Abans de guerra hi havia tres campanes, que estan on estaven. La major tenia un sonido molt bo. La van tirar en la guerra i es va trencar l'ansa de de dins. Ara m’anrecorde jo quan pujaren la grossa. Una vegà li va caure el batall. La mitjana tenia una corda, de 40 metros de volta, i enrollave. La corda se li deixave enrotllada. La gran la tocàvem a braços, entre dos. La campana (menor) se soltà del ferratge. En guerra hi havia antes una atra campana al mig - i una campaneta que tocàvem al mig de la iglésia, al costat del banc de l'Ajuntament, la tocaves en les mans i un pedal tenie per al peu. La campana menuda és a que tocaven antes l'Ave Maria. Tenien una trugeta de fusta. N'hi havia barjoles (campanes de fusta) quan estava el monument.
Erem tres campaners. Pujàvem tots els dissabtes a la una. Els dissabtes tocàvem a la una només la mitjana. També al fer-se de nit i los tres tocs de missa i los tres tocs de vespres quan feen encara vespres. Els dissabtes, si ere festa grossa, les tres campanes: si havia campana grossa no se tocave enterro. La grossa només festa majò, les tres. Dissabte de mig dia i de nit i l’endemà matí; per a les festes senyal de festa. Quan era festa majò se tocave la diana. Veniem a tocar vespres, al vol! Quan voltava la campana…
Baix de la gran hi havia un tablao de fusta: entre dos l'alçàvem la campana i la ficàvem al vol. La deixàvem recte, dos a cada part, la tocàvem a mà. (Hi havia un crit de coordinació per començar a tocar, i la tocaven "per dalt", es a dir espentant la campana). Les altres les tocaves a corda, tu no et menejaves.
Per al mort, si era home se feen tres "replics" (les tres campanes al mateix temps) i després les tres una darrere de l’altra.
A foc si que tocàvem: pujave el primer que arribave i tocave el batall.
L’Ajuntament tenia tres campaners i pagava per trimestres.
© Gremi de Campaners Valencians (1990) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 19-03-2024 |