El 1714, amb ulls de nen

Roden un curtmetratge que explica els fets del 1714 a través de la història d'un nen encarregat del campanar del Pi

Moment de la gravació del curtmetratge 'Ploren campanes 1714' al campanar de Santa Maria del Pi - Autor: ACN
Moment de la gravació del curtmetratge 'Ploren campanes 1714' al campanar de Santa Maria del Pi - Autor: ACN

Tres personatges i el campanar de l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona. Aquests són els elements principals per narrar els fets del 1714 en el curtmetratge 'Ploren campanes 1714', que se centrarà en la vida d'un nen d'11 anys, encarregat de tocar les campanes d'aquesta basílica. El rodatge s'està fent aquest cap de setmana a Barcelona. El director de l'obra, Jesús Prieto, ha explicat a l'ACN que la voluntat és "participar en la reflexió actual sobre la història" i fer-ho des d'una visió "minimalista". "Una cosa tan èpica com pot ser el 1714 es pot explicar en 10 minuts, dos personatges i un campanar", ha resumit. Una part del finançament del curt surt del micromecenatge.

El campanar de Santa Maria del Pi acull aquest dissabte i demà, diumenge, el rodatge de 'Ploren campanes 1714', un curtmetratge que narra la història del Pau, un vailet d'11 anys encarregat de tocar les campanes de l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona. El Pau és fill d'un ferrer i serà el protagonista principal per explicar què va passar a la ciutat el 1714. L'obra se centra en el període comprès entre la crida del 9 de juliol del 1713 a l'11 de setembre del 1714.

La història narra només les vivències de tres personatges, el Pau, la seva amiga Gaietana i el sagristà. El Pau i la Gaietana comentaran al campanar tot el que va succeint i en els seus discursos es podran veure dues maneres d'entendre les coses a causa dels orígens de cadascun: el Pau és fill d'un ferrer i la Gaietana, d'un home honorat.

El curtmetratge s'ha fet pensant a respectar al màxim la cronologia dels fets amb la voluntat de buscar la màxima versemblança i amb les mínimes concessions a les convencions narratives. La banda sonora tindrà també un paper protagonista, ja que servirà per explicar tot el que està passant més enllà del campanar i suggerir l'ambient de guerra que vivia la ciutat.

"Reflexió de caire pacifista"

El director ha explicat que, per damunt dels posicionaments que cadascú pugui tenir sobre aquest període, han volgut fer una "reflexió de caràcter pacifista" i d'aquí ve el fet que s'hagi escollit un nen com a protagonista. "És un nen que comença a interpretar el món, a il·lusionar-se, sobretot al principi, però que també comença a veure la realitat", ha afirmat.

Prieto ha afirmat que volen fer un tipus de cine "que se centri a emocionar amb la raó i raonar amb l'emoció", i per això opten per una línia austera i minimalista, sense grans efectes. "Ens agraden els autors que treballen amb pocs elements però aconsegueixen una intensitat molt alta", ha afegit.

Després del curtmetratge d'aquest cap de setmana començarà la feina de postproducció, on la banda sonora tindrà un paper molt important. La voluntat de l'equip és que el curt estigui enllestit abans de l'estiu.

Per portar a terme aquest projecte, a banda del finançament que ha aportat la productora i tot l'equip, s'ha impulsat la recerca de fons a través del micromecenatge a la plataforma Verkami, on ja compta amb 545 euros.

ACN

ara.cat (17-05-2014)

  • BARCELONA: Campanes, campaners i tocs
  • Campanes (història general i tòpics): Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © ara.cat (2014)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 23-08-2017
    Convertir a PDF