements mobles i immobles, i que no és compartida per altres plagues urbanes com les rates o les paneroles, que també formen part del patrimoni biològic de la humanitat.

Davant els coloms només cap la defensa passiva (ja que l'activa apareix com a impossible o poc popular). No obstant això les defenses (reixes millors que les xarxes, unides a rostes i fins i tot a instal·lacions elèctriques, més cares de mantenir) han de tenir en compte el fi principal del campanar, és a dir el servir d'instrument musical; per tant no poden instal·lar-se "darrere de" de les campanes o impedir el toc d'aquestes al mode històric, agressió semblant a substituir els bronzes per altaveus, o canviar els paraments originals per masses de vidre i ciment.

Una altra agressió usual, per part de les empreses instal·ladors de les campanes, de rellotges i d'altres mecanismes, consisteix en l'aplicació de publicitat en molts d'aquests elements. La indicació de l'empresa instal·ladora en l'esfera del rellotge, o fins i tot en cada un dels elements electromecànics que conformen la instal·lació, constitueix sens dubte una publicitat innecessària i que està estrictament prohibida tant per la Llei del Patrimoni Històric Espanyol com per les corresponents lleis de Patrimoni Cultural de les comunitats autònomes.

Tampoc podem oblidar la utilització del campanar com a símbol visual de la comunitat, durant el cicle festiu anual. Deixant a banda la il·luminació de l'immoble, que sovint consisteix en una innecessària contaminació lumínica per l'excés de focus utilitzats, no podem oblidar la instal·lació durant el cicle de Nadal d'una estrella lluminosa, que sovint es deixa a la torre durant tot l'any i que afecta els valors monumentals i estètics de l'immoble. De la mateixa manera la utilització del campanar com a base per als focs artificials de les festes, constitueix sens dubte una aplicació tradicional de l'immoble, però ha d'aplicar-se la cautela amb totes aquestes aplicacions lluminoses, més o menys efímeres, que sovint danyen a l'edifici i sobretot la seua imatge, de manera irreversible.

La brutícia de les campanes: triple significat negatiu

En l'actualitat, la immensa majoria de les campanes de les catedrals a España està coberta d'espesses capes de brutícia. Aquest abandó té tres conseqüències, que afecten el paper simbòlic, patrimonial i acústic de les campanes.

Des d'un punt de vista simbòlic les campanes són els únics elements mobles del culte que reben nom durant la benedicció. Un ornament, un vas sagrat, fins i tot un òrgan - el màxim exponent de la música litúrgica - han de ser beneïts abans de poder utilitzar-se. Les campanes, també, i fins i tot la seua benedicció és a vegades tan complexa que s'assembla més a una consagració, amb l'ús d'oli, encens i aigua beneïda. Però la gran diferència respecte als altres objectes cultuals és la denominació ritual: ni un got sagrat, ni un ornament, ni un òrgan reben nom en ser beneïts.

Des d'un punt de vista patrimonial les campanes transmeten moltes dades històriques, musicals o simbòliques. Tenen inscripcions i dedicacions, sovint assenyalen el moment i l'autor de la seua fabricació, i no falten els donants o els responsables de la factura, així com diverses decoracions, gravats o altres elements, que aporten una preciosa informació sobre el moment de la fosa, i les inquietuds, necessitats i afanys dels seus autors i patrocinadors.

Des d'un punt de vista musical les campanes són, potser, l'únic instrument sonor que transmet la mateixa veu, amb centèsims de semitò de diferència, al llarg dels segles. No obstant això, capes de brutícia externes com els excrements de les aus o internes com la tosca acumulada, modifiquen tant la sonoritat que poden ofegar-la. Diversos estudis demostren que campanes històriques netejades han recuperat un i més minuts de vibració respecte al moment previ a la neteja. Igualment s'ha recuperat l'afinació original, deformada per la capa d'excrements.

Per això la brutícia que tan generosament cobreix les campanes és inacceptable, tant per que es tracta d'objectes de culte, com per desfigurar informació patrimonial, així com - i sobretot - per amagar, desfigurar i apagar una veu musical, l'únic llegat sonor encara viu dels nostres avantpassats. Sense oblidar el procés de degradació difícil de controlar.

Actuacions en el conjunt de campanes: la necessitat un projecte

Darrere del que s'ha dit, no cal reiterar la necessitat elaborar un projecte de restauració del conjunt de campanes relacionat amb els valors originals del conjunt: l'acústica de l'edifici, l'afinació de les campanes, el timbre peculiar aportat per les instal·lacions, els tocs com a part integrant de la història i dels usos de l'edifici.

En conseqüència el projecte arquitectònic, i per tant, el pla director de restauració de la catedral, ha d'incloure aquestes necessitats acústiques, històriques i de comunicació que no sols conformen el procés de creació del campanar, de les campanes i dels seus tocs sinó que fins i tot configuren i determinen la peculiar configuració arquitectònica de l'edifici.

Les condicions per a una restauració de les campanes d'una catedral

Per tant, el projecte de restauració de les campanes d'una catedral deurà no sols estudiar les característiques actuals del conjunt i aportar informació sobre la història i les tècniques tradicionals, sinó que adaptarà uns i altres a les necessitats actuals del temple catedralici, de la ciutat i fins i tot de la comunitat d'usuaris, en sentit molt ampli.

De manera especial el projecte ha d'incloure:

En conseqüència qualsevol projecte mantindrà sempre la sonoritat original del conjunt, reproduirà els tocs històrics i no impedirà la interpretació manual d'aquests tocs tradicionals.

Propòsit d'aquest informe preliminar

Aquest informe preliminar forma part d'un projecte global, com és l'indicat estudi de les campanes de totes les catedrals d'España, de les instal·lacions i dels seus tocs tradicionals i actuals.

En conseqüència ha de considerar-se com una primera aproximació a l'estat actual de les instal·lacions, que serà completada al llarg dels cinc anys de durada del projecte, i les dades de la qual seran actualitzats constantment en la pàgina http://campaners.com/php/catedrals.php

Informe preliminar i Pla director

No obstant ha de considerar-se, igualment, el present informe preliminar com un avançament, com un avantprojecte de restauració, que creiem ha de formar part del Pla director de la catedral corresponent.

Metodologia utilitzada

La informació arreplegada al llarg dels últims 15 anys ha tornat a ser verificada directa i personalment per un equip format per dues persones, Mari Carmen ÁLVARO MUÑOZ, i Francesc LLOP i BAYO, revisant, ampliant o recollint informació de cada una de les campanes i dels campanars estudiats.

Igualment s'ha procedit a fotografiar, en la mesura humanament possible, tota l'epigrafia i decoracions de cada una de les campanes estudiades, el total de fotografies de la qual figura junt amb cada campanar o campana. Aquestes imatges digitals poden consultar-se en dos grandàries en la fitxa corresponent.

També s'ha gravat digitalment el so de la pràctica totalitat de les campanes, incloent les trencades, gravacions que seran analitzades al llarg del projecte i que seran incorporades a la memòria final.

De la mateixa manera s'ha iniciat la consulta als arxius escrits i fins i tot orals, per a completar les informacions recollides, junt amb l'accés als Plans directors de les catedrals, en allò que ha sigut possible. Fins i tot, en els pocs casos en què encara hi ha campaners tradicionals o nous grups de campaners, s'han iniciat les entrevistes per a incloure el seu coneixement immaterial en la memòria definitiva.

Part important del projecte ha sigut la utilització d'una base de dades MySQL, i la redacció de nombroses consultes en llenguatge PHP, que permeten no sols introduir tot tipus d'informacions i de consultes, sinó fer accessible aqueixa informació constantment actualitzada, total o parcialment, a través d'Internet.

  • Catedrals: Bibliografia
  • Francesc LLOP i BAYO: bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Ministerio de Cultura (2007)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 39 Visitants: 39 Usuaris: 0