Campanar de Santa Maria de Sagunt (26/03/2002)

Mostra de tocs tradicionals valencians

Toc d'oració
El toc d'oració, mol senzill, marca les tres parts de la jornada: 1'alba (quan neix el dia), el mig dia (l'Únic moment exacte, en la cronometria tradicional: quan el sol està més alt) i l'ocàs. És toc de temps i d'oració, que ara toma a reproduir-se gràcies als ordinadors, que substitueixen als escolans tradicionals, morts fa molts anys.
Repic de bendició
El toc més tradicional i antic de la ciutat de València, que ha segut totalment oblidat de la memòria col·lectiva, i substituït pel vol de campanes, abans reservat a les quatre o cinc festes majors de l'any. El repic utilitza totes les campanes del campanar i és una mÚsica d'acompanyament que dura tant com l'acte assenyalat.
Dominica Morada
Al llarg de l'any hi havia distints tocs per marcar els temps litÚrgics (i també temps naturals). La Dominica Morada, interpretada en Quaresma i Advent, anunciava el "cor" o pregària comunitària del diumenge.
Entrada i clamoreig
Els tocs de mort tradicionals, també oblidats, i difícils de tocar per màquines, eren tristos no tant per la vivacitat del seu ritme, sinó per que acompanyaven els darrers moments del difunt entre la comunitat.
Vol general
Les campanes voltejaran, impulsades per cordes i les mans dels campaners, en diverses combinacions. La tècnica del toc és la tradicional, motivada per l'altura a la que estan posades les campanes.
Toc de tancar les muralles i d'ànimes
Quan la nit ja es fosca, el campaner abans i l'ordinador ara interpreten un senyal que anuncia que es van a tancar les muralles de la ciutat (llevat d'una porta que serà de peatge!). El toc acaba en el record dels difunts, i anuncia l'inici de la nit, el regne de la foscor i de la mort.

El campanar de Santa Maria de Sagunt i les seues campanes

El campanar de Santa Maria de Sagunt conserva diverses campanes del segle XX i una campana molt especial, de 1768, amb la inscripció “JESUS MARIA I JOSEPH 1768“. Està dedicada exclusivament als tocs de missa ordinària i també servia antigament per avisar als campaners. És la més antiga mÚsica viva de la ciutat, ja que fou restaurada per recuperar el seu so original.

En la sala del rellotge està el mecanisme, que ha recuperat el funcionament. L'esfera i els tocs horaris, així com els tocs automàtics, són comandats per un ordinador, instal·lat en la sagristia.

En la sala de campanes hi ha sis fabricades pels ROSES de Silla, en 1948, així com unes matraques. Les quatre campanes majors recuperaren la seua “truja” o contrapés de fusta, així com uns motors d'impulsos que interpreten els tocs tradicionals sense impedir els manuals. Les campanes estan dedicades respectivament, de menor a major, a Sant Tarsici, Santa Eulàlia, Santa Tereseta, Crist Rei, Sants de la Pedra i Santa Maria.

La restauració de les quatre campanes grans així com la campaneta de missa foren patrocinades per la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana, mentre que la restauració del rellotge mecànic es deu a l'Ajuntament de Sagunt. Els primers treballs foren fets per ELECTRORECAMP, d'Atzeneta d'Albaida, i els segons per INDUSTRIAS MANCLÚS de València.

El Gremi de Campaners Valencians

El GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS és una associació cultural, fundada en 1989, i dedicada a recuperar la tradició de tocar les campanes manualment. Els seus membres, més de 220, toquen actualment en les catedrals valencianes de Segorbe i València i en altres campanars, com Albaida, Alqueria de la Comtessa, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, Massanassa, Nules, Otos, Quesa o Ontinyent.

A banda de l'activitat sonora, els agremiats es dediquen a l'estudi, la investigació, la conservació i el seguiment de les restauracions. Es tracta de conéixer, utilitzar, conservar i difondre les peculiars característiques d'un instrument musical destinat a usos comunitaris. No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga mÚsica viva, la més alta i sonora vida comunitària.

No estem en contra de les mecanitzacions de campanes, però s'han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal·lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal·lacions i tocs) com un Únic instrument musical, que cal conservar i mantindre en Ús, com un singular element patrimonial.

  • SAGUNT: Campanes, campaners i tocs
  • Concerts de campanes: Bibliografia
  • Restauració de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Gremi de Campaners Valencians (2002)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 18-10-2017
    Convertir a PDF