In memoriam: Monsenyor Ramon ARNAU, ex degà de la Catedral de València

L'impulsor dels Campaners de la Catedral de València

Ramon Arnau. - Foto LAS PROVINCIAS
Ramon Arnau. - Foto LAS PROVINCIAS

La notícia de la mort de Don Ramon ens va arribar de sobte, quan estàvem viatjant cap a un congrés de campanes en Euskadi. I l'emoció i el sentiment encara ens duren.
Don Ramon, que era degà quan vam impulsar la restauració de les campanes de la Catedral, junt al desplaçament de tres d'elles a l'Expo de Sevilla, ens va recolzar, de manera personal i compromesa en un moment difícil que teníem tots en contra.
En terres valencianes era una novetat la restauració baixant les campanes d'un campanar. També era sorprenent dur campanes a una exposició fora de les nostres fronteres (qui sap si tornaran, deien els malpensats). I encara més que una colla de gent jove vulguera substituir els motors de les campanes de la Catedral per l'impuls voluntari dels seus braços.
Recordem, amb intensa emoció, el moment. Estàvem pujats a una llarga escala en la sala, revisant el Pau, que també viatjaria a Sevilla, quan Xavier MARTIN ens digué que don Ramon havia pujat a confortar-nos en la seua presència. I efectivament, ens va acompanyar, com també ho va fer, en primera fila, quan les campanes baixaren més tard, per dur-les primer a restaurar i després a exposar.
Uns anys més tard, fou a ell a que li lliuràrem en ma el primer model, encara tendre, de la "Consueta Nova", de l'adaptació dels tocs de la Consueta d'Herrera a les nostres necessitats actuals.
L'impuls, el recolzament, l'agraïment pel nostre esforç fou constant per part de don Ramon, i no sols com a degà, sinó com prevere i com persona, interessat en la recuperació d'un patrimoni tan propi de la Catedral.
Fins i tot, en els últims anys, la relació continuava, compartint paraules antigues, relacionades amb la Catedral, les seues campanes i les tradicions associades.
...
Em conten que les campanes de la Catedral tocaren, a tota veu, animades per les mans amoroses de dotze campaners. Voltejà primer la Maria i després es va fer el toc de clamoreig a la manera medieval, acompanyant, emocionadament, els moments claus del funeral. És la manera més solmene i antiga d'acompanyar una missa exequial.
...
Si, l'emoció i l'agraïment ens duraran, perquè som qui som, els Campaners de la Catedral, gràcies a don Ramon, qui va creure i confiar en nosaltres en els temps més durs del naixement i de la consolidació de la nostra associació.
Gràcies, don Ramon. Sabem que ara estarà gaudint de l'Amor de Déu, en un altra realitat, més intensa que la nostra. I que vetlarà pels seus campaners.


LLOP i BAYO, Francesc (29-11-2008)
  • Catedral de Santa Maria - VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • In Memoriam: Bibliografia
  • Francesc LLOP i BAYO: bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © LLOP i BAYO, Francesc (2008)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 39 Visitants: 39 Usuaris: 0