220 anys de la campaneta

El "tiple" del campanar de la nostra parròquia compleix 220 anys

El “tiple” o els “tiples” és la paraula amb la que es coneix la campana o campanes menors d’un campanar. A altres llocs de les nostres terres rebien i reben altres noms com les “Morlanes” (el nom medieval d’aquestes campanes a la gran part de la Corona d’Aragó), les “xiques”, les “Catrinoies” de Solsona, o els “Dindines” d’Albarracín.

És ella, la campana menor del nostre campanar i la més antiga d’Alaquàs, la que enguany compleix 220 anys, des de que en 1793 fóra fosa per “Fermín de Argos”, un fonedor navarrès que va instal•lar en 1772 la seua fonedoria a la Vila de Castelló. D’aquest fonedor fins els nostres dies sols ens han arribat dues campanes al País Valencià, la mitjana del Forcall (Castelló) i la nostra. A la resta de l’Estat Espanyol han perdurat tres més entre les quals està la “Indalencia o Mediana de la Plaza” de la Basílica del Pilar de Saragossa.

Tornant a la nostra campana veurem algunes de les seues característiques tècniques i la seua història. Té un pes aproximat de 27 kg i una senzilla inscripció al terç (nom que rep la part superior del bronze) que diu: "JESUS MARIA Y JOSEF AИO DE I793", i més avall, al mig peu en incís la marca del fonedor “Argos me Yzo”. Respecte a l’origen de l’instrument hi ha diverses hipòtesis, ja que no es sap cert si la campana fou fosa per al nostre poble o si procedeix del Servei de Recuperació de campanes de després de la Guerra, que donava les campanes que s’havien salvat de la guerra fora dels seus campanars, als pobles que s’havien quedat sense elles.

Això si, molts la recordaran a l’espadanya de la capella de les Oblates (actual jardí de la biblioteca) que al ser destruïda el 1997 fou duta a la nostra parròquia i restaurada junt les seues quatre germanes i el campanar l’any 2003 (restauració de la qual a principis d’estiu es complirà 10 anys), canviant-li la truja de ferro que tenia per una altra de fusta de perfil tradicional valencià, i ubicada a la part superior de la finestra darrera del campanar (la podem veure des del carrer Perolers) just dalt del “segon tiple”.

Aquest aniversari -junt al dels 100 anys de la campaneta del Convent de les Doctrineres i els 40 de la campana major de la Santa Creu, que també celebrem enguany- ens fa reflexionar sobre el valor històric i sonor que tenen les campanes, ja que quan sentim aquestes campanes (especialment la campana de 1793 a la qual hem dedicat aquest article o altres campanes molt més antigues) hem de pensar que estem sentint el mateix so que van sentir els nostres avantpassats fa segles, ja que les campanes, la música comunitària més antiga que es coneix, son uns instruments que no canvien de so al pas dels segles.

SARRIÓ ANDRÉS, Pau

La Fulla de l'Olivar (17-02-2013)

  • ALAQUÀS: campanes, campaners i tocs
  • Campanes (epigrafia, descripció): bibliografia general

     

  • Tornar a la pàgina anterior
  • Menú inicial dels CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, any fosa, autor, article
    © La Fulla de l'Olivar (2013)
    © Campaners de la Catedral de València (2014)
    campaners@hotmail.com
    Última modificació: 19-12-2014
    Convertir a PDF