- Toc d'oració
- El toc d'oració, mol senzill, marca les tres parts de la jornada: 1'alba (quan neix el dia), el mig dia (l'Únic moment exacte, en la cronometria tradicional: quan el sol està més alt) i l'ocàs. És toc de temps i d'oració, que ara toma a reproduir-se gràcies als ordinadors, que substitueixen als escolans tradicionals, morts fa molts anys.
- Repic de bendició
- El toc més tradicional, antic interpretat de la ciutat de València, que ha segut totalment oblidat de la memòria col·lectiva, i substituït pel vol de campanes, abans reservat a quatre o cinc festes major de l'any. El repic gasta totes les campanes del campanar i és "la més alta mÚsica comunitària, una mÚsica d'acompanyament que dura tant com l'acte acompanyat.
- Dominica Morada
- Al llarg de l'any hi havia distints tocs per marcar els temps litÚrgics (i també temps naturals). La Dominica Morada, interpretada en Quaresma i Advent, anunciava el "cor" o pregària comunitària del diumenge.
- Entrada i clamoreig
- Els tocs de mort tradicionals, també oblidats, i difícils de tocar per màquines, eren tristos no tant per la vivacitat del seu ritme, sinó per que acompanyaven els darrers moments del difunt entre la comunitat.
- Toc de tancar les muralles i toc d'ànimes
- Quan la nit ja es fosca, el campaner abans i l'ordinador ara interpreten un senyal que anuncia que es van a tancar les muralles de la ciutat (llevat d'una porta que serà de peatge!). El toc acaba en el record dels difunts, i anuncia l'inici de la nit, el regne de la foscor i de la mort.
|
- Toc d'oració
- El toque de oración muy sencillo, marca las tres partes de la jornada: el alba (cuando nace el día), el mediodía (el Único momento exacto, en la cronometría tradicional: cuando el sol está más alto) y el ocaso. Es toque de tiempo y de oración, que vuelve a sonar ahora gracias a los ordenadores que sustituyen a los antiguos sacristanes, fallecidos hace mucho.
- Repic de bendició
- El toque más tradicional, antiguo e interpretado de la ciudad de València que ha sido totalmente olvidado de la memoria colectiva y sustituido por el volteo de campanas, que antes sonaba solo cuatro o cinco veces al año. El repic utiliza todas las campanas de la torre y es "la más alta mÚsica comunitaria", una mÚsica ambiental que dura tanto como el acto acompañado.
- Dominica Morada
- Durante el año había diversos toques para marcar los tiempos litÚrgicos (y también los naturales). La Dominica Morada, interpretada en Cuaresma y Adviento, anunciaba el "coro" o plegaria comunitaria del domingo.
- Entrada y clamoreo
- Los toques de muerto tradicionales, también olvidados, y difíciles de tocar por maquinas, eran tristes no tanto por la vivacidad de su ritmo, sino porque acompañaban los Últimos momentos del difunto entre la comunidad.
- Toc de tancar les muralles i toc d'ànimes
- Cuando ya ha caído la noche, el campanero antes y el ordenador ahora, señalan en la Catedral que se van a cerrar las murallas y que va a quedar solo una puerta abierta, mediante pago de un peaje. El toque finaliza con un recuerdo para los difuntos, indicando el principio de la noche, el reino de la oscuridad y de la muerte.
|
