Els tocs de campanes de Sant Andreu de la Barca

El passat 28 de novembre, dins dels actes de la Festa de Sant Andreu, es va presentar el CD Vox clamanti. Els tocs de campanes de Sant Andreu de la Barca . La presentació va anar acompanyada d'un recull d'imatges de l'església i campanar de Sant Andreu de la Barca.

Portada del CD Vox Clamanti. Els tocs de campana de Sant Andreu de la Barca
El campaner Salvador Martí i Nadal en el campanar de l'església de Sant Andreu de la Barca

El CD suposa una aportació original a una temàtica poc tractada i és una iniciativa pionera a Catalunya. La iniciativa surt de l'Arxiu Històric Municipal i vol retre homenatge a una de les antigues tradicions de la població. És la primera vegada que un municipi de Catalunya tira endavant una gravació d'aquest tipus.

El disc recull tot un conjunt de repics de campana que expliquen diferents motius socials i religiosos.

El veterà campaner de Sant Andreu, Salvador Martí i Nadal, ha estat l'encarregat de deixar constància dels tradicionals repics, essent en aquest sentit un homenatge a aquest campaner d'avançada edat.

El disc dura 20 minuts i figuren repics de tot tipus, des de la mort del Papa fins els tocs de sometent que s'utilitzaven en situacions de perill com les famoses riuades que amenaçaven els arenys o quan els carlins van intentar saquejar la vila.

Explica la història que l'any 1496, el cronista de la comitiva mortuòria del Rei Joan II al seu pas per Sant Andreu de la Barca va quedar impressionat amb el toc de campanes del municipi.

Una iniciativa, doncs, de recuperació de la memòria històrica de Sant Andreu de la Barca quan les campanes ja no tenen el valor que tenien fa dècades.

Aquesta obra, realitzada sota la coordinació de l'arxiver municipal, Xosé Lois Garcia, fou enregistrada al campanar de l'església de Sant Andreu de la Barca el 22 de desembre de 2000. L'enregistrament compta amb una locuació de Vicenç Comajuncoses MÚrria i fou mesclat a Ràdio Sant Andreu, l'emissora municipal.

El CD recull vuit tocs de campana:

  • Toc d'Ave Maria (0:32')

  • Toc de missa i ofici (1:30')

  • Repicar (3:08')

  • Toc per la mort del Papa (4:49')

  • Toc de morts (4:48')

  • Processó de morts (3:00')

  • Toc de foc (0:56')

  • Toc de somaten (1:40')

    Introducció

    Va ser sant Paulí de Nola (segleV) qui va incorporar les campanes al culte cristià. En poc temps s'extengueren per tota la Campània italiana i d'aquest topònim prové el nom d'aquests artefactes sonors. D'aquí sorgeixen i evolucionen una sèrie de sons i tocs que estaran en funció i al servei de la litÚrgia católica. Així, les campanes es converteixen en la vox clamanti que convoca els fidels a molt diversos oficis religiosos. Es converteix, també, en un element comunicatiu profà, més enllà dels oficis sagrats. Així, avisa d'un incendi, d'una catàstrofe o d'un apropament de tropes a un lloc determinat. Les campanes han tingut tal protagonisme que es va instituir en el dret canònic tot un ritual par a la seva benedicció o baptisme que feia el bisbe diocesà o una altra jerarquia mitrada. Se'ls imposava un nom femení del santoral, que es gravava al seu bronze.

    Hi ha campanes famoses pel seu nom i só, com l'Honorata i la Tomasa, a la catedral de Barcelona, o l'Andreua de la basílica de Santa Maria del Pi. L'Honorata fou sancionada i silenciada per tocar a sometent cridant als barcelonins a defensar la ciutat, sitiada l'Onze de Setembre de 1714, per ordre de Felip V. També l'antiga campana grossa de Sant Andreu de la Barca, que vibrà tot saludant l'arxiduc Carles d'àustria (conegut com a Carles III) quan va passar, en dues ocasions, per Sant Andreu, va ser silenciada durant un breu temps pels partidaris de Felip V.

    Quan l'Arxiu Històric Municipal es plantejà recollir testimonis orals del municipi, es va interessar també pel missatge sonor de les campanes, que ja toca a la seva fi, perquè ara la societat té altres elements de comunicació. Per això vam demanar a Salvador Martí i Nadal, Únic campaner que exercí aquest ofici des del 1954 fins al 2001, que reproduís els diversos tocs per a aquesta gravació

    La vox clamanti de les campanes de Sant Andreu de la Barca té la seva pròpia història i així es relata a la crònica necrològica del 19 de gener de 1479, dia en què morí a Barcelona el rei Joan II. Als pocs dies de l'òbit, una enorme comitiva fÚnebre passa la barca de Sant Andreu, en direcció a Poblet, on seria enterrat. Sobre aquest esdeveniment ens diu Bonaventura Pedemonte: ''(...) i, entrant a Sant Andreu de la Barca del Llobregat o d'Aigüestoses, passaren pel centre de la població sonant les campanes. En dit punt es feu absolució del difunt, camí de Martorell' . En aquesta ocasió les campanes de Sant Andreu van reproduir els 'tocs de dol regi' . També a les grans solemnitats religioses i a les reunions que duia a terme el Consell de Jurats de la vila, els tocs de les campanes eren els encarregats d'aquestes convocatòries. A la guerra dels Segadors, quan els francesos prengueren Sant Andreu de la Barca o a les incursions carlistes, les campanes de la nostra població tocaren a sometent per tal que el comÚ prengués les mesures pertinents. Abans de la Guerra Civil, el campanar de Sant Andreu de la Barca tenia quatre campanes, tres d'elles colocades cap a orient i la més petita cap a occident; una distribució simbòlica. Després del juliol de 1936, les quatre campanes van ser requerides per a la fundició de canons de guerra. El 1940, finalitzada la tràgica contesa, la població va comprar la campana grossa, finançada majoritàriament per Mercedes Amigó i batejada solemnement per l'administrador apostòl' lic de Barcelona, Miguel de los Santos Díaz de Gómara. Es va anomenar Andreua, en honor del patró del municipi. Hi té gravada la inscripció següent: PIUS XII P M MICHAEL A SANCTIS E BARCINENSIS SANCTE ANDREA ORA PRO NOBIS ANNO DOMINI 1940 DX DONIS PAROECIA ET MARIAE MERCEDES AMIGO VDA SANS.

    Un any més tard es col·loca al campanar, amb el mateix cerimonial, una altra campana, que es bateja amb el nom de Roser, en honor de la copatrona, la Mare de Déu del Roser i que té la inscripció següent: REGINA SACRATISSIMA ORA PRO NOBIS EX DONO FAMILIA PO CANALS 1941. Sabem que el bronze d'aquesta campana procedia del desguàs de canons de la Guerra Civil, proporcionat pel coronel Pere Canals i Bosch.

    D'aquestes dues campanes oferim els registres, que agraïm al campaner Salvador Martí i que contribueixen a commemorar el passat de Sant Andreu de la Barca.

    Xosé Lois GARCÍA
    (Cap de l'Arxiu Històric Municipal)
    "Ajuntament de Sant Andreu de la Barca" (28/11/2003)

    Presentació de l'alcalde

    Des de temps immemorials Sant Andreu de la Barca va tenir en les seves campanes un dels millors artefactes sonors per a convocar e informar al poble de diversos actes litÚrgics i no pocs altres fets quotidians. Les campanes, amb una veu precisa i puntual, transmetien a tota la comunitat de veïns, el que passava o el simple pas del temps. Era un llenguatge litÚrgic, però alhora cívic, que tots coneixien.

    Avui els mitjans informatius o el rellotge de butxaca han desplaçat aquell noble toc de les campanes que antigament informaven al ciutadà.

    Les campanes de Sant Andreu de la Barca, en la seva llarga història han exterioritzat no poques vegades fets i valors. Estem en temps de canvis i és per això que cal perpetuar la memòria històrica recopilant els tocs de les nostres campanes que, durant cents d'anys, han sonoritzat missatges a moltes generacions.

    Per aquesta raó, el nostre Arxiu Històric Municipal ha recopilat per a la seva difusió aquesta part important de la memòria col·lectiva en un enregistrament que oferim, on queda codificat el llenguatge de les campanes de Sant Andreu de la Barca. Amb això volem conservar i restituir aquell material sonor i fer-lo vigent com a testimoni de la seva singularitat.

    M. Enric LLORCA IBÁÑEZ
    (Alcalde de Sant Andreu de la Barca)
  • SANT ANDREU DE LA BARCA: Campanes, campaners i tocs
  • Campaners: Bibliografia
  • Campanes (epigrafia, descripció): Bibliografia
  • Llista de tocs: Bibliografia
  • Tocs manuals de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Ajuntament de Sant Andreu de la Barca (2003)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 24-10-2017
    Convertir a PDF