Concert de tocs manuals de las campanes (17-11-2007)
El campanar d'Albal i les seues campanes
El campanar de la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels d'Albal compta amb cinc campanes de diverses èpoques. Les dues menors són de SALVADOR MANCLÚS de València, dels anys 1985 i 1987 respectivament. La més menuda es trobava en una espadanya i probablement es tocava per a les misses diàries i diversos avisos als campaners. La tercera és Sant Josep i Santa Teresa i és de 1924, d'autor anònim, però probablement dels ROSES. La mitjana tampoc està signada. Anomenada Santa Anna i Santa Bàrbera, és de 1890, probablement de FERRER de València. La major és la més antiga. Feta per Bartolomé BORRÀS en 1778, està dedicada a la Mare de Déu dels Àngels. La instal•lació de truges o contrapesos de ferro, i de motors continus no sols dificulta els possibles tocs manuals, sinó que posa en perill l'existència i deforma la sonoritat d'unes campanes històriques.
Les campanes haurien de ser restaurades, per recuperar la sonoritat tradicional, i possibilitar la creació d’una colla local de campaners, per expressar els sentiments d'Albal, en les festes i en els dols.
El concert
Es farà un concert de repics i vols, per mostrar algunes de les múltiples possibilitats rítmiques, sonores i de comunicació de les campanes. El concert comença amb el toc d’Àngelus, que marca el mig dia, l’únic toc a hora fixa en la societat tradicional.
Tin-li-li-nublo - Toc per protegir-se de tronades i males pluges, tocat a Alustante (Castilla la Mancha)
Muerto de adulto - Toc (amb molt de ritme) per a l'enterrament de persones majors a Cariñena (Aragón)
Els altres tocs són de la Catedral de València:
Entrà i toc de va-i-vé – Toc que avisava la mort d'un personatge religiós de status social mitjà.
Repic – Toc de les festes menors, indica també l’eixida de les processons majors.
Vols de campanes – diverses combinacions sonores, entre les quals les campanes “apianades” (totes a la mateixa velocitat) o “alternades”.
El concert acaba amb el toc de tancament de la muralla i d’ànimes interpretat cada nit en la Catedral.
Els Campaners de la Catedral de València
Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA són els encarregats des de 1988 del toc de les campanes de la catedral, del seu manteniment i la seua difusió. Entre altres activitats, a banda dels tocs al llarg de l'any litúrgic, disposen d'una pàgina Web, la qual difon nombroses informacions entorn de les campanes: inventaris, fotografies, informes, articles, gravacions...
Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA formen part del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS, una associació cultural, fundada en 1989, i dedicada a recuperar la tradició de tocar les campanes manualment. Els seus membres, més de 220, toquen actualment a les catedrals valencianes de Segorbe i València i en altres campanars, com Albaida, Alcalà de Xivert, Alqueria de la Comtessa, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, Massanassa, Moixent, Nules, Ontinyent, Otos, Petrés, Quesa, Sagunt o Vila-real.
A banda de l'activitat sonora, els associats es dediquen a l'estudi, la investigació, la conservació i el seguiment de les restauracions. Es tracta de conèixer, utilitzar, conservar i difondre les peculiars característiques d'un instrument musical destinat a usos comunitaris. No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga música viva, la més alta i sonora vida comunitària.
No estem en contra de les mecanitzacions de campanes, però s'han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal•lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal•lacions I tocs) com un únic instrument musical, que cal conservar i mantenir en ús, com un singular element patrimonial.
