Tocs de campanes per a la festa del Santíssim Crist de la Fe


Des de l'any 1990 toquem manualment les campanes de la parròquia de la Mare de Déu dels Desemparats i Sant Isidre, ubicada al barri de Sant Isidre, el territori de la qual fou cruelment destrossat pel “riu nou”. El motiu és la festa del Santíssim Crist de la Fe, que abans de tallar l'Horta amb el Plan Sur, passava l'any en l'ermitori de l'alqueria de Burguet. Aquesta alqueria, “a l'altra part del riu”, conserva encara l'espadanya, a punt de caure's. Si el Crist, “abans”, tornava des de la parròquia a la seua ermita passant per les diverses alqueries de l'horta, ara es mou pel costat contrari, per territori plenament urbà.

La festa del Crist té lloc el primer diumenge de maig, que és el més pròxim al dia 3, la festa de la Santíssima Creu.

Les campanes tenien les truges de Manclús noves, és a dir de ferro soldades, fins al 2004 en que varen ser substituïdes per noves de fusta, en dos anys, gràcies a subvencions de la Generalitat Valenciana. Varen ser dotades amb electromalls (les tres majors, que formen part del joc) per als tocs ordinaris i també de rellotge, mentre que la campana menor, l'única del segle XVIII (1767), i que procedia de l'ermita del Crist, també fou dotada de nova truja de fusta, ja que la seua original estava molt malmesa. Es tracta d'una campana de mínimes dimensions, i nosaltres vam proposar que es baixara al temple per a tocar l'eixida de missa, cosa la qual no fou acceptada. No obstant, pel seu to agut no pot formar part dels tocs ordinaris, amb l'excepció que es veurà després.

Enguany els tocs realitzats han segut els següents: per a la vespra, en compte dels tres tocs de la missa de les 19:30 hores del dissabte, tres vols de campanes. Primer les tres batallades de l'Àngelus, i després, segons costum de l'Horta, s'alcen les campanes i comencen a voltejar: el tiple (1905). la mitjana (1955) i la gran (1955). Primer cal desconnectar amb l'interruptor els electromalls per evitar que toquen quan voltegen les campanes o quan estan parades boca per amunt. Encara que les campanes toquen manualment, es canvien de sentit, com si anaren a corda: és una manera de treure profit a l'instrument, per evitar la monotonia dels tocs.

Després de la primera parada, una desfeta de la campana major, per marcar la festa del Crist, i durant la tercera es deixen caure frenant les campanes, primer la major, després la mitjana mentre encara volteja el tiple i després la tercera.

El dia de la festa hem tocat enguany només als tocs de missa i a la processó: altres anys ha hagut altres tocs, com al Rosari de l'Aurora (per això es deixanven dretes tota la nit les campanes i es deixaven boca a baix després). Abans no calia deixar-les boca per a baix, quan no hi havia mecanismes per tocar les hores i sobre tot les misses, però ara és així.

Per a la missa, tres tocs a la manera de l'Horta, però enguany molt més creatiu. Primer les tres batalles, com és natural. Després tocs del tiple i trans de les dos o tres segons pareix, de manera que encara que semble tirades de trans, cadascú és diferent de l'altre, fent un diàleg molt més viu entre les tres campanes. I després voltejar la major que ja es queda boca per a dalt.

En el segon el diàleg només es fa entre el tiple i la mitjana, també a base de trancs o de variacions, i després volteja de nou la major sola.

El tercer comença igual, però a la fi voltegen les tres i les tres es queden dretes: marca l'inici de la missa. Així els tres tocs són iguals però també diferents: ḉes allò que ens diferencia de les màquines: que sempre han de tocar igual (si no tenen avaria) mentre que nosaltres hem de tocar sempre distint (si no volem avorrir).

Com les campanes estaven molt molt soltes, sobre tot la major i el tiple, aprofite per fer un poc de manteniment, i repretar tres o quatre cargols de la major i dos o tres del tiple; la mitjana sembla bé. No és un manteniment complet (una soles fa el que pot) però al menys la campanes no fan soroll, sobre tot la major, i voltegen molt millor. No obstant el tiple es para enseguida: caldria mirar per què.

Com estic a soles, em torne a baixar a la sagristia, per seguir la missa, i quan comença el Sanctus vaig pujant, i faig un parell de desfetes de la campana major sola.

Acostume a parar les campanes per dalt (és a dir espentant-les) de manera que quan comence un vol he de tirar d'elles: és una norma com un altra però així m'habitue i comencen a una batallada sempre. Torne a baixar, i a la fi de la missa, un altre vol curtet, d'una sola desfeta.

Com des del campanar no es veu la porta, en el moment de sentir la Marxa Real, un vol de tres o quatre desfetes de les tres campanes (la de l'ermita del Crist només es tocarà quan es dirà).

Després des del campanar es veu que ja tornen de la punta del carrer i van per la part d'enfront. Comença una passada de menor a major, i una parada de les dos menors per a Sant Isidre (que enguany va també a la processó). Un altra passada de les tres, també de menor a major (l'havia d'haver fet a l'inrevés) i quan es veu el Crist des del campanar, vol de les tres de quatre desfetes. Després, mentre encara es veu passar per baix del pont del tren, es toca la campaneta de Burguet, a mig vol (com tocava en l'alqueria, per marcar l'eixida del Crist.

Mentre es veu el Crist d'esquenes, pel carrer que enfronta el campanar, cinc desfetes lentes de la major. Un altra desfeta quan es veu, entre cases, al carrer perpendicular, i quatre més quan va tornant el Crist cap al temple.

Quan apreix Sant Isidre per baix del pont, un vol de les dues menors, amb una desfeta, i després es toca de nou la campaneta de Burguet a mig vol per anunciar la tornada del Crist fins que apareix. Ara un vol de dos desfetes de les tres i després les dos grans alternades i apianades a tota velocitat. Un sol, afiançant-se en la barana de la minúscula sala de campanes, pot tocar molt bé les dues, alternades o apianades, sense parar-les. Més difícil és posar les cordes perquè falten mans, però una vegada posada la mitjana ja és més fàcil. Ara cal un moment de silenci per marcar l'emoció prèvia a l'entrada. I de nou les tres campanes al vol, tres o quatre desfetes, deixant-les encara dretes, ja que no he sentit si entrava el Crist o no. Aquest vol mentre dura el mini castell, així es el totus revolutus, la plenitud de la complexitat, l'entrada triomfal. I quan pare hi ha silenci: hauria d'haver acabat ja però estan dretes les campanes, així és que faix un vol curtet, i vaig parant les campanes de major a menor mentre les altres encara voltegen.

Finalment el toc de les ànimes, per tots aquells qui tocaren abans que nosaltres (i que ens esperen molts anys!) i no oblidar de posar el connector per als tocs automàtics.

Les cordes es queden en el campanar: una amb dos ganxos per als tocs de missa, i les tres fines que permeten deixar les campanes boca per a dalt. No cal més. O potser si, cal una cosa: llum en la sala de campanes, ja que el focus està fos. Afortunadament porte una llum en el cap, com si fora un miner, que em permet de tocar molt bé, sense els problemes de la contrallum que tant dificulten, sobre tot estant a soles com he estat enguany. Tampoc m'agrada tocar amb guants, però han sigut molt necessaris, sobre tot perquè els tirants estaven oliosos a causa del producte que havia posat per poder repretar-los.

Tota una joia tocar aquestes campanes, malgrat el cansament.

LLOP i BAYO, Francesc

LLOP i BAYO, Francesc (02-05-2011)

  • VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • Tocs manuals de campanes: Bibliografia
  • Francesc LLOP i BAYO: bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © LLOP i BAYO, Francesc (2011)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 24-04-2017
    Convertir a PDF