Los dos Campanars

Reproduïm dos bellíssimes estrofes de “Los dos Campanars”, de mosén Jacinto Verdaguer, de l’any 1886, que fa referència al moment de la Desamortització del Monestir de Sant Martí de Canigó, dels emotius moments de la marxa dels monjos i del fet de la desaparició de les campanes conventuals.


- Campanes ja no tinch, - li responia
lo ferreny campanar de Sant Martí.
¡Oh!, ¡qui pogués tornàrmeles un dia!
Per tocà a morts pe’ls monjos les voldria;
Per tocà a morts pe’ls monjos y per mi.
¡Que tristos, ay, qué tristos me deixaren!

Tota una tarda los vegí plorar;
Set vegades per vèurem se giraren;
Jo aguayto fa cent anys per hont baixaren:
Tu que vius més avall, ¿ no’ls veus tornar?


VERDEGUER, Mossèn Cinto

(1886)
  • CASTELL DE VERNET / CASTEIL: Campanes, campaners i tocs
  • Destruccions de campanars i campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 21-09-2018
    Convertir a PDF