"Pianos" per a la cantà de missa de Miguel CANO

El passat 6 de juliol quatre "Campaners de la Catedral de València" es vam desplaçar, molt gustosament, a la parròquia de la Mare de Déu del Consol d'Altea per tocar manualment les quatre campanes del temple. Motiu? La "cantà de missa" o primera missa solemne i pública de Miquel CANO, el qual durant molts anys ha sigut un dels campaners de la Catedral, i que ha sigut ordenat prevere el passat 29 de juny, a la Cocatedral de Sant Nicolau d'Alacant.

El primer signe, habitual en altres diòcesis, és la presència d'una bandereta blanca en la terrassa del campanar, que significa que un fill de la parròquia va a ser sacerdot, celebre o no la seua primera missa en el temple. Per suposat, diversos altres signes marcaven la celebració, com ara la porta principal decorada amb flors i rames, així com la profusa decoració floral del presbiteri.

Quan vam arribar, ja començaren a tocar, elèctricament, les campanes. I sols sonaven tres, ja que la gran, crescudeta, patinava, i no arribava a pegar la volta.

Nosaltres vam arribar, llevar les corretges de tres de les quatre campanes (la quarta més nova duu un motor d'impulsos amb cadena que no frena la campana i permet de voltejar-la manualment de manera immediata) i férem un primer toc, repicat, del tiple a contratemps dels trancs de les altres tres, i voltejant finalment aquella campana nova que té el motor d'impulsos.

Però, a partir d'eixe moment (dos tocs abans de començar la missa, un tercer al començament, i diversos voltejos a la fi per a la benedicció i també per a la sortida al carrer del nou prevere) vam recuperar un antic toc que assenyalava la primera missa d'un fill de la parròquia, com són les campanes "apianades".

Pianos i campanes

Què vol dir tocar "pianos" amb les campanes? Vol dir, ni més ni menys, dur les quatre a la mateixa velocitat que marca la major - i per tant més lenta - fent una espècie de "tran - tran" de les quatre a l'uníson. Naturalment no totes les batalles poden coincidir, ja que els dos tocs de la campana major són més lents, però les altres tres han de tocar entre (i junt) als dos cops.

Tocar pianos és un gran goig personal i com equip, a que suposa que individualment cadascú dels campaners "domina" la seua campana, la toca quan vol ell i no quan vol ella, i també que som capaços d'actuar com una unitat sonora, com un autèntic instrument musical coordinat, com una orquestra. O, siguem una miqueta més humils, com una banda de campaners.

A més, per introduir alguna variació (recordeu que el lema del campaner és "no avorrir ni avorrir-se tocant") també férem moltes passades amb piano final, la qual cosa vol dir que toquen les quatre campanes, de menor a major molt seguides, i la campana gran toca una segona volta, i les altres la segueixen "apianades". Per tant, la primera de la sèrie i la darrera (el tiple i la gran) toquen dues vegades seguides, l'una d'elles apianada amb les altres tres.

Aquest era el toc propi de la primera celebració d'un nou prevere, i que antigament es feia fent llargues passades de "pianos": sèries de 50 o més, i que nosaltres vam combinar no sols amb les passades sinó amb diverses maneres de voltejar, en un sentit o l'altre, començant desfasades o al mateix temps...

Va ser una gran alegria per nosaltres tocar, en un campanar on corria un aire que se'ns emportava, i que estava extremadament net i ben conservat... amb algunes limitacions.

L'anècdota final

El problema de les campanes amb motor continu i corretges de goma, és que després cal tornar a posar-les... I no és gens fàcil, sobre tot amb campanes de truja de ferro, motor continu, moltes corretges i la roda pegada a la paret. Ens costà més d'una hora reposar-les... i quan baixàrem el temple estava tancat amb clau i pany... Fins que trobaren les claus i ens van traure passaren uns quants minuts, en els quals poguérem gaudir, en un profund silenci, d'una parròquia magníficament decorada.

Finalment el mateix missacantà ens va "salvar" i va ser una gran alegria poder-lo abraçar, abans de tornar a casa.

Moltes felicitats, Miquel, pots comptar amb tots nosaltres!!!

LLOP i BAYO, Francesc

Fotos: ALEPUZ CHELET, Joan; LIMA, Laura Guadalupe; LLOP i BAYO, Francesc

Campaners de la Catedral de València (07-07-2013)

  • Parròquia de la Mare de Déu del Consol - ALTEA: Campanes, campaners i tocs
  • ALTEA: Campanes, campaners i tocs
  • CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (VALÈNCIA) : Tocs i altres activitats
  • Tocs manuals de campanes: Bibliografia
  • Francesc LLOP i BAYO: bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2013)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 35 Visitants: 34 Usuaris: 1 - servidor