Les campanes de la Parròquia

Entrevista a Mn. Salvador Portolès Navarro

El dia 24 de desembre, durant la Missa del Gall, a poc d’entonar el Glòria a Déu, va començar el volteig de les quatre campanes instal·lades al campanar de la parroquial uns dies abans. L’adquisició d’aquestes campanes ja l’havia anunciada Mn. Salvador Portolès durant la missa celebrada a l’ermita del Socors el dia de fira, el 6 de setembre. Però la nit nadalenca va permetre que no sols a la missa se sentís el repic sinó que, un cop acabada aquesta, les persones que hi van assistir, sortissen al carrer Major a veure el vol que feien i a escoltar durant una llarga estona el so que produïen.

Dies abans de la festa de Nadal, el 5 de desembre, a la tarda, va arribar a Càlig, provinent de Saldaña (Palència, Castella-Lleó), el camió enviat per l’empresa Campanas Quintana (casa de fabricació de campanes fundada l’any 1637) carregat amb les quatre campanes: les tres noves i el Timblet (que és de l’any 1858), aquesta darrera netejada i amb el jou canviat. Només van fer arribar, els transportistes van descarregar les campanes amb un bou mecànic i les van transportar a l’interior del temple, perquè les poguessen veure i admirar les persones que en tinguessen interès.

El dia 8 de desembre, festivitat de la Immaculada Concepció, durant la missa major, Mn. Salvador Portolès, acompanyat de Mn.Vicent Beltran i Mn. Rafael Petit, va beneir les quatre campanes, que estaven situades quasi al final del temple. A la cerimònia de la benedicció, els padrins de cada una d’aquestes van tallar les cintes i hi van fer un toc amb la clau de ferro (manada fer aquesta l’any 1980) que obri la porta gran del temple parroquial.

Els padrins de les campanes van ser: per a la María Lorenza, l’alcalde Manuel Anglès Anglès i Pilar Ros Porcar; per a la María Socorro, Joaquín Borrás Querol i Esther Sorlí Anglés; per a la Mater Salvatoris, Juan Manuel Borrás Monroig i María Esther Gil Morera; i per al Timblet, Jeremías Monroig Monroig i Merche Bengochea Prieto.

Finalment el dia 17 de desembre, amb un temps plujós, van aplegar-se a Càlig els tècnics vinguts de la casa Campanas Quintana per instal·lar les quatre campanes a les obertures del campanar. Van començar pujant, amb l’ajuda d’una grua, el Timblet, que la van fer passar per l’obertura que dóna de la façana, i van continuar amb les altres tres campanes, que les van entrar per l’obertura que mira a la Torre. Un cop col·locades al lloc que els pertocava, i després d’ajustades i provades, els tècnics van marxar.

La persona que ha dut tot el pes del projecte perquè el campanar de l’església parroquial de Càlig tinga campanes ha estat Mn. Salvador Portolès Navarro, rector de la parròquia, el qual ens ha dit les paraules que teniu escrites a continuació.

En quin moment naix la idea de col·locar novament campanes a l’església?

Quan jo vaig vindre de rector a Càlig, el 29 d’octubre de 1973, vaig veure la campana que hi havia, que només en algunes ocasions la voltaven, com era a la festa del Socors, a les festes patronals o bé a unes altres festes que hi ha enmig. Passats alguns anys, aquesta campana es va avariar. Va ser llavors, i d’això farà uns 24 anys, que mossèn J. Bayarri, per commemorar la celebració de les seues noces d’or com a sacerdot va tindre la bona ocurrència de regalar un sagrari al convent i un joc elèctric de campanes a la parròquia, que vam instal·lar a la terrassa del campanar. Però a la primera tronada que hi va haver, i com que no hi havia parallamps, hi va caure un llamp i va fer una malesa. Després les vam col·locar més avall, però no ens en sortíem quan hi havia tronada.

Farà uns sis anys, em vaig assabentar que mossèn C. Sunyer, rector de la Sénia, hi havia posat campanes. Li vaig telefonar i vaig anar a veure-les, perquè jo ja tenia al cap la il·lusió de posar campanes al campanar de Càlig. Quan vaig arribar-hi estava el tècnic que les havia instal·lades, que era de Barcelona. La meua sorpresa va ser que aquestes campanes tenien un gronxament de mig vol, però em van agradar. Llavors vaig parlar amb el tècnic, li vaig comentar les característiques del campanar de Càlig i li vaig preguntar quant podrien valdre. Em va contestar que uns deu milions de pessetes. Ho vaig arxivar.

A l’any següent, vaig saber que a Alcalà de Xivert posaven campanes. I em vaig interessar. En això em va telefonar el representant d’Ermec, que era qui les posava i que també les havia posades a la Sénia, per dir-me que em volia fer una visita. Va vindre, i mentre pujàvem al campanar em va dir que aquí tenim una església que si hagueren fet tot el que diuen que volien fer, els dos campanars i la porta principal, seria la catedral de Tarragona per a un poble com Càlig. Li vaig preguntar quant costaria si em decidia de fer les campanes. Em va respondre que catorze milions. Li vaig dir que en cosa d’any i mig havien pujat de deu a catorze milions, i que si volia que jo posés campanes el que havia de fer en comptes d’apujar quatre milions era abaixar-los, i deixar el preu en sis milions.

Més cap ací comenceu a gestionar-ne l’adquisició.

Jo sabia que a Sant Mateu hi ha una campana d’Hermanos Portilla, de Cajano (Santander, Cantàbria), i que també la hi havia a Xert. Tenia referències d’algunes cases que es dediquen a fer campanes. I em vaig decidir a escriure’ls una carta en què demanava pressupost. Vaig escriure a tres cases: a Hermanos Portilla, a Campanas Quintana i a Vicente Tomás, de València.

El representant de Campanas Quintana va vindre a veure el lloc on havien d’anar les campanes. Mentre pujàvem al campanar parlava a soles: quines escales! quina obra d’art! En ser a dalt, em diu: vaja fortalesa que tenen en aquesta parròquia. Després, se’n va anar a veure la campana menuda, va traure un instrument petit, li va pegar un cop a la campana i va gravar el so. Fet això, em diu que el so se l’enduia a casa i que si volia campanes s’havien de fer prenent com a base la nota que tenia el Timblet. Passats uns mesos va enviar el pressupost a casa Roses, a Castelló de la Plana, que és el representant d’aquesta casa al País Valencià, perquè me’l fes arribar.

Després d’un temps, tenia jo damunt la taula els tres pressupostos. Primer que res vaig mirar les garanties i els mecanismes que incorporaven. Tots tres eren iguals. La diferència estava només en els preus, tret d’Hermanos Portilla que deixava fora l’arranjament del Timblet, campana a la qual se li havia de canviar el jou de ferro per un altre de fusta, ja que aquest jou trencava totes les brides, el motiu d’això era que les cadiretes no arribaven als eixos, és a dir, que el ferrer que les havia col·locat ho havia fet d’una manera rudimentària perquè no va calcular el pes de la campana i aquesta al mateix temps que voltava basculava. La solució que em va donar el representant d’Hermanos Portilla era que la guardés en un museu com a record. No em va agradar gens aquest procedir. A més a més, al pressupost que em va presentar, em demanava de les tres campanes vuit-centes mil pessetes més que Campanas Quintana, i això que aquesta darrera casa incloïa també la reparació del Timblet.

Vicente Tomás pressupostava un milió i mig més que Campanas Quintana.

Això vol dir que us vau decantar definitivament per la casa Campanas Quintana.

Ans de prendre una decisió, però, vaig demanar l’opinió a Juan Manuel Borrás, a Joaquín Borrás i a Jeremías Monroig. Els vaig mostrar els pressupostos perquè se’ls estudiaren, i els vaig dir que jo ja ho havia comunicat a Tortosa i des del bisbat m’havien dit que tingués present les distàncies per a futures revisions, ja que d’aquí a València hi ha una passa, però fins a Palència n’hi ha moltes.

Joaquín Borrás em va dir que primer que res em decidira per la grossa, que costa uns dos milions i mig de pessetes, i per reparar la menuda, i que les altres ja vindrien en pocs anys.

Quin ha estat el cost de les campanes?

39.700 euros més el pujant de la instal·lació que voreja els 1.200 euros.

I aquesta quantitat, com es pagarà?

Inicialment, hi ha 12.000 euros. A més, l’Ajuntament ha sufragat una part d’aquesta despesa, ja que ha pagat la campana grossa, que ha costat 15.211 euros. La resta del deute es va pagant amb les aportacions que fa la gent.

Que el maneig de les campanes siga elèctric, presenta algun problema?

No crec que hi haja cap problema. L’Única cosa és que estan programades i això et deixa poc de marge per canviar ràpidament algun senyal o maniobrar amb elles.

Es poden tocar de manera manual?

Sí.

Què fa falta perquè siga així?

Campaners.

I la gent què en diu, de les campanes?

L’altre dia em va dir una persona -i es un sentiment compartit per mi i per altres- que, quan va veure les quatre campanes tan grosses, pensava que quan voltarien ens obririen el cap. Jo li vaig contestar que estàvem acostumats a les electròniques, que han funcionat durant més de vint anys, en què el repic és molt sec mentre que en aquestes és dolç, a més a més, en aquelles sempre toca la grossa mentre que en aquestes toca poques vegades.

Quan les campanes toquen els senyals, quina distribució de tocs fan?

Quan és la vespra del diumenge, voltegen dues campanes: la Maria Socors i la Mater Salvatoris; també voltegen aquestes dues per a cridar a la missa major dels diumenges; per a la missa d’infants, que és la de les dotze del migdia, i si hi ha algun bateig, fa els tocs el Timblet; per a difunts, toquen la Maria Llorença, la Maria Socors i la Mater Salvatoris, el Timblet no toca perquè no té batall electrònic): si és una dona, la Maria Llorença i la Maria Socors toquen alhora dues vegades seguides, i si és un home, toquen tres vegades, després s’hi afig la Mater Salvatoris; per a l’Ave Maria (08.00 h, 13.00 h i 19.00 h), fan el toc quasi que al mateix temps, durant tres vegades seguides, la Maria Socors i la Mater Salvatoris, i després en fa un la Maria Llorença; i per a les festes grosses de precepte (Puríssima, Nadal, Cap d’Any, Reis, Sant Josep, Pasqua, Pentecosta, Sant Llorenç i Socors), voltegen les quatre campanes. També van les campanes al vol durant les processos, tretes les de Setmana Santa.

Què sentiu ara que el campanar tornar a lluir campanes?

La primera cosa és que estic molt content d’haver acomplit aquesta il·lusió que feia anys que m’anava pel cap i, per tant, això m’ompli d’alegria; la segona, és de veure l’acceptació que ha tingut el poble, ben manifestada des dels primers dies que les van portar. Hi va haver una llarga desfilada de gent que venia a veure-les, i molts dels que van vindre van aprofitar per pujar al campanar, cosa que no havien fet mai; i, finalment, vull afegir l’edifici del Socors -s’entén l’ermita i l’hostatgeria-, ja que al juny del 2000, Any Sant, va quedar totalment restaurat, tant pel que fa a l’interior (ermita i hostatgeria) com a l’exterior (teulada, ràfec i façana de l’hostatgeria i façana de l’ermita).

Estic molt content d’haver pogut dur a terme ambdues coses, tot per glòria a Déu, de la Nostra Mare del Socors i satisfacció dels fills de Càlig.

A.Q.A.
"Centre de Cultura Pere de Balaguer de Càlig" (2002)
  • Parròquia de Sant Llorenç - CÀLIG: Campanes, campaners i tocs
  • CÀLIG: Campanes, campaners i tocs
  • QUINTANA, CAMPANAS (SALDAÑA) : Inventari de campanes
  • QUINTANA, CAMPANAS (SALDAÑA) : Intervencions
  • Campanes (inscripcions, descripció): Bibliografia
  • Restauració de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Centre de Cultura Pere de Balaguer de Càlig (2002)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 43 Visitants: 43 Usuaris: 0