 |
||
© LLOP i BAYO, Francesc (2007) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 19-04-2024 |
||
Tenim la impressió, amb les noves tecnologies, que estem inventant el món. Si que és de veres que algunes coses, com la corrent elèctrica, permeten de fer coses impensables fa un segle, però en conjunt, i parlant de campanes i campanars tot està ja inventat.
Ja hem escrit alguna volta com els tocs tradicionals de campanes, sobre tot els d’oració, a l’alba, al migdia i a la poqueta nit, marcaven la jornada, ço és el temps en el qual era possible la vida comunitària. Justament per allò que acabem de dir, les limitacions tecnològiques, no era fàcil per exemple, enllumenar els carrers – o les cases – per la nit, ja que era costossísim i molt lent encendre dotzenes i dotzenes de fanals, alimentades amb oli, amb gas o amb ciris de cera, amb el perill afegit del foc, que sempre podia causar una desgràcia.
Per això, els campanars, i els edificis, i els carrers, només s’enllumenaven per a ocasions realment extraordinàries, com ara l’entrada del rei a la ciutat (una vegada en la vida!), una victòria militar o una festa irrepetible. Els Campaners de la Catedral de València conservem un toc molt especial, anomenat “de lluminàries” que anava acompanyant sonorament aquell moment especial, a penes una hora, en el qual la nit es feia dia i la gent podia passejar pels carrers. Per això calia disposar centenars de fanalets, fets amb paper pintat amb oli (per fer-lo transparent) i amb una llàntia a l’interior, que lluïa durant un parell d’hores (ja que calia també un temps per anant encenent-los).
Era un esforç extraordinari, que durant segles es va fer la vespra del nou d’octubre, per celebrar l’entrada del rei Jaume a la ciutat de València. Però els mateixos que utilitzaven fanals en els campanars, desaconsellaven la utilització de la pólvora allà dalt. Escriu l’erudit ORELLANA, en la seua obra Valencia Antigua y Moderna, escrita cap a 1770, respecte a l’ús dels focs artificials en el Campanar de la Catedral de València que quiero prevenir que no es dicha Torre sitio el mas oportuno para lucir los fuegos... pues la mucha elevacion hace que combatido el fuego de ayre sobradamente impetuosos, ó se hahogue, y sufoque, ó que detenidos del ayre los cohetes no corran con aquella libertad y direccion que naturalmente les da la polvora ayudada del ingenio, con que la dispuso, y preparó el artifice, sino que van donde precipitadamente les impulsa el ayre violento que corre siempre en parage tan elevado.
Tirar pólvora en els campanars estaria desaconsellat pel vent, però també per una dignificació tant de la torre com de l’ús de la pólvora. Hem vist que els antics enllumenaven, molt poques voltes, els campanars i que encara menys els agradava usar-los de base per als castells de focs artificials. Creiem que hem de recuperar la limitació, per donar una major dignitat al campanar, no sols com element patrimonial, sinó com a part d’un espectacle que represente a la comunitat.
Sabem que en alguns llocs tiren pólvora per a la nit de Sant Josep, des de campanars històrics (i que són monument) i que en altres fan focs per a la fi de les festes, de manera habitual. Això és negatiu per dos motius: per que trivialitza la torre, convertint la seua il•luminació en un efecte repetit i per tant sense interès extraordinari, i per que la posa en perill les instal•lacions. El perill es multiplica per diversos motius: no sols per culpa de l’aire o del foc; també per les noves maneres de tirar els castells. Com ara es fa elèctricament, no hi ha ningú en el campanar, i si s’encén alguna cosa, o es tomba un enginy pirotècnic, pot fer molt de mal. Si, a més, no tenen després la curiositat de netejar i revisar allò que s’ha fet, el desastre patrimonial es multiplica. Tot allò, oblidant que en els monuments està prohibit fer foc, sense una autorització expressa i per escrit de la Generalitat Valenciana, o de l’Administració que siga competent en tema patrimonial.
Resumint, i pel bé del nostre patrimoni, jo demanaria que no es feren focs artificials en els campanars. Jo recordaria que no es poden fer focs artificials en els campanars que són monuments. Jo recomanaria que no es feren focs sense que hi hagen persones en la torre, per controlar els possibles danys, I finalment proposaria que no es feren focs més que en ocasions molt especials, molt importants, molt significatives, per a que, d’eixa manera es pogueren recordar com un fet extraordinari, respectuós amb la Història i el Patrimoni, i digne del monument.
|
||
© LLOP i BAYO, Francesc (2007) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 19-04-2024 |
||