Repicar campanes

M’encanten les campanes. Sempre m’han entusiasmat. M’alegra el so viu i musical dels seus tocs ordinaris i m’impressiona el to greu i típic dels moments dolorosos. Quan era petit, el meu avi tenia un ferro enorme que quan el colpejaven treia un so semblant al d’una campana, d’una campana de ver, com la que hi havia a l’església. Jo el penjava amb una corda reforça i amb un martell respectable li encivellava bones martellades que devien deixondir i desorientar tot el poble. En altre temps les campanes eren l’ únic mass media disponible, que informava la gent de la vila de tot el que succedia, informaven de quan era hora de resar, d’anar a l’església, d’anar a dinar, de si s’havia mort algú, de si era home, dona o infant, de si hi havia incendi o altra desgràcia… Llàstima que els pocs tocs de campanes que resten estiguin empetitits o ofegats i segurament acomplexats enmig del soroll d’autos i maquines diverses amb quins flagel·la la vida moderna.

I tot això a tomb perquè aquests dies he sentit repetidament pels mitjans de comunicació que les campanes havien repicat per la mort del Papa. I avui el millor diari en català de Mallorca diu que n’Aloi (vol dir n’Eloi, la campana major de la Seu de Mallorca) repicaria a mort durant 45 minuts. Déu meu, quanta ignorància. Repicar és el que fan les campanes quan les toquen en senyal de festa; quan anuncien la mort d’algú toquen a mort. I no crec que el toc de les campanes esmentat emeta cap senyal de festa.

BIBILONI, Gabriel
El Blog de Gabriel Bibiloni (03-04-2005)
  • PALMA: Campanes, campaners i tocs
  • Campanes (història general i tòpics): Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © El Blog de Gabriel Bibiloni (2005)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 17-12-2017
    Convertir a PDF