Enrique MARTÍN DIEGO: tocs de campanes en film blanc i negre

En 1980 vam tenir la oportunitat de promoure, amb una generosa dotació de la Caixa d'Estalvis de València, la gravació en film 16 mm blanc i negre, d'onze tocs de campanes interpretats per Enrique MARTÍN DIEGO, que en aquell moment era l'últim i l'únic campaner tradicional de la Ciutat de València.

Va ser un treball enorme, ple de dificultats: l'enregistrament en film suposava unes limitacions enormes, des d'un punt de vista tècnic i econòmic, ja que eren precises cinc o sis persones darrere les tres càmeres i del gravador Nagra per replegar els que pareixien ser els últims tocs manuals de campanes dels valencians.

Estàvem en plena eufòria de la mecanització de les campanes: en els 15 anys anteriors s'havia motoritzat la Catedral, i les principals parròquies, algunes de les quals encara eren tocades manualment per altres campaners de la ciutat. Sols Enrique tocava, encara, regularment, en Sant Valer de Russafa, per a totes les festivitats de l'any.

La utilització del film estava exigida per les limitacions tècniques del moment: si bé un dia de rodatge costava uns 600 euros actuals (que traslladats a les 100.000 pessetes de l'època eren una barbaritat) haver-ho fet en vídeo hauria costat encara més; els primers equipaments en format digital, relativament assequibles, van aparéixer en el mercat tres anys més tard.

Es tractava de fer uns films de documentació, de manera que les generacions futures pogueren reconstruir la tècnica, els gestos i els ritmes de la manera més completa possible. Per això es va gravar amb dos o tres càmeres, segons el toc, que actuaven tot el temps, tenint així tres aspectes del mateix toc. Però els films duraven sols 10 minuts, i algun toc, com el cor, supera el doble de temps, per la qual cosa calia tallar l'acció, el temps llarg de canviar les bobines, i continuar en el punt on se l'havíem deixat.

Per complicar-ho més, o millor dit, per tractar d'interferir el menys possible, no hi havia enllumenament en la sala de campanes, per la qual cosa s'havia de treballar amb el contrallum.

Era, possiblement, la primera vegada que es registraven estos tocs, amb imatge, en la seua complexitat, i l'esforç es va fer pensant que potser seria l'última oportunitat de fer-ho. Lluny estàvem d'imaginar que uns anys després les campanes tornarien a tocar, per mans de molts i molts campaners joves.

Com és d'imaginar, la sèrie d'onze films va tenir una molt escassa difusió: pel que sabem fou projectada dos vegades en València, la primera en la Caixa d'Estalvis, la segona en el local parroquial de Russafa. Després tractarem de passar-la en diversos festivals de cinema científic (Huesca, 1981) (2º Congreso de Antropologia - Madrid 1981) i també es van presentar, una vesprada, en el Museo Antropológico de Madrid, en aquells anys.

Afortunadament, l'arribada posterior del vídeo ens va permetre tornar a documentar a Enrique MARTÍN DIEGO, en altres tocs. Però torne a insistir que, en 1980, estàvem molt lluny de sospitar els canvis tecnològics que s'aproximaven.

Els onze films tenen, per tant, l'encant i la màgia del cinema vell, i són sobre tot, un document ineludible a l'hora de conéixer la complexitat dels tocs manuals de campanes de la Ciutat de València. Naturalment tota aquesta sèrie no hauria sigut possible sense l'esforç, l'aportació i la bona voluntat d'Enrique MARTÍN DIEGO, l'últim dels campaners antics de la Ciutat de València. També cal agrair la parròquia de Sant Valer de Russafa, no sols l'aportació de les campanes sinó també el permís per gravar-les durant quatre dies de l'esmentat 1980.

De l'equip tècnic cal anomenar tots els seus membres, per ordre alfabètic Mari Carmen ÁLVARO, Pablo BLANCO, Antonio BLOCH, José BLOCH, Carlos CASTEJÓN, Agustín CORRAL, Joan DOLÇ, Eduardo E. ESTEBAN i en el muntatge José MATEO. Els films foren revelats per FOTOFILM MADRID.

Posteriorment, en els anys 90, vam dipossitar tant els films muntats, com les còpies descartades (i també muntades) en la Filmoteca Valenciana, per la qual cosa figuren en els crèdits finals de cada un dels films, que originalment anaven muntats en quatre blocs. Aquesta Filmoteca Valenciana va fer, també, la digitalització que ha permés el muntatge actual, tot i que falta part del toc de mort de dona (la primera part) així com el toc complet d'albat o mort d'infant, en el qual participava també Josep GIMÉNEZ i SÁNCHEZ.

Els vídeos


Senyal de sermó


Voltejar a mans


Toc a corda d'una sola campana


Senyal de combregar d'impedits


Voltejar a corda dos campanes


Villancico


Mort dona (2ª part)


Aniversari


Repic de bendició


Cor doble de primera classe

LLOP i BAYO, Francesc
Coordinador i director del projecte

(29-03-1980)

  • Parròquia de Sant Valer i Sant Vicent Màrtir de Russafa - VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • MARTÍN DIEGO, ENRIQUE (VALÈNCIA) : Tocs i altres activitats
  • Treball de camp, documentació: Bibliografia
  • Francesc LLOP i BAYO: bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 53 Visitants: 52 Usuaris: 1 - servidor