CORRESA I MARÍN, Ignasi - Campaners de Morvedre, un any donant la campanada

Campaners de Morvedre, un any donant la campanada

La riquesa cultural de la nostra ciutat i de la nostra comarca va molt més enllà de totes les esglésies, castells, aljubs, imatges, quadres, etc. Tots aquests elements que ara considerem patrimoni ho són fora del seu context original i han servit per imprimir caràcter en la nostra societat. No seria el mateix Sagunt sense el teatre —tot i que no és el mateix teatre— ni sense Santa Maria, el Salvador, sense la Gerència o l’Alt Forn. La nostra societat és deutora de tot el que els nostres avantpassats ens han deixat, nosaltres tan sols som hereus amb permís d’usdefruit de tot allò, però no propietaris amb dret de desfer res.

Tanmateix molt ha desaparegut en els últims vint anys, molts canvis, alguns irreversibles ha patit la nostra ciutat, i la nostra comarca, sense que en l’actualitat poc o gens puguem fer. No obstant, a la nostra comarca hi ha un moviment associatiu cultural important en tots els sentits. Una d’aquestes associacions, compromeses amb el patrimoni cultural en tots els seus àmbits (tangible i intangible) és la dels Campaners de Morvedre, que des de la seua creació i la seua presentació el dia 27 de juliol de 2006, ha fet, o millor dit, ha intentat fer, un treball de sensibilització pel nostre patrimoni cultural esdevingut de les campanes. Perquè les campanes són més que un instrument, el seu so és, o ha sigut fins fa poc, el so de les ciutats, aquell que marcava el ritme de vida, no perquè donava les hores, sinó perquè expressava els sentiments del municipi.

Si algú moria, es feia el senyal de dol d’home, dona o albat; si algú naixia es podien fer tocs de purificació o de naixement; si eren festes majors, menors, solemnitats, lluminàries... també si hi havia foc (per això els cotxes de bombers duien abans una campana, perquè es relacionava el toc de campana amb el foc), boira, tronada, quan tancaven les portes e la Vila... Molts tocs i tots ells coneguts per la societat, pels veïns. Ara tots ells, excepte alguns litúrgics, perduts. Hem fet bé en deixar-los perdre? Hem de deixar perdre els que conservem? Igual que hem de deixar perdre tots aquells cants tradicionals dels nostres pobles? Deixem perdre tot allò que perd el seu sentit o la seua funcionalitat?

Campaners de Morvedre vol conservar i recuperar els tocs de cada poble, perquè són part de la nostra història, són sons, i no mai sorolls, són escales harmòniques que tenen una funció comunicativa, i que cal, almenys, recuperar dintre d’unes necessitats per a que no desapareguen, de manera que mai ningú ens faça responsable d’haver perdut una tradició. Recuperar els sons, significa també recuperar la seua funcionalitat, perquè per a que perdure s’ha de repristinar el conjunt, i en aquest sentit són importants els sons, els tocs, els campaners però també, i molt, la societat. És veritat que no tots estan d’acord pel que fa al concepte de so i soroll, però dues coses estan clares: els tocs manuals i tradicionals de les campanes són patrimoni cultural i per tant hem de recuperar-los i conservar-los; els sons de les campanes, són les veus més antigues dels nostres pobles.

Quan la matraca tocà enguany per primera volta durant la Setmana Santa Saguntina, després de més de cinquanta anys en silenci, estava sonant de la mateixa manera i amb el mateix so que a mitjans del segle XIX. Quan l’any passat es va fer el Villancico dels Patrons amb els tiples, hui restaurats, sonà de la mateixa, o pareguda manera, que feia 40 anys. A Petrés i a Estivella, hi havia un toc que era el del torn d’aigua, ara són els bans per mig d’un altaveu el que ens ho comunica. Seria descabellat que cada divuit dies, més o menys, en el que toca el torn es recuperara a l’inici del mateix eixe toc?

En un passat no molt llunyà, la gent estimava tant les seues campanes i els seus campanars que s’identificaven amb ells, cada poble tenia el millor campanar, les millors campanes, sempre millors que la dels pobles del costat, que en definitiva eren llanderols. Perquè sinó, els campanars eren decorats de manera diferent al temple, s’alçaven molt més del que es necessitaria per ser escoltats en un municipi o en un determinat barri? Els pobles lluitaven eren identificats des de lluny pel seu campanar, i ara passa una cosa pareguda, qui no mira el campanar de la Vila de Sagunt quan baixa des del Camí Vell de Terol o va per la finca del Remei cap al Cano... qui no es fixa en els campanars de Gilet, Petrés, Albalat, Estivella o Algímia al seu pas per l’autovia? En què es fixem quan arribem a un poble que no coneguem i volem arribar al centre perquè destaca sobre la resta d’edificis i ens serveix de punt de referència?

Campaners de Morvedre vol recuperar amb l’ajuda de tots allò més significatiu, i ho vol fer fent partícips a tothom dels nostres projectes que també són de tots. Només podem arribar a la societat, quan la societat coneix, perquè allò que no es coneix no es pot estimar mai. Per això cada volta que toquem en un campanar, de les primeres coses que fem, després de revisar les campanes i preparar-les, és divulgar què anem a fer, que signifiquen els tocs que es van a sentir, i més important encara, presentem les campanes a la societat mitjançant fullets.

En aquest primer aniversari, pensem que hem fet molt, no tant com ens haguera agradat però hem recuperat els tocs tradicionals de Sagunt i de Petrés, hem tocat a Benavites, Estivella i Torres-Torres, també a Bocairent i Ontinyent i com no, a València en la visita del Papa de l’any passat. S’ha restaurat la matraca del Santa Maria, i amb ella s’ha tornat a fer els tocs típics de la Setmana Santa; els tiplets o campanetes xicotetes també de l’arxiprestal o Campanar de la Vila de Sagunt; vam fer una exposició sobre campanes per a que la gent les coneguera, en aqueixa exposició es mostraren tocs d’altres llocs d’Espanya; es van realitzar dos concerts: a Sagunt els Campaners de la Catedral tocaren repics i vols típics de la Seu, i a Petrés, la Colla de Campaners d’Ontinyent va fer una mostra de vols típics de les comarques centrals valencianes, i per a aquestes festes l’agermanada Colla de Campaners d’Ontinyent realitzarà un concert especial dels diferents tocs que existien abans i que encara en algunes poblacions perduren: foc, dolors de part, mort d’alcalde, d’albat o xiquet, tancament de portes de la Vila, i altres més entre els que destacarà el Villancico dels Patrons, recuperat ja l’any passat.

En aquest primer aniversari, volem fer partícips a tots de la nostra alegria amb els tocs de les festes patronals, que ens acompanyaran durant el Tridu amb repics de festa, cors (que sonen en les grans solemnitats a València) i vols. La vespra i la festa seran els dies de vols més importants, els vols generals de la ciutat, tocats des del Campanar de la Vila, amb les seues campanes alçades, vol dir açò boca per amunt, símbol de les festes més importants quan se tocaven totes a mà. Eixes campanes, alçades cap al cel, només tornaran a la seua posició normal quan després de la subhasta es deixen caure, és a dir, totes a una tornaran a estar boca per a baix, sonant per últim les tres batallades de la “Maria”, la campana grossa del Campanar de la Vila, anunciant el fi de festa.

NOTA: aquest text es publicà en Las Provincias en dues parts (27-07-2007 i 28-07-2007)

CORRESA I MARÍN, Ignasi
Las Provincias (28-07-2007)
  • Parròquia de Santa Maria - Campanar de la Vila - SAGUNT: Campanas, campaneros y toques
  • SAGUNT: Campanas, campaneros y toques
  • CAMPANERS DE MORVEDRE (SAGUNT) : Toques y otras actividades

     

  • Volver a la página anterior
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Las Provincias (2007)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualización: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 39 Visitants: 38 Usuaris: 1 - servidor