CORRESA I MARÍN, Ignasi - Les Matraques a Morvedre

Les Matraques a Morvedre

La recuperació del nostre patrimoni campaner va més enllà del so dels bronzes, els tocs més austers i estranys dels campanars de la comarca, que sonen amb motiu del dol de les campanes per la mort del Nostre Senyor Jesucrist.

Si la vida tradicional venia marcada pel so de les campanes, en un món on difícil era trobar aquell que posseïra un rellotge de mà, el silenci d’aquestes significava un moment realment especial, un moment en el que el dejú, el recolliment, l’oració, la tristesa... s’apoderava del conjunt de la societat. Trencar la vida quotidiana era trencar en el temps, i això significava silenciar-lo. El so de les matraques, simbolitzava eixe dol, eixe temps que comença després del Glòria de Dijous Sant i que acaba al Glòria del Dissabte Sant, anunciat, ambdós, amb un vol sobtat de campanes, l’últim dels quals marca l’inici alegre d’allò quotidià.

Les matraques al Camp de Morvedre solien ser de mà, excepte al Campanar de la Vila de Sagunt, on encara es manté la matraca del segle XIX al seu lloc original. Altra matraca de campanar és la que el 14 d’abril de 1919 s’instal•là al campanar dels Sants Joans d’Estivella, que junt a la de Santa Maria, són les úniques conegudes realitzades expressament per a fer-les sonar des de les seues respectives torres. Petrés, i altres pobles de la comarca, en tenien de mà, fent-les servir els escolans donant la volta als pobles i cantant cançons amb melodies populars i lletres referents als veïns dels carrers per on passaven.

Passat el temps, aquests instruments van perdre la seua funcionalitat amb l’abandonament dels campanars, conseqüència de l’electrificació de les campanes, que van trobar en les matraques, un instrument prescindible i per tant relegat a l’oblit comú. De la mateixa manera va ocórrer amb les de mà, la falta d’escolans i la modernització preferí també oblidar-se de tradicions tan antigues com era el so de les matraques o carraques, que com dèiem, no només simbolitzaven el dol de les campanes, sinó l’extraordinari temps que es celebrava.

Tanmateix, tot el que semblava desaparegut reviscola intensament. Immersos en un procés de recuperació del patrimoni cultural immaterial dels nostres pobles, com són els sons tradicionals de les campanes, s’estan recuperant també les matraques. L’any passat la Majoralia de 2007 de la Puríssima Sang restaurà la gran matraca de Santa Maria que amb més de seixanta anys de silenci, el so més antic de la Setmana Santa Saguntina, tornà a renàixer durant eixe temps especial: el Tridu Pasqual.

Ara els pobles de la contornà ho fan també. S’enganxen al tren de la recuperació del patrimoni restaurant eixos elements característics de la Setmana Santa. Així doncs, Estivella, contarà amb una matraca rèplica de l’antiga —restaurada i col•locada al museu parroquial en breu— costejada per una empresa multinacional conscient de la importància del patrimoni cultural: Polieco. També a Petrés, on les mtaraques antigues de mà encara es conserven a la sagristia de l’església, sonarà la nova matraca regalada per la Colla de Campaners de Morvedre i Bancaixa, recuperant així el so característic, malgrat que es perd el cant de l’escolà. El Salvador de Sagunt, tindrà també el seu so de matraca durant el Tridu Pasqual, on segurament, de tots els tocs, possiblement aquell més emotiu siga el que indique que s’aproxima la Vera Creu al temple. La majoralia del Remei 2008, ha volgut així recuperar un patrimoni perdut —qui sap si nou— en aquesta parròquia, però conegut a la ciutat, com així ho demostra l’antiga i gran matraca del Campanar de la Vila.

CORRESA I MARÍN, Ignasi
Levante - El Mercantil Valenciano (25-03-2008)
  • ESTIVELLA: Campanas, campaneros y toques
  • PETRÉS: Campanas, campaneros y toques
  • SAGUNT: Campanas, campaneros y toques
  • CAMPANERS DE MORVEDRE (SAGUNT) : Toques y otras actividades
  • Matracas: Bibliografía

     

  • Volver a la página anterior
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanario, población, fundidor, año fundición, epigrafía, autor, artículo
    © Levante - El Mercantil Valenciano (2008)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 23-11-2017
    Convertir a PDF