Grans i menuts mantenen la tradició campanera valenciana

Eliseo Martínez Roig (esquerra en la imatge) i Francesc Llop i Bayo (dreta). - Autor: CHENOART, Jorge
Eliseo Martínez Roig (esquerra en la imatge) i Francesc Llop i Bayo (dreta). - Autor: CHENOART, Jorge

Qualsevol que passege pel la plaça de la Reina de València i s’introduïsca tranquil·lament pel carrer del Micalet, camí de la plaça de la Verge, té diverses opcions en el seu trajecte. La primera, asseure’s i gaudir dels edificis de pedra que defenen aquesta zona. La segona, veure el vol d’una gran quantitat de coloms, quan sona la música del campanar de la catedral. “Les campanes no fan soroll, el que toquen és música, en qualsevol moment del dia”, afirma amb rotunditat el campaner i conservador de les campanes de la Catedral de València, Francesc Llop i Bayo, en el programa A Fons Cultural de Ràdio Universitat.

Va haver-hi un temps en el qual les campanes marcaven el ritme dels pobles i de les ciutats, amb els seus tocs, cadascun diferent, ja que aquests estan associats al temps humà, ja siga dia o nit. “La gent continua associant el toc de campanes amb la missa. Les campanes construïen el temps d’una comunitat, com per exemple l’hora de tancar les muralles, saber qui s’havia mort o l’hora d’obrir les botigues. Era molt millor que els rellotges”, explica Llop i Bayo.

Al marge del Micalet, la Comunitat Valenciana s’ha constituït, en el treball de recuperació i manteniment de la tradició campanera, en un referent a nivell nacional en aquest àmbit. De fet, es troba entre els territoris amb més rellevància en l’ús de campanes. I és que no en tots els llocs es toca igual, encara que sí el mateix. Les campanes es van convertir amb el pas del temps en un autèntic mitjà de comunicació, tan instantani com els habituals que es troben ara al llarg del dia. “Hui en dia, quan encara es toquen les campanes a destemps, és que ha passat alguna cosa”, comenta Llop i Bayo. Aquest fet rememora els avanços informatius abruptes que es produeixen en la televisió, tallant programes d’arrel.

El manteniment del toc de campanes no s’explica, però, sense la tasca dels més joves i dels xiquets i xiquetes, encara que en menor quantitat aquests últims, que volen aprendre els costums musicals més antics de la seua localitat. Eliseo Martínez Roig n’és un bon exemple. Va compaginar els estudis a la Universitat amb una passió que s’ha convertit en objecte d’estudi. “Vaig començar fa més de deu anys i encara no m’he cansat. Hi ha xiquets que miren vídeos en Youtube i se’n queden enganxats. Encara hi ha pedrera”, afirma. Amb el pas del temps, la tècnica es poleix i l’estat d’ànim és determinant. “Posar-se davall d’una campana de set mil quilos requereix estar disposat i en harmonia amb la resta de campaners que toquen”, afegeix Martínez Roig.

Com en molts altres camps, la mecanització va arribar al món de les campanes, però al final va guanyar el pes de la història. “Hi havia territoris que es pensaven modernitzats pel fet de deixar de tocar les campanes de manera manual. Per això els valencians li diem tocar, és una relació molt directa estar dins de la campana, és fabulós”, explica Francesc Llop i Bayo, i destaca que “hem normalitzat el tocar les campanes, ja no som notícia, hem aconseguit no ser excepcionals, sinó una cosa normal, i això és positiu”.

Es pot escoltar l’entrevista sencera amb els protagonistes en el programa A Fons Cultural de Ràdio Universitat fent clic ací.

CHENOVART, Jorge
infoUniversitat (26-03-2014)
  • VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • LLOP i BAYO, FRANCESC (VALÈNCIA) : Tocs i altres activitats
  • MARTÍNEZ ROIG, ELISEO (PAIPORTA) : Tocs i altres activitats
  • Campaners: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © infoUniversitat (2014)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 28-03-2017
    Convertir a PDF