Santa Maria del Mar - València

Mostra de tocs tradicionals valencians

Muestra de toques tradicionales valencianos

23/10/1999

Toc d'oració
El toc d'oració, mol senzill, marca les tres parts de la jornada: 1'alba (quan neix el dia), el mig dia (l'Únic moment exacte, en la cronometria tradicional: quan el sol està més alt) i l'ocàs. És toc de temps i d'oració, que ara toma a reproduir-se gràcies als ordinadors, que substitueixen als escolans tradicionals, morts fa molts anys.
Repic de bendició
El toc més tradicional, antic interpretat de la ciutat de València, que ha segut totalment oblidat de la memòria col·lectiva, i substituït pel vol de campanes, abans reservat a quatre o cinc festes major de l'any. El repic gasta totes les campanes del campanar i és "la més alta mÚsica comunitària, una mÚsica d'acompanyament que dura tant com l'acte acompanyat.
Dominica Morada
Al llarg de l'any hi havia distints tocs per marcar els temps litÚrgics (i també temps naturals). La Dominica Morada, interpretada en Quaresma i Advent, anunciava el "cor" o pregària comunitària del diumenge.
Entrada i clamoreig
Els tocs de mort tradicionals, també oblidats, i difícils de tocar per màquines, eren tristos no tant per la vivacitat del seu ritme, sinó per que acompanyaven els darrers moments del difunt entre la comunitat.
Toc de tancar les muralles i toc d'ànimes
Quan la nit ja es fosca, el campaner abans i l'ordinador ara interpreten un senyal que anuncia que es van a tancar les muralles de la ciutat (llevat d'una porta que serà de peatge!). El toc acaba en el record dels difunts, i anuncia l'inici de la nit, el regne de la foscor i de la mort.
Toc d'oració
El toque de oración muy sencillo, marca las tres partes de la jornada: el alba (cuando nace el día), el mediodía (el Único momento exacto, en la cronometría tradicional: cuando el sol está más alto) y el ocaso. Es toque de tiempo y de oración, que vuelve a sonar ahora gracias a los ordenadores que sustituyen a los antiguos sacristanes, fallecidos hace mucho.
Repic de bendició
El toque más tradicional, antiguo e interpretado de la ciudad de València que ha sido totalmente olvidado de la memoria colectiva y sustituido por el volteo de campanas, que antes sonaba solo cuatro o cinco veces al año. El repic utiliza todas las campanas de la torre y es "la más alta mÚsica comunitaria", una mÚsica ambiental que dura tanto como el acto acompañado.
Dominica Morada
Durante el año había diversos toques para marcar los tiempos litÚrgicos (y también los naturales). La Dominica Morada, interpretada en Cuaresma y Adviento, anunciaba el "coro" o plegaria comunitaria del domingo.
Entrada y clamoreo
Los toques de muerto tradicionales, también olvidados, y difíciles de tocar por maquinas, eran tristes no tanto por la vivacidad de su ritmo, sino porque acompañaban los Últimos momentos del difunto entre la comunidad.
Toc de tancar les muralles i toc d'ànimes
Cuando ya ha caído la noche, el campanero antes y el ordenador ahora, señalan en la Catedral que se van a cerrar las murallas y que va a quedar solo una puerta abierta, mediante pago de un peaje. El toque finaliza con un recuerdo para los difuntos, indicando el principio de la noche, el reino de la oscuridad y de la muerte.
  • VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • Concerts de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Gremi de Campaners Valencians (1999)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 25-07-2017
    Convertir a PDF