El Ximbolet de la Vila ja no és un misteri! Noves dades històriques sobre la campana voltejadora més menuda de la ciutat

Gràcies al treball d´investigació de les Mares Carmelites hem descobert l´oritge i vida d´aquesta centenària campana natural del Monestir de la Puríssima Sang.

Menys l´autor del bronze fet prou difícil d´esbrinar, és coneixen tots els detalls desconeguts fins ara.

La curiositat i el interès per recuperar el nostre patrimoni campaner ens mou. Quant el nostre temps és centra en aprofundir la història de la campana de l´Ermita de Sant Jaume de Bocairent, rebem una telefonada de Sor. Maria Magdalena Pla, sots – priora del Monestir de la Puríssima Sang responent a la nostra petició realitzada setmanes enrere d´esbrinar els oritges i història de la anepígrafa campaneta del Ximbolet natural del Monestir i que a hores d´ara forma part de la campana més menuda del conjunt de bronzes de l´Assumpció de Santa Maria d´Ontinyent.

No existeix cap crònica del Convent anterior a la Guerra Civil de 1936 ja que tot fou víctima de les flames”, però si un document conservat a la seu Carmelitana de València en que afirma la construcció de la actual Església de la Puríssima Sang iniciada el 1756 i inaugurada el 1772. En ella és reflecteix la construcció d´un campanar amb cinc campanes de les quals la més menuda és el Ximbolet reemplaçant a un anterior campanaret més senzill. Per tant aquesta campaneta anònima data de la època de la construcció de la torre, el 1772, prou exacte al que és sospitava.

Encara és conserven restes del anterior campanar destruït en part al lamentable succés de la Guerra, la paret posterior era idèntica a la de la Façana principal i amb un remat de torre, per tant, segons l´estructura de l´escala antiga, els forats de repic / volteig i la senzilla paret de rajola de dita paret, ens confirmen la reforma del campanar que tingué lloc a l´època de postguerra. L´escala d´accès a la torre era directa i per l´església no com ara a travès de les dependències conventuals.

Amb aquestes paraules admiràvem la segona part de la història del Ximbolet i del Monestir: “Ja no queda cap germana en vida per dir-nos quin dia viatjà el Ximbolet a Santa Maria per no tornar degut a l´absència de campanes al campanar major de la ciutat, però fou exactament quant les monges tornarem a ocupar el Monestir, la primavera de 1940. Estava totalment en ruïnes i s´adaptaren com poguérem perquè volíem evitar que fora un quartell de la Guàrdia Civil. El Ximbolet és queda a la torre, mut i en silenci, visqué la Guerra allà dalt ja que les monges fugiren per darrere de l´hort una nit i a les mans en les butxaques perquè la seua execució era imminent i s´havia de botar foc al Convent.” És salvà per dues possibilitats claus, no hi havia cap inscripció a la campana que permetria la incitació a formar part del mercat negre de les campanes i la seua ubicació permetia que no fora visible des de baix solament des del claustre del Convent.

El Ximbolet ha estat al Convent des de 1772 fins al 1940, ara a l´actualitat és troba a Santa Maria. Feia anys enrere encara teníem una germana que recorda el dia en que el primer plebà de postguerra Don Francisco s´emportà la campana, cada dia que s´alçava ens deia “ens han robat el Ximbolet” i jo li contestava que si se´l emportà és perquè allí feia més falta que ací. Ho hi hagué cap campaneta en eixe buit “per això i per por d´accedir fàcilment al Monestir ficarem una reixa” des de 1940 fins al 2003 quant la Colla de Campaners d´Ontinyent i la Parròquia de Sant Rafel regalaren una nova campana amb el nom de Puríssima Sang com a rèplica del Ximbolet i amb homenatge de la reaparició de la coneguda campaneta de Sant Onofre. Ara s´escolta cada dia com a campaneta Conventual en que ho feu el Ximbolet durant més de 150 anys. Ara hem demanat i contribuirem a esbrinar la història de les altres dues campanes. Que ens depararan?


Colla de Campaners d´Ontinyent
Colla de Campaners d´Ontinyent (27-03-2007)
  • ONTINYENT: Campanes, campaners i tocs
  • Protecció legal campanars i campanes: Bibliografia
  • Restauració de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Colla de Campaners d´Ontinyent (2007)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 21-10-2017
    Convertir a PDF