Alguns projectes de remat de la Torre del Micalet

Tot i que el campanar Nou de la Catedral de València es troba rematat actualment per una espadanya barroca del segle XVIII, els projectes de remat apareguts al llarg dels segles per a aquesta torre han sigut nombrosos, tant abans com després de construïda l´espadanya actual.
Alguns d’aquests projectes podem mostrar-los a continuació.

En primer lloc, el projecte primitiu del campanar els segles XIV-XV contemplava la construcció d’una agulla típicament gòtica a construir sobre els cossos també gòtics. La imatge que veiem a continuació és una aproximació del que seria aquell remat segons una reconstrucció de l’arquitecte Arturo ZARAGOZÁ. Una maqueta d'aquest projecte datada al segle XV es conserva al Museu Històric Municipal.
A més, usuaris del fòrum Skyscrapercity.com han aconseguit uns interessants i il•lustratius muntatges de l’aspecte que mostraria l’entorn catedralici amb aquest projecte acabat.


Dos segles després de construïda l’espadanya barroca actual apareixen diversos projectes més, recollits en el llibre “Descripción e historia de El Miguelete y sus campanas. Lázaro Floro. 1909.”, i explicats de la següent manera:

También se pensó hacer un remate en el Miguelete, “el único pedestal bastante digno de la venerada imagen que ha de coronarle, a fin de perpetuar en Valencia la memoria de la declaración dogmática del misterio de la Inmaculada Concepción”.
El proyecto gráfico que se hizo al efecto en Madrid lleva la fecha de 1863 y fue obra del célebre numismático Aloiss Heiss. La altura del remate proyectado es de 150 metros 55 centímetros, que sumados a los 50 metros 25 centímetros del actual campanario, resultarán 200 metros 80 centímetros. El diámetro de la base son unos 20 metros, lo que nos da para la altura proyectada diez veces el diámetro. Dicho proyecto creemos que es de imposible realización, pues no hay remate que en estas condiciones pueda resistir al viento á tal altura sobre tan pequeña base, aunque ésta fuese de hierro y compacta.
En 1905 también hubo sus proyectos de remate, á los que es posible que seguirán otros, cuya realización no se llevará a efecto por una razón capital: por la falta de dinero.
(…) el (proyecto) que hizo D. José Aixa, sin quitar elegancia al Miguelete, ni ser de extraordinario coste, podría sustituir con ventaja á la antiestética espadaña que con su constante peso tanto perjudica la obra, y á más serviría para colocar el reloj en su debido sitio. Como se ve, sirve de base al campanil, fabricado en hierro de forja y de plancha recortada y repujada, un cuerpo de cantería, asentado sobre la plataforma de la torre; figura también el antiguo apitrador. En las cuatro caras del primer cuerpo aparecen las esferas de gran tamaño, cuyas manecillas ó saetas comunican con la máquina instalada en el basamento, del cual parten los soportes que sirven de armazón al resto del edificio.
Las coronas del segundo y tercer cuerpo, motivos ornamentales al exterior, tienen además el doble objeto de ocultar los recios sustentáculos de las campanas de las horas y cuartos respectivamente, y cubrir la trabazón de los pies derechos y piezas de ensamblaje y afianzamiento, rematando todo con la consabida cruz y veleta.


I ja en temps molt més actuals, trobem un projecte que realment va ser una “inocentada” que va aparèixer al diari Las Provincias, el 28 de desembre de 1992. Es tractava d’una proposta de restauració de la torre que, com veiem en les imatges, consistia en la instal•lació d’un ascensor panoràmic que ascendia per una estructura exterior al propi campanar fins a un pis situat a una altura molt superior a la de l’espadanya, sobre el qual es trobaria una espècie de torre de comunicacions.

El suposat projecte de l’arquitecte Porta-Coeli, que segur va sorprendre a més d’un, arribava poc després de la finalització de les polèmiques obres de restauració-reconstrucció del Teatre Romà de Sagunt, per la qual cosa no seria especialment descabellat que l’arquitecte projectara una cosa tan innovadora també en la ciutat de València.

El projecte, que en tot cas respectava l’edifici original però provocant un impacte paisatgístic molt gran en la zona, va quedar simplement en anècdota per ser el que era, una “inocentada”.




CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (18/03/2007)
  • VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • Campanars: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2007)
    campaners@hotmail.com
    : 23-03-2017
    Convertir a PDF