Mare de Déu de la Salut de Xirivella - Concert de tocs manuals de les campanes
27-12-2008 12:00 hores
El campanar de Xirivella i les seues campanes
El campanar de la parròquia de la Mare de Déu de la Salut de Xirivella compta amb quatre campanes. La menor, d’autor anònim, és de 1885. Hi ha un altra dels ROSES de Silla de 1947 mentre que les altres dos són dels PORTILLA de Gajano del 1992. El conjunt està desgraciadament sense restaurar, amb truges de ferro, que no reprodueixen la sonoritat original ni els tocs tradicionals i que dificulten els tocs manuals.
Segons tradició, la Mare de Déu de la Salut fou trobada baix d’una campana, desapareguda, per sis terrissers en 1595. És una de les set Mare de Déu trobades de la Comunitat Valenciana baix de campanes.
El concert
Es farà un concert de repics i vols, per mostrar algunes de les múltiples possibilitats rítmiques, sonores i de comunicació de les campanes.
El concert comença amb el toc d’Àngelus, que marca el mig dia, l’únic toc a hora fixa en la societat tradicional.
Toc de mort de dona de primera classe (Massamagrell) - Toc de mort de dona important. Primer s’indica, amb un repic molt ràpid, el senyal de mort. Després la pertenença a una cofradia femenia, amb una campana voltejada. Finalment les campanes van a mig vol per a indicar el moment del soterrar.
Els altres tocs són de la Catedral de València:
Toc contra les tronades i vents terribles – Toc per a protegir la catedral en cas de tronades i ventolades..
Repic – Toc de les festes menors, indica també l’eixida de les processons majors.
Vols de campanes – diverses combinacions sonores, entre les quals les campanes “apianades” (totes a la mateixa velocitat) o “alternades”.
El concert acaba amb el toc de tancament de la muralla i d’ànimes interpretat cada nit en la Catedral.
Els Campaners de la Catedral de València
Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA són els encarregats des de 1988 del toc de les campanes de la catedral, del seu manteniment i la seua difusió. Entre altres activitats, a banda dels tocs al llarg de l'any litúrgic, disposen d'una pàgina Web, la qual difon nombroses informacions entorn de les campanes: inventaris, fotografies, informes, articles, gravacions...
Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA formen part del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS, una associació cultural, fundada en 1989, i dedicada a recuperar la tradició de tocar les campanes manualment. Els seus membres, més de 220, toquen actualment a les catedrals valencianes de Segorbe i València i en altres campanars, com Albaida, Alcalà de Xivert, Alqueria de la Comtessa, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, Massanassa, Moixent, Nules, Ontinyent, Otos, Petrés, Quesa, Sagra, Sagunt o Vila-real.
A banda de l'activitat sonora, els associats es dediquen a l'estudi, la investigació, la conservació i el seguiment de les restauracions. Es tracta de conèixer, utilitzar, conservar i difondre les peculiars característiques d'un instrument musical destinat a usos comunitaris. No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga música viva, la més alta i sonora vida comunitària.
No estem en contra de les mecanitzacions de campanes, però s'han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal•lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal•lacions I tocs) com un únic instrument musical, que cal conservar i mantenir en ús, com un singular element patrimonial.
