El Tenal i les campanes

Antoni Tena Heredia (1720 – 1796) va ser un vilafranquí il•lustrat, que estudià a la Universitat de València i a Gandia entre 1736 i 1747 filosofia i teologia, nomenat rector del Boixar entre 1747 i 1780 i que acabà la seua vida al seu poble natal, Vilafranca, sent beneficiat de Santa Llúcia, un benefici que li arribà el 14 de juny de 1765, regint encara parròquia del Boixar. Fou durant els seus últims anys de beneficiat quan aquest doctor va escriure el que a Vilafranca es coneix com el Tenal, un llibre on es recopilen els costums i les tradicions d’aquest municipi castellonenc que en aquell moment conegué el doctor Tena.

Sembla que el seu caràcter més il•lustrat es deu als cercles pels quals es movia N’ Antoni Tena durant els seus anys d’estudi a València, relacionats, segons Rafael Monferrer i Guardiola, amb els Jesuïtes, i per la qual cosa també acabà doctorant-se a Gandia, a la Universitat d’aquesta ciutat. Tot i que la seua obra pot semblar de caràcter il•lustrat, hem de dir que no ho és, tan sols és una recopilació sense el típic caràcter crític del món il•lustrat, però el fet de recopilació ens apropa a eixa llavor més acadèmica i estudiosa, tal volta esdevinguda del món dels jesuïtes.

El Tenal és per tant un llibre bàsic per als investigadors que necessiten treballar sobre el municipi de Vilafranca (Castelló), ja que extrau moltíssimes notes d’arxiu des de l’any 1536 pel que fa als rectors que passaren pel temple de Santa Maria Magdalena, notes de confraries, festivitats, i com no d’altres tradicions, entre elles els costums que s’hi feien servir als tocs de campanes. El Tenal, doncs, és un llibre de 553 folis, que gràcies a la Parròquia de Santa Maria Magdalena, en 1996 va vore llum una edició círtica en la que van col•laborar investigadors de renom d’aqueixa comarca del nord del País Valencià i professors de la Universitat de València. Aquesta edició va donar llum a un llibre que exia dels arxius per estar a casa de tots, un llibre necessari per a que aquells veïns i investigadors interessats en conèixer millor molts aspectes de la vida cultural i religiosa d’aqueixa població, pogueren emprar-lo amb tota comoditat, en tots els àmbits als quals fa refència.

El text que ací transcrivim, és només la part del Tenal (ff. 189-193) que fa al•lusió als tocs de campanes, del qual s’esdevé els diferents tocs tradicionals que s’han perdut i que al cap i a la fi gràcies a aquest llibre, sempre s’està a temps de recuperar.

S’ha de dir que hem agafat la paginació original per folis del document original i no la de l’edició de 1996. A més a més d’aquest capítol en el que es tracta exclusivament els tocs de campanes, al foli 223 es nomena el toc de matraques per als oficis de Divendreas Sant, així com també es nomena el toc de Glòria el Dissabte Sant (f. 226). En canvi no hem trobat referència al vol de Glòria del Dijous Sant.

Per acabar, pensem que és un document interessant que serveix no només per a la recuperació dels tocs tradicionals d’aquesta població, sinó que també per ajudar a d’altres poblacions a recuperar tocs perduts, tenint en compte que de vegades els tocs, tot i interpretar-se de manera diferents, en definitiva solien ser els mateixos.
Antoni Tena Heredia (1720 – 1796) va ser un vilafranquí il•lustrat, que estudià a la Universitat de València i a Gandia entre 1736 i 1747 filosofia i teologia, nomenat rector del Boixar entre 1747 i 1780 i que acabà la seua vida al seu poble natal, Vilafranca, sent beneficiat de Santa Llúcia, un benefici que li arribà el 14 de juny de 1765, regint encara parròquia del Boixar. Fou durant els seus últims anys de beneficiat quan aquest doctor va escriure el que a Vilafranca es coneix com el Tenal, un llibre on es recopilen els costums i les tradicions d’aquest municipi castellonenc que en aquell moment conegué el doctor Tena.

Sembla que el seu caràcter més il•lustrat es deu als cercles pels quals es movia N’ Antoni Tena durant els seus anys d’estudi a València, relacionats, segons Rafael Monferrer i Guardiola, amb els Jesuïtes, i per la qual cosa també acabà doctorant-se a Gandia, a la Universitat d’aquesta ciutat. Tot i que la seua obra pot semblar de caràcter il•lustrat, hem de dir que no ho és, tan sols és una recopilació sense el típic caràcter crític del món il•lustrat, però el fet de recopilació ens apropa a eixa llavor més acadèmica i estudiosa, tal volta esdevinguda del món dels jesuïtes.

El Tenal és per tant un llibre bàsic per als investigadors que necessiten treballar sobre el municipi de Vilafranca (Castelló), ja que extrau moltíssimes notes d’arxiu des de l’any 1536 pel que fa als rectors que passaren pel temple de Santa Maria Magdalena, notes de confraries, festivitats, i com no d’altres tradicions, entre elles els costums que s’hi feien servir als tocs de campanes. El Tenal, doncs, és un llibre de 553 folis, que gràcies a la Parròquia de Santa Maria Magdalena, en 1996 va vore llum una edició círtica en la que van col•laborar investigadors de renom d’aqueixa comarca del nord del País Valencià i professors de la Universitat de València. Aquesta edició va donar llum a un llibre que exia dels arxius per estar a casa de tots, un llibre necessari per a que aquells veïns i investigadors interessats en conèixer millor molts aspectes de la vida cultural i religiosa d’aqueixa població, pogueren emprar-lo amb tota comoditat, en tots els àmbits als quals fa refència.

El text Modo de Tañer las Campanas que ací transcrivim, és només la part del Tenal (ff. 189-193) que fa al•lusió als tocs de campanes, del qual s’esdevé els diferents tocs tradicionals que s’han perdut i que al cap i a la fi gràcies a aquest llibre, sempre s’està a temps de recuperar.

S’ha de dir que hem agafat la paginació original per folis del document original i no la de l’edició de 1996. A més a més d’aquest capítol en el que es tracta exclusivament els tocs de campanes, al foli 223 es nomena el toc de matraques per als oficis de Divendreas Sant, així com també es nomena el toc de Glòria el Dissabte Sant (f. 226). En canvi no hem trobat referència al vol de Glòria del Dijous Sant.

Per acabar, pensem que és un document interessant que serveix no només per a la recuperació dels tocs tradicionals d’aquesta població, sinó que també per ajudar a d’altres poblacions a recuperar tocs perduts, tenint en compte que de vegades els tocs, tot i interpretar-se de manera diferents, en definitiva solien ser els mateixos.

CORRESA I MARÍN, Ignasi (2007)
  • VILAFRANCA: Campanes, campaners i tocs
  • Tocs manuals de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © CORRESA I MARÍN, Ignasi (2007)
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 21-10-2018
    Convertir a PDF