Campanar de Santa Maria de Sagunt (28-01-2007)

Mostra de tocs tradicionals valencians

El passat 28 de gener, sis dels Campaners de la Catedral de València es van desplaçar a la històrica població de Sagunt per a realitzar una mostra de tocs tradicionals valencians. El concert, que va ser seguit per certa quantitat de gent des de la plaça (alguns d´ells membres de la nova colla de campaners de Morvedre), va consistir en una parimera part amb diversos tocs repicats, i una altra part on es van fer diferents combinacions de vols de campanes. El resultat va ser prou satisfactori, amb dificultats únicament a l´hora del vol de la campana major, que anava molt dura.

El concert va tindre lloc com a complement a l´exposició de campanes celebrada des del dia 25 de gener fins el 2 de febrer a la sala d´exposicions de Bancaixa Capellà Pallarés, junta a l´església, i s´emmarcà dins de la Setmana Cultural de la Falla la Palmera.

Els campaners participants al concert - Foto BUIGUES METOLA, Marcos (28/01/2007)

Programa del concert

Toc d'oració
El toc d'oració, molt senzill, marca les tres parts de la jornada: l'alba (quan neix el dia), el mig dia (l'únic moment exacte, en la cronometria tradicional: quan el sol està més alt) i l'ocàs. És toc de temps i d'oració, que ara toma a reproduir-se gràcies als ordinadors, que substitueixen als escolans tradicionals, morts fa molts anys.
Repic de bendició
El toc més tradicional i antic de la ciutat de València, que ha segut totalment oblidat de la memòria col•lectiva, i substituït pel vol de campanes, abans reservat a les quatre o cinc festes majors de l'any. El repic utilitza totes les campanes del campanar i és una música d'acompanyament que dura tant com l'acte assenyalat.
Dominica Morada
Al llarg de l'any hi havia distints tocs per marcar els temps litúrgics (i també temps naturals). La Dominica Morada, interpretada en Quaresma i Advent, anunciava el "cor" o pregària comunitària del diumenge.
Toc de Clamoreig
Els tocs de mort tradicionals, també oblidats, i difícils de tocar per màquines, eren tristos no tant per la vivacitat del seu ritme, sinó per que acompanyaven els darrers moments del difunt entre la comunitat.
Vols generals
Les campanes voltejaran, impulsades per cordes i les mans dels campaners, en diverses combinacions. La tècnica del toc és la tradicional, motivada per l’altura a la que estan posades les campanes.
Toc de tancar les muralles i d'ànimes
Quan la nit ja es fosca, el campaner abans i l'ordinador ara interpreten un senyal que anuncia que es van a tancar les muralles de la ciutat (llevat d'una porta que serà de peatge!). El toc acaba en el record dels difunts, i anuncia l'inici de la nit, el regne de la foscor i de la mort.

El campanar de Santa Maria de Sagunt i les seues campanes

El campanar Santa Maria de Sagunt és d’ estil neogòtic i va ser construït a preincipis del segle XX i rematat en 1913 amb un forjat de ferro. Compta amb un conjunt de sis campanes que va ser fet en un mateix moment, l’any 1948, pels HERMANOS ROSES de Silla: San Tarsicio, Santa Eulalia, Santa Teresita, Cristo Rey, Sants de la Pedra i Santa Maria, de menor a major.
Per altra banda, també es conserven una xicoteta campana “de tocar a missa” de 1768, restaurada en 2000 pel seu gran valor patrimonial, i una matraca, instrument de fusta per als tocs del Divendres i Dissabte Sants, i que es troba actualment en procés de restauració.
Les quatre campanes majors van ser restaurades l’any 1998, reinstal•lant les tradicionals truges o contrapesos de fusta que conserven el so original de la campana i permeten el toc manual a la manera tradicional. Les dues campanes menors o “tiples” conserven encara el contrapès original de 1948.

Els Campaners de la Catedral de València

Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA són una associació cultural dels que toquen les campanes de la Catedral de València durant totes les festivitats de l’any, i formen part del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS és una associació cultural, fundada en 1989, i dedicada a recuperar la tradició de tocar les campanes manualment. Els associats, més de 220, toquen actualment en les catedrals valencianes de Segorbe i València i en altres campanars com Albaida, Alqueria de la Comtessa, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, Massanassa, Nules, Otos, Petrés, Quesa, Ontinyent o Sagunt.
A banda de l'activitat sonora, els associats es dediquen a l'estudi, la investigació, la conservació i el seguiment de les restauracions. Es tracta de conéixer, utilitzar, conservar i difondre les peculiars característiques d’un instrument musical destinat a usos comunitaris. No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga música viva, la més alta i sonora vida comunitària.
No estem en contra de les mecanitzacions de campanes, però s’han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal•lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal•lacions i tocs) com un únic instrument musical, que cal conservar i mantindre en ús, com un singular element patrimonial.

CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (2007)
  • SAGUNT: Campanes, campaners i tocs
  • Concerts de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2007)
    campaners@hotmail.com
    : 16-12-2017
    Convertir a PDF