Les campanes de Santa Llúcia

Detall de la campana gòtica, amb l'Ecce Homo i la llegenda en llatí - Foto Butlletí d'Informació Municipal de Xàbia

L'ermita de Santa LlÚcia, al caramull d'un tossalet que va ser ocupat des de la prehistòria -així ho testimonien les nombroses restes trobades d'un pobladet de l'Edat del Bronze- guardava una de les campanes més antigues conservades a la comarca de la Marina Alta.

La vella campaneta de l'ermita no era però l'originària d' aquest edifici. Semblantment, els avalots de l'estiu de l'any 1936 acabren amb la primitiva imatge de Santa LlÚcia -una talla probablement dels segles XVII o XVIII- algunes de les peces litÚrgiques i la campana, que va ser trencada i els seus trossos foren escampats per la muntanyeta.

A primeries dels anys quaranta del passat segle -no sabem exactament quan- es va decidir instal.lar una nova campana a l'ermita. I ara se'ns planteja un nou interrogant: hem sentit dir, que la campana que en eixes dates va ser col.locada provenia de l'ermita de Sant Joan, temple de característiques arquitectòniques similars al de Santa LlÚcia, edificis que oden ser inclosos dins el grup de les ermites gòtiques ruarls de conquesta. L'ermita de Sant Joan, bastida als segles XIV o XV, tenia un campanaret o espadanya situat a la teulada, sobre l'arc del primer tram. Tanmateix, altres notícies ens indiquen que la campana que pujaren a Santa LlÚcia, era la de la capella de l'antic hospital, dita de Santa Anna. Aquest hospital i possiblemente també la seua preciosa capella, va ser construït l'any 1502, tot i que també sabem que en aquest lloc existia, des de mitjans del segle XV, un fossar que podria haver dispossat d'una capella.

L'arqueòleg i els treballadors que van instal.lar la campana a l'espadanya de l'ermita - Foto Butlletí d'Informació Municipal de Xàbia

Tant si provenia de l'ermita de Sant Joan com si ho era de la de Santa Anna, el cert és que som davant d'una campana fosa a mitjans del segle XV o poc abans, tal com delata la llegenda llatina escrita en lletra gòtica minÚscula sobre el seu terç, en al qual es pot llegir TE DEUM LAUDAMUS, o siga, Et lloem Déu. Per baix d'aquesta sanefa epigràfica, aparèixen quatre representacions repetides i idèntiques de l'Ecce Homo, és a dir, la figura de Crist amb els atributs del seu martiri. L'interés i valor d'aquesta campana, va fer que ens decidirem a traslladar-la al Mvsev Municipal -on ha passat a formar part de la seua col.lecció permanent i serà pròximement exposada- instal.lant una nova campana a l'ermita. Tots aquests treballs, realitzats per l'empressa 2001, Tècnica i Artesania, han comptat amb el suport econòmic de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, que ha subvencionat el 75% de les despeses.

La nova campana de Santa LlÚcia - Foto Butlletí d'Informació Municipal de Xàbia

La nova campana, de dimensions i característiques similars a l'antiga, pesa uns vint-i-cinc quilos, està feta en bronze i el batall és de ferro dolç. La truja és de davema, una fusta tropical densa, forta i sense nucs, que pesa uns setze quilos. El mecanisme per al revolteig és un cigonyal -com l'antic- ara però més efectiu. La campana ha estat fosa als tallers dels germans "Portilla" de Cantàbria, mostrant ara una llegenda escrita en la nostra llengua: SANTA LLÚCIA / XàBIA / ANY 2003.

Esperem, que els seus repics alegren durant els pròxims cinc-cents anys les pujades a l'ermita dels xabiencs fidels s ala seua cultura i les seues tradicions.

Joaquim BOLUFER MARQUÉS
Butlletí d'Informació Municipal de Xàbia (Gener-Febrer de 2004)
  • XÀBIA: Campanes, campaners i tocs
  • 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA, S. L. (MASSANASSA) : Intervencions
  • PORTILLA, HERMANOS (GAJANO) (MARINA DE CUDEYO) : Inventari de campanes
  • PORTILLA, HERMANOS (GAJANO) (MARINA DE CUDEYO) : Intervencions
  • Campanes (epigrafia, descripció): Bibliografia
  • Restauració de campanes: Bibliografia
  • Subvencions: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Joaquim BOLUFER MARQUÉS (2004)
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 17-11-2018
    Convertir a PDF