Vista de les campanes del rellotge amb el castell al fons La campana dels quarts del rellotge L'antiga maquinària del rellotge
Encara que és un element que tots coneguem al campanar, no era aquesta la seua primitiva ubicació com direm més endavant. A l'Arxiu de la Diputació de València es conserva un expedient sobre la renovació del rellotge públic de Montesa, corresponent a l'any 1859. En aquest document se'ns assabenta de que es va fer "por haberse descompuesto totalmente el que teniamos" ¡ el seu cost fou de "2000 rs. vn." - reales de vellón - (1).
D'altra banda, a la Secció de Pressuposts Municipals aquest arxiu es conserven alguns lligalls corresponents als pressuposts de l'Ajuntament de Montesa, alguns dels quals hem tingut l'oportunitat de consultar. En ells podem veure la remuneració que s'assignava a l'encarregat del rellotge públic. Així, per citar uns exemples, a l'expedient per al pressupost de 1851, a l'encarregat del rellotge se 1 assignava la quantitat de 120 "rs." (rals) (2)	(1) A.D.V. Sign. E-14, 2 Lg 35. Expd. 853.
L'any 1863 la quantitat que se li atorgava "al encargado de cuidar el Relój de la Torre" era de 180 rals. (3)	(2) A.D.V. Pressuposts Municipals. Sign. H. 1. Expd. 5735.
Aquesta segon cita que hem donat pot instigar a molts a pensar que la torre citada ací és el campanar. Al nostre parer no és així. D'una banda és interessant la dita popular de les persones majors de Montesa referida al que ells diuen "campanó". Hem tingut l'ocasió de preguntar a algunes persones a qué es referien i totes han coincidit en anomenar "campanó" a la zona de l'actual Ajuntament on està ubicada la sala on es fan les Sessions Plenàries, amb accés també pel carrer les Animes. La nostra opinió al respecte és que antigament a l'Ajuntament hi havia una espècie de torre on estava ubicat el rellotge que hui corona el campanar. Possiblement d'hí vinga la denominació de "campanó" per a anomenar aquesta zona del carrer de les ànimes. No obstant, a l'Arxiu Municipal, als llibres d'actes de les Sessions Plenàries de l'Ajuntament hem trobat una sèrie de notes que corroboren la nostra tesi sobre la ubicació del rellotge al campanar. En la Sessió Plenària del nou de gener de l'any 1916 consta: "Por el Señor Presidente se hizo saber a los concurrentes el estado ruinoso que se encuentra la fachada de la casa Ayuntamiento, debido al enorme peso que el reloj público produce sobre el ángulo de la misma y que pudiera de no tomar inmediato remedio haber algun derrumbamiento en la referida fachada, y la Corporación previó el dictamen del maestra albañil D. Roman Samper acuerda que se tralasde el reloj a la torre de la Iglesia para lo cual se autoriza al Sr. Alcalde Presidente para que bajo su dirección se lleve a cabo dicha operación así como para cuanto sea necesario modificar o recomponer en la Casa Ayuntamiento" (4)	(3) A.D.V. Ibidem. Sign. H. 1. Expd. 3048.
Més endavant, en Sessió del 27 de febrer del mateix any s'aprova un compte de cent pessetes a "D. Roman Planas, relojero por la limpieza y colocación del reloj pubico en el campanario" (5)	(4) A.M.M. Llibre d'actes de l'Ajuntament. Nº 13. Fols. 13v. i 14. L'Alcalde és aleshores José J. Senabre.
Altres notes referents al rellotge les trobem l'any 1918. En elles es parla de la venda del "hierro viejo procedente del Reloj viejo que se halla destruido en los altos de la Casa Ayuntamiento así como los faroles inservibles y zinc procedente de la cubierta del campanon, por no tener aplicación alguna, y descargar de peso los referidos altos", venda que va produir uns ingresos de 47'40 pessetes. (6)	(5) Ibidem. Nº 13. Fol. 18v.
Desconeguem en aquesta ocasió a quin rellotge en concret pertany el ferro venut en 1918, però ens dóna peu a pensar que el rellotge públic tenia importància, i que quan no es podia arreglar es canviava per un altre nou. El propòsit d'aquestes línies, a banda de donar unes breus dades sobre el vell rellotge del campanar, volem que siga també un toc d'atenció a les autoritats locals per a que es tinga en compte posar-la de nou en funcionament. Possiblement quan aquestes notes arriben a mans de tots, ja hi hagen començat les obres de restauració de la torre-campanar. Ocasió propicia aleshores per a ocupar-se d'aquest aspecte, ja que al projecte de restauració de la torre també s'inclou la col·locació de la maquinària del rellotge en un lloc més adequat, segons ens va assabentar l'Arquitecte autor del projecte, Salvador Vila Ferrer. (7)	(6) Ibidem. Nº 14. Fols. 42 i 43.
Des de que en 1916 el rellotge va ser col·locat al campanar sobre la torre que abraça el parell de campanes divuitesques, amb armoniós ritme anava donant les hores i deixant escapar les fugitives notes que llançava el seu timbre i la seua campana. Però fa uns anys va deixar de funcionar. Ocasió ara aprofitable per a la seua recuperació.	(7) Aquest lloc és una xicoteta habitació que es troba al campanar i a la qual s'accedeix per la mateixa escala que ens condueix a la torre.

Addenda - Nota de l'editor

Campanó és el nom tradicional donat en la comarca a les campanes hemisfèriques, de só peculiar, i utilitzades per a tocar les hores. Fins i tot les campanes dels quarts, de forma més normal, també tenen una sonoritat diferent, per què estan relacionades amb un ús específic. Probablement es tracta d'un fenòmen usual en els campanars i les campanes, és a dir una metonímia (prendre la part pel tot): el nom del timbre o campanó dóna nom a la torre on es troba ubicat. (F. LL. i B.)

El rellotge es va reparar en 2002, però a hores d´ara (desembre de 2006) ja fa més de dos anys que no funciona, possiblement per no haver realitzat el manteniment adequat (J. C. i B.)