 |  |
| |
Al concert van participar quatre campaners fent els tocs, mentres que un altre campaner va introduïr i explicar els tocs al grup d'assistents a peu de torre, que es van mostrar satisfets de sentir les campanes de la mà d'un grup de campaners.
El campanar de la parròquia de Nostra Senyora del Rosari de Sedaví compta amb quatre campanes i un campanó (dels anys 1964, 1971, 1982, 1843 i 1821). Les campanes van ser mecanitzades per Salvador MANCLÚS als anys setanta, substituïnt les instal•lacions tradicionals. Els campanós son campanes en forma de timbre, més o menys deformat, per produir un so diferenciat que marca el pas del temps del rellotge. Precisament per tractar-se de campanes civils no foren destruïts els campanós en 1936.
Les campanes porten les següents inscripcions, de menor a major:
Com indiquen les inscripcions, tres de les quatre campanes foren foses durant els anys 60 als 80 per Salvador MANCLÚS de València, qui també es ve encarregar de l’electrificació. Dues d’aquestes tres campanes són resultat de la refosa de campanes anteriors, com explica la mateixa inscripció. La campana major, que va sobreviure a les destruccions de 1936, resulta especialment interessant per ser la més antiga després del campanó, i pel gravat de la creu potenzada de filigrana.
El Campanó té una inscripció molt senzilla, indicant el fonedor i l’any de fosa: “JAIME ROSAS ME HI2O ANO I82I".
El conjunt està malauradament sense restaurar, amb truges de ferro, que no reprodueixen la sonoritat original ni els tocs tradicionals i que dificulten els tocs manuals.
Es farà un concert de repics i vols, per mostrar algunes de les múltiples possibilitats rítmiques, sonores i de comunicació de les campanes.
Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA són els encarregats des de 1988 del toc de les campanes de la catedral, del seu manteniment i la seua difusió. Entre altres activitats, a banda dels tocs al llarg de l'any litúrgic, disposen d'una pàgina Web, la qual difon nombroses informacions entorn de les campanes: inventaris, fotografies, informes, articles, gravacions...
Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA formen part del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS, una associació cultural, fundada en 1989, i dedicada a recuperar la tradició de tocar les campanes manualment. Els seus membres, més de 220, toquen actualment a les catedrals valencianes de Segorbe i València i en altres campanars, com Albaida, Alcalà de Xivert, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, L'Alqueria de la Comtessa, Massanassa, Moixent, Nules, Ontinyent, Otos, Petrés, Quesa, Sagra, Sagunt o Vila-real.
A banda de l'activitat sonora, els associats es dediquen a l'estudi, la investigació, la conservació i el seguiment de les restauracions. Es tracta de conèixer, utilitzar, conservar i difondre les peculiars característiques d'un instrument musical destinat a usos comunitaris. No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga música viva, la més alta i sonora vida comunitària.
No estem en contra de les mecanitzacions de campanes, però s'han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal•lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal•lacions I tocs) com un únic instrument musical, que cal conservar i mantenir en ús, com un singular element patrimonial.
 |
||