Festa del Corpus Christi d'Ontinyent

16 i 17 de juny de 2001

Programa dels actes i dels tocs de Campanes

Dissabte 16 de juny. Vespra del Corpus

Si pel juny els Gegants veus ballar, Corpus demà
1 del migdia
Toc de l'àngelus: Tres batallades de la Petra assenyalen l'hora del prec de l'Ave Maria. Seguidament, volteig manual de Campanes del migdia de la vespra. (no participa la Petra)
7 de la Vesprada
Desfilada dels Gegants i dels Cabets pel Carrer Major.
7´30 de la vesprada
Toc del Capvespre al Campanar de la Vila. Una combinació de batallades de les campanes Albats, Combregars i Santíssim cada vegada més ràpides que acaben amb els tres avisos que fa la Petra per assenyalar el moment de les oracions de la vesprada. Tot seguit, tres vols manuals de Campanes, (7'32, 7'45 i 7'58) com avís a la missa.
8'00 de la vesprada
Missa a l'església de l'Assumpció, seguida de la Vigília del Corpus en la que participen les associacions d'Adoració Nocturna.

Diumenge 17 de juny. Festa del Corpus

Corpus, festa i ginesta
11 del matí
Repiquet del Corpus. Concert cerimonial de campanes, de mitja hora de durada, que es celebra els dies de major solemnitat en la Parròquia de l'Assumpció: Pentecosta, Corpus, l'Assumpció i la Puríssima. Unes complexes combinacions de drangs, batallades i vols de caràcter enaltidor que preludien la Missa major, i pregonen i lloen la importància de la festa de hui.
11´30 del matí
Vols del Dia del Corpus com avís a la missa. Tres vols d'avís (11'30, 11'45 i 11'58) molt especials. Hui, com es fa el Dijous Sant i el dia dels Combregars, comença el Ximbolet, i a meitat vol paren la Petra i la Puríssima per tal que les Campanes del Santíssim i dels Combregars, dedicades al Cos de Crist, voltegen per una estona com a majors. Després, les campanes grans reprenen el vol abans de començar a parar totes.
12 del migdia
Missa. Les campanes acompanyen els moments més solemnes de la Missa: Quan es canta el Glòria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el sermó s'escolten tres batallades ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Ximbolet i la Petra voltegen al mateix temps acompanyades per les campanes de les Monges Carmelites. En acabar la missa, es sona el gran volteig del Dia del Corpus.
5'15 de la vesprada.
Passacarrers dels Cavallets. Prèviament a la processó, els Cavallets es desplacen a la Vila des de la seua seu. Recorren el cantalar de Sant Vicent, carrer de Maians, carrer de Morales, l'escalinata del Clot, la plaça de Baix, el carrer Major de la Vila-Trinitat, la plaça de Sant Pere de Verona i el carrers de Sant Pere i de l'Església.
5'15 de la vesprada
Vols de Processó. S'enceten els tres vols d'avís a processó (5'15, 5'30 i quan sone la primera nota del Ball dels Cabets).
5'45 de la vesprada
Processó del Corpus. La processó està encapçalada pel Ball dels Cabets, i segueix amb el Ball dels Gegants, el Ball dels Arquets, el Ball dels Cavallets i el Ball de la Veta. A continuació,els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realitzen la tradicional Enramada del Corpus amb plantes aromàtiques. La Creu processional dóna pas als xiquets i les xiquetes de "primera comunió" i a aquelles persones que desitgen acompanyar el Santíssim, que és dut sota pal·li daurat. Cada certa distància, el Santíssim és descansat sobre els Altarets o Tauletes, que són els menuts altars profussament decorats on els veïns que els han preparat l'adoren i li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del Campanar de la Vila, es volteja la Campana del Santíssim, que a l'any que ve (si no passa res, i toquem ferro, que necessita una restauració urgent...),festejarà els seus primers 200 anys.
/'30 de la vesprada
Toc del Capvespre. Quan la Custòdia torne a l'església de l'Assumpció, el volteig general de Corpus acabarà la festa.

RECORREGUT DE LA PROCESSÓ

El seguici processional té el seu inici a l'església de l'Assumpció, i realitzarà el següent recorregut: Fossaret, plaça de la Vila, carrer de l'Església, carrer de Sant Pere, plaça de Sant Pere de Verona, carrer Trinitat-Major de la Vila, plaça de Baix, escalinata del Clot, carrer de Morales, carrer de Maians, cantalar de Sant Carles, carrer de Santa Rosa, plaça de Sant "Domingo", carrer del Delme, carrer de Maians, plaça Major, carrer del Regall, carrer de la Magdalena i pujada del Fossaret.

LLOCS ON ES BALLA EN LA PROCESSÓ

Les danses processionals formen part, com el seu nom indica, de la processó, i seran interpretades, si no hi ha cap impediment, en els següents llocs:

Plaça de la Vila
Plaça de Sant Pere de Verona
Plaça de Baix
Carrer de Maians
(vora l'església de sant Carles Borromeu).
Plaça de Sant "Domingo"
(vora el cantó del Cantalar de Sant Vicent),
Plaça de Sant "Domingo"
(dalt del carrer del Delme)
Carrer de Maians
(creuament amb el Trinquet i el Delme).
Només els balls de menor volum
Carrer de Maians
(vora l'església de sant Carles Borromeu)
Placeta Latonda
Plaça Major
Plaça de la Vila.

  • Es prega als veïns del recorregut de la processó que adornen els seus balcons amb cobertors, mantons, banderes i plantes.
  • Així mateix, es prega que esperen al pas de l'Últim ball per tal d'abocar fulles i flors al terra. Així evitarem que els xiquets que dansen patisquen cap accident.

    Els Balls Processionals

    A Ontinyent són molts els balls processionals i les figures al·legòriques i representatives que, abans, participaven en la solemne processó del Corpus Christi; personatges i danses que també formarien part de la processó de la Puríssima a partir de la Guerra del Francés. Poc a poc, i per diverses circumstàncies, anaren desapareixent, fins que, a partir dels anys 30 del segle XX, només es guardà memòria dels Gegants i dels Cabets. Després d'un seguit d'aparicions i de reaparicions, reconstruccions i recuperacions, hui són cinc els balls que participen: els Cabets, els Gegants, els Arquets, els Cavallets i la Veta.

    Esperem que, algun dia, puguen tornar a recórrer els carrers d'Ontinyent danses tan antigues com ara la de l'àliga de Sant Joan, els Momos, els Pastorets, els Llauradorets, els Esquiladors... i també personatges com els Quatre Evangelistes (heu sentit parlar de l'àngel Bovo?), les Reines, i els protagonistes dels antics misteris teatrals de la "Degollà" (que ací anomenàvem l'Entrada del Rei Redoles), Adam i Eva...

    El Ball dels Cabets
    L'antiga dansa de Nans fou exportada del Corpus de València, però Ontinyent fou un dels primers pobles en variar el sistema de representació de les diverses races humanes que adoraven, fóra cert o no, el Cos de Crist. Així, el 1830, ja tenim documentada la figura del Cap de Dansa com a Rei dels Cabets, un personatge molt estimat actualment, que du una corona-tabal burleta i, en la mà, la característica porra. Encara queden restes d'aquella antiga representació racial (l'Home de les Dues Cares), però la major part dels Cabets representen herois cinematogràfics del primer cinema americà, coses que s'estil·laven en els anys 40. La dansa, amb una melodia que retrobem en balls valencians d'Espies, de Mahomes i en el famós Ball de Torrent, és ballada pels membres de l'Associació de Gegants i Cabets d'Ontinyent, i és interpretada amb dolçaina i tabal pels mÚsics d'El Regall.
    El Ball dels Gegants
    Ara mateix, els grandiosos, i tant respectats Gegants d'Ontinyent, símbol de la Ciutat allà on acodeixen, representen dues parelles moro-cristianes. En el seu origen també explicaven les races que adoraven Jesucrist al temps barroc. A Ontinyent tenim documentades tres parelles de Gegants: els Europeus, els Africans (Musulmans) i els Asiàtics (Jueus), els quals, fins la Guerra Civil, eren coneguts com els Reis, els Auelos i els Criats. La dansa, interpretada magistralment pels membres de l'Associació de Gegants i Cabets d'Ontinyent, és acompanyada per les tarotes, sac de gemecs i percussió variada del grup de mÚsica antiga Menestrils. La partitura de la dansa, original de Francesc Tortosa i Llin, s'acompanya d'un passacarrers propi i diverses melodies antigues.
    El Ball dels Arquets
    Aquesta dansa és potser la més fidel a les robes i les melodies de l'Ontinyent de principis del segle XX. Es tracta d'un ball "d'holandeses". En l'època barroca, aquest tipus de dansa volia representar a gents d'altres territoris europeus amenaçats per l'avenç del protestantisme i que, teòricament, volien conservar la creença catòlica. Així, s'educava en la fe contrareformista a uns veïns habitualment analfabets. Hom ha considerat que les formes actuals d'aquesta dansa provenen d'una reforma feta en els anys 20 del segle passat, i que la mÚsica va ser retocada pel mestre Rafael Martínez Valls. Ara mateix, és dansada per les i els alumnes del Col·legi PÚblic Bonavista.
    El Ball dels Cavallets
    L'Últim dels balls reincorporats, de moment, a la processó, representava antigament la lluita entre el bé i el mal a través de la rememoració: d'uns fets històrics: el record de les antigues "milícies effectives", l'exèrcit de la belicosa Vila Reial d'Ontinyent que, amb la seua senyera de guerra al davant, no dubtava en defendre els Alforins dels atacs de la Villena castellana, ni en protegir la costa valenciana dels atacs dels pirates Barbarescos (Dragut, Barba-roja i tota la colla). La dansa és interpretada per jovençols pertanyents a distints col·legis i instituts, com ara els Col·legis PÚblics Bonavista i Lluís Vives i el Col·legi la Concepció, i per alumnes dels IES l'Estació i Jaume I. La mÚsica, original de Saül Gómez Soler, és sonada pels dolçainers i tabaleters de "La Colla", els quals interpreten també el "Passacarrers dels Cavallets d'Ontinyent" i altres peces dansades com "el Rossinyol", "La Guerra" de Mateu Fletxa el Vell, i "Serra de Mariola". És l'Única dansa gremial del nostre Corpus, ja que és preparada i mantesa per la Colla de Campaners d'Ontinyent.
    El Ball de la Veta
    El pal al voltant del qual les xiquetes i els xiquets del Col·legi PÚblic Bonavista van trenant les seues coloristes vetes de seda, representa l'arbre-maig, l'arbre de la fecunditat. A la major part del País, aquest ball representa la "teòrica" adoració dels Jueus a l'Eucaristia, i a dalt del pal hi ha una magrana que sol obrir-se per deixar veure Custòdia. A Ontinyent la significació és diferent: el que corona l'arbre fecund, que fruita pel temps del Corpus, és la bandera de la nostra Vila Reial feta pom de flors. La melodia és una variació del ball de les vetes de Sueca, i és interpretat, com el ball dels Arquets, pels dolçainers d'El Regall.

    GUIÓ DEL REPIQUET DE CORPUS

    A les 11 del matí del dia de Corpus, i des del Campanar de la Vila, s'escoltarà el Repiquet de Corpus, interpretat per la COLLA DE CAMPANERS D'ONTINYENT. Per tal d'escoltar-lo, podeu acostar-vos a la Plaça de la Vila, al carrer del Mirador i al Cantalar de la Bola.

  • El concert comença amb els tres avisos, realitzats cada cinc minuts. Mentre repica la Maria es volteja la campana de Sant Ignasi.
  • En acabar el tercer avís, s'alça, o empina, la Petra i es fa sonar un difícil repic de Drangs amb totes les campanes voltejadores, a excepció de la Petra.
  • La Micaleta comença a repicar mentre la Petra volteja lentament.
  • Segueixen tres Drangs molt lents amb totes les campanes
  • Després, es dóna pas al "joc" entre parelles de campanes. Aquest consistirà en un diàleg entre el Ximbolet i Sant Bertomeu cada vegada més ràpid i que acabarà quan la campana següent, la Micaleta, demane pas per sonar, i faça callar la més menuda. Així es repetirà amb totes les campanes. Quan li toque a la Petra, repicarà junt a la Campana de Foc.
  • Acaba el concert la campana Maria, que repica mentre la Petra batalla les tres vegades que assenyalen el prec de l'àngelus.
    TEXTOS de Sergi Gómez i Soler


    COLLA DE CAMPANERS D'ONTINYENT
    Balls dels Arquets i de la Veta

    Col·legi PÚblic Bonavista
    Ball dels Cavallets d'Ontinyent
    Grup de Danses d'Ontinyent


    Col·laboren
    Església de l'Assumpció de Santa Maria
    Ajuntament d'Ontinyent


    Els campaners de la COLLA DE CAMPANERS D'ONTINYENT són membres del Gremi de Campaners Valencians

  • ONTINYENT: Campanes, campaners i tocs
  • Llista de tocs: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Gremi de Campaners Valencians (2001)
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 21-09-2018
    Convertir a PDF