 |  |
| |
Dins del cicle anual de concerts de campanes organitzat pel Museu de l'Horta Sud, el segon i últim concert de 2010 es va realitzar al campanar de la població de Silla. Les seues campanes van ser restaurades en 2004, tornant als mecanismes tradicionals (truja de fusta), però no es toquen manualment.
Al concert hi van participar cinc campaners fent els tocs, mentres que un altre campaner va introduïr i explicar els tocs a un nombrós grup de veïns que s'acostaren a la plaça del poble per sentir els tocs. Durant els vols no es van fer explicacions per la necessitat de què tots els campaners participaren en la seua execució, ja que es tracta d'un conjunt de campanes de tamany considerable en relació amb altres campanars de la comarca.
El campanar de la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels compta amb cinc campanes. Es tracta de la xicoteta (HERMANOS PORTILLA 2004), La Barracina (HERMANOS ROSES 1939), la Rajolera (HERMANOS ROSES 1939), la Valenciana (SALVADOR MANCLÚS 1985) i la Grossa (HERMANOS ROSES 1939). Justament les campanes foses pels germans ROSES foren fetes a Silla, en una fàbrica que hi havia prop del ferrocarril, i que va fondre entre 1939 i 1967 uns quants milers de bones campanes. En la nostra pàgina web tenim documentades 442, però sabem que es van fer moltíssimes més, per la Comunitat Valenciana i molt més enllà.
Les campanes porten les següents inscripcions, de menor a major:
Les campanes foren restaurades, amb una ajuda de la Generalitat Valenciana, després de 2004, de manera que han recuperat les truges o contrapesos de fusta, i tenen motors d'impulsos que reprodueixen els tocs tradicionals i no impedeixen els tocs manuals.
Les campanes són la veu d'una comunitat. Així com els seus tocs ordinaris o festius marquen els ritmes tradicionals religiosos, els tocs del rellotge són una obligació municipal i un dret dels ciutadans a ser informats de l'hora que és.
 |  |
Es farà un concert de repics i vols, per mostrar algunes de les múltiples possibilitats rítmiques, sonores i de comunicació de les campanes.
Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA són els encarregats des de 1988 del toc de les campanes de la catedral, del seu manteniment i la seua difusió. Entre altres activitats, a banda dels tocs al llarg de l'any litúrgic, disposen d'una pàgina Web, la qual difon nombroses informacions entorn de les campanes: inventaris, fotografies, informes, articles, gravacions...
Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA formen part del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS, una associació cultural, fundada en 1989, i dedicada a recuperar la tradició de tocar les campanes manualment. Els seus membres, més de 220, toquen actualment a les catedrals valencianes de Segorbe i València i en altres campanars, com Albaida, Alcalà de Xivert, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, L'Alqueria de la Comtessa, Massanassa, Moixent, Nules, Ontinyent, Otos, Petrés, Quesa, Sagra, Sagunt o Vila-real.
A banda de l'activitat sonora, els associats es dediquen a l'estudi, la investigació, la conservació i el seguiment de les restauracions. Es tracta de conèixer, utilitzar, conservar i difondre les peculiars característiques d'un instrument musical destinat a usos comunitaris. No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga música viva, la més alta i sonora vida comunitària.
No estem en contra de les mecanitzacions de campanes, però s'han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal•lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal•lacions I tocs) com un únic instrument musical, que cal conservar i mantenir en ús, com un singular element patrimonial.
 |
||