Parròquia de Sant Joan Baptiste de Manises

Concert de tocs manuals de las campanes 28-12-2013 12:00 hores

Enguany el cicle de concerts de campanes organitzat pel Museu Comarcal de l'Horta Sud ha estat constituït per un doble concert, el segon dels quals va tindre lloc al campanar de Manises. Es tracta d'un conjunt de campanes ja conegut per la nostra associació, per haver tocat l'any 2003 les seues campanes acabades de restaurar i exposades primer a la plaça de Silla i després a la de Manises, i també l'any 2007, per enregistrar els tocs tradicionals de la població.

Durant el concert els Campaners de la Catedral de València vam realitzar un toc de la Catedral (Dominica Morada) i altres 5 tocs locals a càrrec del campaner local Paco BORRÁS, present a la sala per realitzar ell mateix els repics i dirigir els nombrosos vols que realitzaren els Campaners de la Catedral.

Les campanes, tot i estar totes restaurades amb truges de fusta i motors d'impulsos, van requerir de cert esforç dels campaners per accionar-les manualment, a la qual cosa cal d'afegir també el fort vent que hi bufava.

Per a la realització del concert, cinc campaners executaren els tocs, i un altre campaner va fer la introducció i les explicacions sobre cada toc a l'ampla plaça del poble, on es va congregar un nombrós públic, satisfet per aquest concert.

El campanar de Manises i les seues campanes

De les dos torres projectades per al temple de Sant Joan sols es va construir totalment la de l´esquerra, estilitzat campanar de base quadrada i amb una alçada total de 36 metres. El cos de campanes té quatre finestres de mig punt, on es troben les campanes. El remat presenta un doble cos, el primer cos amb contraforts, que alberga el “cimbalet” o campana de senyals (any 1924), i el segon cos coronat per un cupulí. La torre inacabada de la dreta, la del rellotge, es remata amb una senzilla espadanya, on es troba el campanó de les hores, de l’any 1799 i per tant de gran interés patrimonial.

La sala de campanes compta amb 4 peces de bronze: el Tiplet (131 quilos), Albat (225 quilos), Mitjana (436 quilos) i la Grossa (881 quilos), les quals presenten les següents inscripcions:

Com es pot observar, es tracta d’un conjunt de campanes, dos de les quals –la menuda i la grossa- anteriors a la guerra civil (any 1935) i altres dos de l’any 1940, totes elles fabricades per la coneguda família de fonedors ROSES.

Les campanes van ser restaurades per l'empresa 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. en octubre de 2002. Totes les campanes van ser netejades, es van instal•lar truges o contrapesos de fusta de model valencià, i es van electrificar amb electromalls per als repics I motors d'impulsos, que són menys agressius amb les campanes i interpreten mecànicament els tocs imitant la forma de tocar del campaner, sense impedir els tocs manuals.

El concert

Es farà un concert de repics i vols, per mostrar algunes de les múltiples possibilitats rítmiques, sonores i de comunicació de les campanes.

El concert comença amb el toc d’Àngelus, que marca el mig dia, l’únic toc a hora fixa en la societat tradicional.

El concert acaba amb el toc de tancament de la muralla i d’ànimes interpretat cada nit en la Catedral.

Interpreten els tocs els Campaners de la Catedral de València
Coordina els tocs de Manises Paco BORRÁS

Les campanes, signe de comunitat

Les campanes són molt més que un instrument musical o una màquina sonora per a cridar a missa: marquen el temps de la comunitat, indiquen les alegries i les penes, acompanyen al llarg del dia, de la setmana, de l'any i de la vida. En la societat tradicional es van inventar complicats tocs, per a transmetre missatges relacionats amb el temps, l'espai, la composició social o la protecció de la comunitat. Molts d'aquests tocs es basaven en repics, molt ràpids, de dues o més campanes. Sovint utilitzaven totes les campanes del campanar, i per tant totes les notes de l'instrument, però el distint ritme indicava un missatge o un altre. No hi ha formes comunes de tocs, encara que els significats varien poc un lloc a un altre. Les campanes, com a llengua local, empraven uns ritmes locals que només la gent del mateix poble coneixia i interpretava. En la Comunitat Valenciana, per diversos motius, entre els que cal destacar la desaparició de campaners professionals, els tocs van anar limitant-se a voltejar les campanes, costum molt espectacular però poc expressiva.

Les campanes són la veu d'una comunitat. Així com antigament organitzaven la vida quotidiana, festiva, de dol i de protecció, encara hui en dia els seus tocs ordinaris o festius marquen no només els ritmes tradicionals religiosos, sinó que també acompanyen els moments i esdeveniments històrics. Es tracta, en definitiva, d’un instrument de comunitat, per transmetre emocions i missatges importants per a la majoria.

Els Campaners de la Catedral de València

Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA són els encarregats des de 1988 del toc de les campanes de la catedral, del seu manteniment i la seua difusió. Entre altres activitats, a banda dels tocs al llarg de l'any litúrgic, disposen d'una pàgina Web, la qual difon nombroses informacions entorn de les campanes: inventaris, fotografies, informes, articles, gravacions...

Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA formen part del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS, una associació cultural, fundada en 1989 i refundada com a federació d’associacions de campaners en 2012, dedicada a recuperar la tradició de tocar les campanes manualment. Els seus membres, més de 220, toquen actualment a les catedrals valencianes de Segorbe i València i en altres campanars, com Alaquàs, Albaida, Alcalà de Xivert, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, L’Alqueria de la Comtessa, Massanassa, Moixent, Nules, Ontinyent, Otos, Petrés, Quesa, Sagunt, Sagra, Soneja o Vila-real.

A banda de l'activitat sonora, els associats es dediquen a l'estudi, la investigació, la conservació i el seguiment de les restauracions. Es tracta de conèixer, utilitzar, conservar i difondre les peculiars característiques d'un instrument musical destinat a usos comunitaris. No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga música viva, la més alta i sonora vida comunitària.

No estem en contra de les mecanitzacions de campanes, però s'han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal·lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal·lacions i tocs) com un únic instrument musical, que cal conservar i mantenir en ús, com un singular element patrimonial.

El Toc manual de les campanes de la Catedral de València està declarat Bé d'Interés Cultural de Caràcter Immaterial per la Generalitat Valenciana (02-08-2013) (DOCV 05-08-2013) (BOE 17-09-2013)

CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (28-12-2013)

  • MANISES: Campanes, campaners i tocs
  • BORRÁS, FRANCISCO (MANISES): Tocs i altres activitats
  • CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (VALÈNCIA) : Tocs i altres activitats
  • Concerts de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2013)
    campaners@hotmail.com
    : 24-06-2017
    Convertir a PDF