Per què toquen les campanes?

Extraordinaris tocs de les campanes de la catedral amb motiu del trasllat del Santíssim a la nova Capella d'Adoració Permanent

A principis de la setmana passada vam conéixer els Campaners de la Catedral de València la notícia de la solemne missa i processó de trasllat del Santíssim des de la pròpia catedral a la nova Capella d'Adoració Permanent.

I ens vam posar en marxa immediatament, ja que es tractava d'una ocasió especial, única, que havia d'expressar-se amb les nostres campanes de manera singular.

No va ser fàcil organitzar-nos en tan pocs dies, sobretot per un toc imprevist, dins del ja repetit calendari anual (el pròxim Corpus complirem les Bodes de Plata al servei de les campanes de la catedral).

Però vam pensar a la manera de la Solemnitat del Corpus, per a expressar, amb els mateixos tocs antics, l'excepcional celebració. Per això ens vam reunir al final nou campaners, per a tocar, en una calorosíssima vesprada de diumenge, deu de les onze campanes de la catedral, amb la mateixa precisió i orde que seguim per al dia del Corpus Christi.

Primer, va caldre alçar aquelles deu campanes, per a deixar-les preparades per al volteig. A les set i mitja en punt, la Maria donava tres mitges voltes per a assenyalar l'Àngelus, el principi de tot toc.

Després, el volteig de les cinc majors, més el primer villancico, propi de la Solemnitat del Corpus. Els Campaners de la catedral anomenem villancico a un toc antic consistent en el volteig de dues o tres campanes xicotetes, a tota velocitat, amb el contrapunt d'una de les campanes majors, generalment la Maria. No és un toc de Nadal, sinó de certes Solemnitats, les majors: amb dues campanes per a la Mare de Déu dels Desemparats – la patrona de València – i per a la Mare de Déu de l'Assumpció – la patrona de la catedral – mentres que la Caterina, l'antiga campana de 1305 entra també el dia del Corpus. Vam tocar amb les tres xicotetes i la Maria, com aquest mateix dia, que se celebra la translació solemne del Santíssim Corpus Christi pels carrers d'aquesta ciutat. Un villancico és una cançó popular breu amb tornada, i en aquest cas, la tornada consisteix en el volteig compassat, els anomenats pianos de les dues campanes menors a l'uníson, a manera de ritme repetit.

Després del villancico va sonar el Manuel a la manera de senyal del Combregar d'Impedits, el segon diumenge de Pasqua. Es tracta de girar dues vegades, parant-la, la campana en el mateix sentit i canviar després. Produeix, per tant, un colp i després dos, en una sèrie repetida, finalitzant amb una desfeta, el volteig de la campana en solitari. Novament, amb aquest senyal, expressàvem la processó del Santíssim baix pal·li, pel carrer, tan festiva com el dia del Corpus. I amb tot açò finalitzava el primer toc de la missa.

Després un altre, al quart d'hora, i el tercer començat un poc abans de manera que acabara just en el moment que s'iniciava l'Eucaristia. Però les campanes de la catedral no havien fet més que començar a tocar.

A la Consagració va sonar un altre villancico, aquesta vegada amb altres tres campanes menors (la Caterina, el Pau, la Violant), i el contrapunt del Manuel. Aquest toc, un dels més harmònics de la catedral era anomenat antigament el Toc de Renovació, perquè acompanyava la Consagració del Santíssim que després anava a sortir en processó la vesprada del Corpus Christi. De nou, per tant, un toc pres de la Solemnitat corpusiana.

A l'eixida del Santíssim baix pal·li de nou el volteig de les campanes grans, acompanyant fins al límit de la plaça. I un altre villancico més, el anomenat el Racó, perquè s'utilitzen les quatre campanes menors ubicades juntes, en un racó, mentres el Jaume, la més antiga de les majors, fa el contrapunt. Aquest toc indica i acompanya el final de la processó, la solemne Benedicció Final, i en aqueix moment sonava, a l'arribada a la nova Capella Permanent, i assenyalant la Benedicció realitzada pel senyor arquebisbe.

I finalment vam deixar caure les campanes, és a dir les vam deixar oscil·lar, a la manera de la catedral. Ací no significa, com en els pobles de l'Horta, un toc de difunts, sinó el final de la festa, aquell moment un poc melancòlic que es va apagant com els tocs de les campanes. És un toc molt harmònic, i un dels més antics: no en va en el segle XV i a principis del XVI, fins que van arribar els voltejos, era el toc festiu per excel·lència. Comença – i acaba – la campana major, mentres que les altres van afegint-se a l'harmonia general, sent les xicotetes les últimes a unir-se i les primeres a parar... El toc final de tres campanes majors alternades – el Jaume, l'Andreu, la Maria – i finalment el toc de la campana major fins que es para, emocionen, i omplin de melancolia davant de la festa acabada. Perquè en la catedral, d'acord amb antics costums, no parem les campanes, sinó que les deixem estar perquè elles, a poc a poc, vagen parant, amb colps cada vegada més suaus i prolongats.

Però els tocs no acaben ací sense l'últim i necessari record per aquells que ens van precedir i als que els haguera agradat participar: el toc d'ànimes, novament amb la Maria, tanca amb passador d'oració, una extraordinària celebració sonora.

Ens preguntava algú, en baixar, si l'havíem gravat, ja que era un toc tan precís i extraordinari. La nostra resposta va ser unànime: clar que sí, l'hem gravat en el nostre cor. Els tocs de campanes són per a gaudir, per a compartir, per a transmetre emocions. I la millor manera de recordar-los no és una gravació, una fotografia o un vídeo, sinó en la nostra memòria.

Una altra vegada els campaners hem acudit a la nostra cita sonora, i és una gran alegria no sols participar en aqueixos tocs sinó, també, compartir el seu emocionant contingut.

LLOP i BAYO, Francesc

Campaners de la Catedral de València (16-09-2012)

  • Catedral de Santa Maria - VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (VALÈNCIA) : Tocs i altres activitats
  • Tocs manuals de campanes: Bibliografia
  • Francesc LLOP i BAYO: bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2012)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 54 Visitants: 54 Usuaris: 0