Crist de les Campanes

El Crist de les Campanes (Santíssim) és patró de la localitat d'Albalat de la Ribera, València, en dita localitat se li té molt de fe i fervor, i totes les peticions van a ell, per part de la gent creient.

Llegenda

Compta la llegenda, que Sebastià Figueres, patró en aquella època de la vila d'Albalat, va veure la necessitat de creació d'una església, més gran per a la localitat, va demanar permís, i al poc temps, començaren les obres. En passar el temps, la planta de creu llatina anava pujant en altura, i, una volta acabada, es necessità un nou campanar, perquè el que havia era massa baix, així, es demanà permís per enderrocar el campanar. Tardà molt dit permís en arribar, però, quan arribà, el campanar s'enderrocà, i, en retirar-ne les escombraries, es troba una petita creu, què no pareixia haver patit cap mal.

La festa

La festa

Se celebra el dia 17 d'agost, integrada en les festes patronals, és la festa major de la vila i agafa tot l'esplendor de la festa, sent l'últim dia

Missa i cant

Missa i cant

El dia 17 de matí, se celebra una missa en honor al crist, a la qual acudeixen retors dels voltants, retors de la vila, autoritats, la coral, l'escolania, sopranos i generalment tots els ciutadans. La missa comença entorn a les dotze i, en acabar, té lloc el "Canto al Cristo de las Campanas" entre crits, plors, emoció i el volteig de campanes.

Disparada

A tots els valencians els agrada la pólvora i, com no, Albalat no és una excepció, i, com el dia del Crist és la festa grossa, no falten coets. Dit dia es fa al parc " Tirant lo Blanch" una gran disparada amb molts coets, trons, castells, traques i tot tipus de material pirotècnic.

Processó

La processó és l'acte més emotiu. És una processó que segueix l'esquema de les processons valencianes gòtiques, seguint el model de l'historia de la salvació i que surt de Sant Pere.

Primerament surt de l'església cap a les nou el ball de la carxofa, després el bolero i a continuació la dansà dels nanos. Després ix la creu amb els devot que vuiguen acompanyar el Crist, a continuació els antic i nou testaments, els sants i beats a vore en la vila, els apòstols ; i, finalment, les colles de portadors, primer van dotze amb cirialots, després dotze amb els escuts heràldics més representatius de la vila, i finalment, l'anda portada per altres dotze, custodiada pel clero i acompanyada per la banda de l'Ateneu.

Fins fa poc, al sortir l'anda, es feia sonar l'Himne d'Espanya, costum que per raons polítiques ha caigut en des ús. En entrar el crist es dispara un castell de focs d'artifici i s'entonen els "Gojos al Crist de les Campanes" i les "Llagues" entre crits i plors, i per a culminar un moment tant folklòric, algú a de dir amb micròfon : " Visca el patró, Visca el Crist de les Campanes!" deixant així un dia per al record.

WIKIPEDIA

Wikipèdia (21-06-2013)

  • ALBALAT DE LA RIBERA: Campanes, campaners i tocs
  • Campanes (història general i tòpics): Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Wikipèdia (2013)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 18-10-2017
    Convertir a PDF