La campaneta gòtica de l'ermita de Santa LlÚcia de Xàbia

Foto BOLUFER MARQUÉS, Joaquim (2003)

Projecte de recuperació i restauració

Entre el ric i divers patrimoni cultural de Xàbia també hi figuren les campanes. El seu so va marcar durant molts segles els esdeveniments més trascendents de la vida i la mort al si de la nostra comunitat. Però més encara, els seus drangs encara són presents i mantenen un paisatge sonor, Únic, capaç de vincular-nos de manera quasi imperceptible amb el nostre passat.

La intervenció que ara proposem, pretén recuperar una peça excepcional de més de cinc cents anys -només se'n conserva una altra campana gòtica a la Marina Alta-, restaurant-la i preservant-la dels eventuals riscos com ara el robatori, o el trencament -recordem que l'ansa presenta diversos clavills que podrien fer que es soltara-. Alhora, aquesta intervenció permetrà reparar i renovar la instalació manual, mantenint-se el volteig tradicional.

Memòria técnica descriptiva

La campana gòtica de l'ermita de Santa LlÚcia, es situa a l'espadanya d'aquest edifici religiós del gòtic rural. L'ermita, de planta rectangular amb un gran arc central apuntat, presenta una sèrie de dependències que fóren afegides al costat nord-est (cor, casa de l'ermità i cambra-magatzem). La nau gòtica originaria, de planta rectangular, té unes dimensions aproximades de 11,65 x 6,17 metres, amb una orientació SE-NW. La porta, amb un magnífic arc de mig punt emmarcat per llargues dovel.les de pedra tosca, s'obri al sud-est, protegida per una naieta moderna que serveix d'aixopluc.

La campaneta, s'emmarca dins l'arc d'un petot campanar d'espadanya situat a l'extrem del cavalló de la coberta, just damunt la porta. L'estat de conservació de la peça és regular, mostrant petites mosses sobre la vora del peu i alguns clavills en la zona d'unió entre l'ansa (de tres ulls) i la part superior de la campana. El batall i l'anella que el sustenta són de ferro, per la qual cosa la meitat superior de l'interior de la campana apareix coberta per una capa d'òxid.

La superfície exterior presenta un estat de conservació divers, amb la cara del costat nord ben patinada, mentre que a la meitat sud el bronze presenta una superfície més erosionada i alterada per les agents atmosfèrics. Això dificulta la visió de la llegenda epigràfica situada sobre al terç de al campana, on sembla posar (seguint Francesc Llop) Te deum laudamus, frase escrita en lletra gòtica minÚscula, que es repeteix dues vegades amb un motiu vegetal horitzontal de rameta d'heura que serveix de separació.

Per baix de la llegenda epigràfica, sobre la part mitjana de la campana, es reparteixen quatre motius repetits, en forma de cartella rectangular, en la quel apareix representada la figura de l'Ecce Homo

Pel que fa a la instal.lació actual, presenta un senzill mecanisme de cigonyal, que s'acciona manualment -amb una corda- des de l'interior de l'ermita. Aquest mecanisme, desgastat i alterat per l'Ús, fa que la campana no voltege bé i es quede boca per amunt.

El contrapés, és una truja de fusta moderna (a l'ermita, es conserva la truja que va ser substituïda per l'actual, també però moderna), prou deteriorada, amb molts clavills i àdhuc colònies de foncs en l'extrem nord-oest. Dos tirants de ferro sustenten la campana.

Joaquim BOLUFER MARQUÉS
Xàbia, 26 de juny de 2003
  • XÀBIA: Campanes, campaners i tocs
  • Campanes (epigrafia, descripció): Bibliografia
  • Restauració de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Joaquim BOLUFER MARQUÉS (2003)
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 23-06-2018
    Convertir a PDF