El paper de les campanes en un Institut de Cultura Popular

No definiré la necessitat ni el paper d’un Institut Valencià de Cultura Popular (millor que Institut de Cultura Popular Valenciana), ja que supose que es tracta d’una institució dedicada a la investigació, l’arxiu, la divulgació i la pràctica d’aquelles activitats, encara mal definides, però que hom considera com a Cultura Popular dels Valencians, un fet patrimonial mal conegut i pràcticament desprotegit però, afortunadament, molt viu.

La campana, un instrument molt especial

La campana és un instrument tradicional amb unes característiques molt peculiars.

1. Sol ser de titularitat eclesial, per tant el seu accés sol ser restringit.

2. Sol ser un instrument perillós de tocar, i fins i tot no és gens fàcil d’arribar-hi.

3. És un instrument “públic”: no es pot tocar a baix volum ni sense avisar.

El perill del toc no significa la impossibilitat de fer-ho: es tracta d’unes tècniques que es poden dependre. No es tracta de tindre força per tocar sinó de saber aprofitar la pròpia força (el pes de cadascú) i entrar en harmonia amb el ritme de la campana, de manera a fer-la sonar. Hi ha xiquets de dotze anys que voltegen tot sols campanes de mil quilos en la Catedral de València, que entre un parell d’homes forçuts no podrien dominar. Per tant el CAMPANOMÒBIL del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS té un gran interés, ja que permet de practicar tècniques i de difondre unes activitats tradicionals, a nivell de terra, que difícilment podrien ser divulgades d’altra manera.

L’accés restringit a l’instrument real, tant per la seua titularitat com per la seua publicitat, no sol ser un problema, una volta que els titulars i altres institucions públiques comprenen el valor patrimonial del toc manual. No obstant, aquest toc ha de ser fet amb garanties de seguretat, per personal format, i amb les assegurances necessàries per cobrir qualsevol contingència.

Problemàtica de les campanes en la Comunitat Valenciana

Les campanes plantegen nombrosos problemes en el nostre territori, degut sobre tot a una massiva electrificació entre els anys 60/80, la qual ha desfet més del 95 % de les instal·lacions tradicionals, amb motors i altres enginys electromecànics. La tecnologia utilitzada aleshores tan sols “aprofitava” la campana, però subsistia la instal·lació (jous de fusta, que ací diem “truges”, cordes, ubicació), de manera que la sonoritat i els ritmes originals canviaven radicalment. A més, les noves instal·lacions impedien els tocs manuals i no reproduïen els tocs tradicionals.

Els principals problemes de les campanes valencianes són:

1. Absència d’inventaris: sols quatre comarques estudiades intensament.

2. Els tocs locals no estan replegats, tot i que mols campaners viuen encara.

3. Escàs control de l’Administració pública i eclesial de les obres en campanes

La GENERALITAT VALENCIANA va començar fa cinc anys l’inventari general de les campanes, comarca a comarca. No es tractava d’un estudi especialitzat en alguns temes concrets com ara l’epigrafia o l’afinació musical, sinó d’un inventari molt més ample, que replegara l’estat de la qüestió, en matèria de conservació, utilització i interés de totes les campanes d’una comarca. Per limitacions pressupostàries, es van fer quatre comarques (La Marina Alta, La Marina Baixa, L’Alacantí, el Camp de Túria) però en 1996 no va haver disponibilitat econòmica per fer cap inventari etnològic. Tampoc sembla que en 1997 hi haja una partida econòmica disposada per a continuar els inventaris. En conseqüència, caldrà entre 30 i 40 anys per tindre a l’abast un inventari del nostre patrimoni. Aquesta extensió temporal és inacceptable, i sobre tot posa en perill aquest delicat patrimoni.

Els tocs locals han de ser replegats, quan encara viuen els seus protagonistes (ja que en terres valencianes l’electrificació no es fa fer, com en altres països, per envelliment dels campaners, sinó per “modernitat” mal entesa i per competència entre pobles veïns.

Finalment el paper del seguiment de les restauracions és una competència de l’Administració pública i de l’eclesial. Però tant el GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS com l’Institut de Cultura Popular poden col·laborar amb aquest seguiment, sobre tot tenint en compte que cap de les administracions tenen inspectors dedicats exclusivament a aquest tema (recordem que hi ha uns 3.000 campanars en el nostre país, i entre 5 i 10 empreses especialitzades que treballen en aquest món). L’Administració pública i l’eclesial han de vetlar per què les intervencions respecten les instal·lacions originals, conserven els tocs tradicionals, i instal·len, si s’escau, mecanismes que reproduesquen les formes locals de tocar, sense impedir la possibilitat regular o extraordinària dels tocs manuals.

D’altra banda, i degut no sols a la seua experiència, sinó a la seua expansió, el GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS pot ajudar a la creació de colles locals per què tornen a tocar, de manera regular o extraordinària, en les instal·lacions tradicionals o restaurades.

Programa d’actuacions de campanes en l’Institut

Proposem dues línies d’actuació a curt terme, les quals serien realitzades en principi per membres del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS:

1. Inventari de les campanes de totes les comarques

2. Replega de tocs tradicionals

Un equip especialitzat, format per dos persones pot realitzar l’inventari de totes les comarques de la Comunitat Valenciana en tres anys, tenint en compte que les comarques del Nord i del Sud tenen menys campanes però estan més allunyades, mentre que les comarques centrals, més pròximes a València, disposen de pràcticament la meitat de les campanes del país.

Les actuacions d’aquest equip molt especialitzat (en instal·lacions, en epigrafia, en accés a llocs alts, en desplaçaments on calga) es completarien per l’estudi i la gravació en vídeo dels tocs de campaners tradicionals encara vius. En el cas que aquests no pogueren accedir, per limitacions corporals, al campanar, o que les instal·lacions estigueren tan mutilades que no es poguera tornar a tocar, el CAMPANOMÒBIL del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS seria de gran utilitat per replegar ritmes i tècniques els quals, més avant, poden ser tocats en el campanar original.

Els inventaris utilitzarien el model de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, i serien introduïts pel mateix equip en les bases de dades de l’esmentada Conselleria, accessibles a tothom a través de la Internet.

Es podria avaluar el treball d’aquest equip en 5.000.000 pta anuals.

Conveni entre l’Institut i altres institucions interessades

La viabilitat del treball d’inventaris i de replega de tocs tradicionals, sols és possible amb la realització de convenis amb les institucions, perquè col·laboren, econòmica o simbòlicament, recolzant el treball i no impedint l’accés a les campanes i altres fonts d’informació.

De manera general caldria un conveni marc amb la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència la qual ja té una Comissió Mixta Església Catòlica Generalitat Valenciana, que permet accedir i compartir la informació replegada, sense problemes previs ni posteriors.

En casos puntuals caldrà pactar amb els municipis, titulars de part o de la totalitat dels campanars o de les campanes, per poder accedir i procedir a l’inventari i altres estudis i tocs.

LLOP i BAYO, Francesc

(27-02-1997)

  • VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS (VALÈNCIA) : Tocs i altres activitats
  • Inventari de campanes: Bibliografia
  • Francesc LLOP i BAYO: bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 11-12-2017
    Convertir a PDF