Santa Maria de El Puig i el seu Monasteri


La vila d'El Puig s'assenta entre tossals que recorden batalles i llegendes: "" Patá", "Santa Bàrbara" i el Monestir.

Jaume Ier instal·là el seu quarter general al castell d'Enesa ("La Patà"), i dar sortí el rei per a la conquista de València, consumada el 1238.

En 1236, la guàrdia del castell va veure durant moltes nits -segons la tradició- unes llums o estrelles sobre la colina que avui corona el monestir. Encaminats per Sant Pere Nolasc, gran mestre de I'Ordre militar de la Mercè i conseller del rei, cavaren en el lloc assenyalat i hi aparegué una bella imatge sota una campana.

El monarca manà construir-hi al lloc on aparegué I'Icon de Maria, el primitiu cenobi, que entregà el 1240 al lloctinent de Pere Nolasc, Fra Arnald de Carcassona.

La imatge de Santa Maria dels àngels d'El Puig, Patrona del Regne de València, se venera en l'altar major. és un relleu cincel.lat en granit oriental, exemplar de I'estatuària bizantina (segle VIé de I'època de Justinià), en la qual s'aprecia la tècnica de relleu grec. Relleu de 980 per 620 per 117 mm. i d'uns 200 kgs. de pes.

Hom diu que aquesta imatge de Maria arribaria al Puig amb I'esquadra que envià a Espanya el 561. Posteriorment pogué construir-se el primer cenòbi o monestir, entregat als monjos basilis, fins que es veieren precisats a fugir empentats per la invasió del Regne pels àrabs; però, l'amagaren soterrada sota una campana i hi romangué 534 anys. De llavors erçà, El Puig ha estat I'estoig de tota la grandesa dels valencians; amb molta de raó El Puig és anomenat "la Covadonga valenciana".

L'actual restauració ha deixat al descobert sota el primitiu altar una xicoteta cripta, coronada per una esveIta volta bizantina (¿campana de la tradició?), lloc d'enterrament assenyalat més tard pels rnossàrabs de València.

El rei Jaume ler, sota el patronatge del qual s'aixecà el primitiu temple (romànic de transició, el va entregar, com hem dit suara, a I'Ordre de la Mercè el 1240. L'actual santuari començà a edificarse el 1300 per l'almirall Roger de LlÚria i el continuà la seua muller Na Saurina i la filla de tots dos, Na Margarida de LlÚria i Entença; les obres acabaren el 1340: és de naus gòtiques i les seues capelles laterals van des del gòtic incipient valencià fins al florent, amb portalada romànica de transició (sobres del primitiu monestir), exemplar Únic per aquestes terres.

L'estructura de l'actual monestir, adossat a I'església, és del 1774: mola d'uns 4.000 metres quadrats, de línia "herreriana" i tret rectangular; es troba flanquejat per quatre robustes torrasses que li donen un aire de fortalesa important i li concedeixen un aspecte que hom l'anomena "I'Escorial valencià".

Els Goigs de la Mare de Déu d'El Puig son del Pare Damià Esteve, mort l'any 1692, i se canten ininterrompudament en aquest reial lloc que algun dia fou "cap i casal" d'un antic Regne valencià ara en restauració.

Maig de 1975

  • Monestir de Santa Maria del Puig - EL PUIG DE SANTA MARIA: Campanes, campaners i tocs
  • EL PUIG DE SANTA MARIA: Campanes, campaners i tocs
  • Campanes miraculoses: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © ANÒNIM (1975)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 40 Visitants: 39 Usuaris: 1 - servidor